Situació
És una construcció que es troba a uns 20 m i separada de l’església de Sant Miquel, vers el sud-est.
Mapa: 220M781. Situació: 31TEG084945.
História
Es tracta d’una extensa edificació medieval. Abans que el terreny fos esglaonat amb maquinària pels serveis de repoblament forestal, l’únic testimoni d’aquesta construcció que sobresortia del terreny i de les garriques que la cobrien era un fragment de mur amb dues filades d’opus spicatum.(*)
La dita acció d’esglaonament feta el 1975 originà la destrucció d’aquest mur i de moltes altres estructures del conjunt, però, a més, en descobrí l’existència de moltes d’altres, com també l’emplaçament de la necròpoli i d’una sitja. Les restes arquitectòniques quedaren assolades en diferents punts, i el complex jaciment arqueològic medieval restà molt destruït(*).
Malgrat haver estat publicada la notícia de l’existència d’aquestes restes, després dels incendis forestals més recents, l’any 1987 el lloc fou novament esglaonat(*). La reiteració en la remoguda de terres produí, com és lògic, la destrossa dels nivells arqueològics als punts on encara no havien estat arrasats i, d’altra banda, la desaparició de més restes de parets. Actualment, l’indret és un camp de pedruscall i fragments de terrissa; els basaments de murs que hi ha in situ, que malgrat tot encara són molts, romanen sense protecció, descalçats, i probablement cauran pels efectes de les pluges.
Les darreres destrosses, en haver estat remoguda la terra més profundament, han posat en evidència vestigis que permeten de tenir una idea força clara de la planta i alguna altra característica de la construcció.
Es tracta d’un sol edifici, si bé de planta interior complexa, el vestigi d’un casal, com són anomenats els edificis antics enrunats de la mateixa tipologia o semblant a la comarca.
Era de planta rectangular o trapezial, aproximadament d’uns 20 × 12 m, amb l’eix de sud a nord. Era dividit en molts compartiments o estances rectangulars i quadrangulars de mides diverses, però en general reduïdes. Sembla que tot el costat de tramuntana era ocupat per una sola aula rectangular llarga i estreta.
El gruix dels murs varia una mica; els perimetrals mesuren uns 70 cm, mentre que els interiors de 40 a 60 cm. Es conserven en una alçada màxima d’1,5 m.
Els darrers esglaonaments han destruït completament un ampli sector de les restes al sud-est i també, encara una mica menys, a llevant. Anteriorment, hom veia l’entrada en aquest costat de llevant i una de les cantonades de l’edifici al sud-est, on hi havia els murs de més alçada.
La construcció és de pedres lligades amb fang i, en alguns punts, simplement posades en sec. Foren utilitzades lloses de pissarra de la contrada, curtes i estretes, només trencades o sense cap treball, que hom procurà d’ajustar al màxim. L’aparell és idèntic als murs perimetrals i als de compartimentació. Hi alternen espais on les lloses s’han sedimentat horitzontalment, sense formar filades seguides, amb altres on han estat col·locades en rengles, inclinades en un sol sentit. En diferents murs hom pot observar que aquests rengles sovint deriven en filades d’opus spicatum, a vegades força llargues i amb la forma d’espiga ben marcada. Les cantonades perimetrals són fetes amb lloses més llargues i una mica més grosses, posades al llarg i de través; també tenien aquestes característiques els muntants de la porta de llevant, desapareguda.
La dispersió de ceràmiques per tot aquest àmbit és considerable i d’una gran densitat; hi ha un predomini absolut de la terrissa grisa, amb presència també de terrissa rogenca amb molt desgreixant.
Entre aquest edifici i l’església els penúltims moviments de terra ja evidenciaren la situació de la necròpoli, que quedà, almenys en una bona part, arrasada; s’hi escampava una gran quantitat de fragments d’ossos i de lloses que, per llurs dimensions i formes, devien pertànyer a sepultures de cista. En aquest indret hom identificà una sitja, igualment malmesa.
L’estudi arqueològic del lloc encara seria d’interès, sobretot per l’abundor de materials, si bé sense context estratigràfic, pels vestigis arquitectònics i, probablement, per l’existència d’algun sector encara amb possibilitats d’excavació.
Tanmateix, la construcció esmentada no és única en aquest paratge. Vers llevant, ja a l’altre costat del camí que porta a l’església, hi ha testimonis, molt amagats per pedres soltes i garrigues, d’unes altres dues edificacions. Per sort en aquests terrenys no han passat les excavadores. Els minsos fragments de mur que sobresurten actualment indiquen, sens dubte, que són construccions de les mateixes característiques o molt semblants, pel que fa a la planta, la tècnica constructiva i les dimensions, que l’edifici vora l’església, sense poder precisar més. La prospecció visual proporciona, també ací, una bocinalla de ceràmiques grises. Al casal situat més a llevant hi ha fragments d’àmfora romana o de gerres dins aquesta tradició, que, amb les reserves oportunes, podrien indicar una època dels darrers segles de l’antiguitat.
El conjunt de les restes pertanyen a un hàbitat rural existent en època alt-medieval, que ja s’insinua en la documentació del segle X; la villa de Colera ja surt esmentada a la darreria del segle XI.