Resultats de la cerca
Es mostren 1120 resultats
Wilhelm Liebknecht

Wilhelm Liebknecht
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític alemany.
Socialista des de la seva joventut, participà en la revolució del 1848 i s’exilià, primerament a Suïssa i després a Londres, on residí més de deu anys amb Marx Tornà a Alemanya el 1862, i treballà per implantar la Internacional, en lluita contra els partidaris de Lassalle El 1869, a Eisenach, fundà, amb August Bebel , el partit obrer socialdemòcrata alemany Sozialdemokratische Partei Deutschlands Fou empresonat diverses vegades, i el 1874 fou elegit diputat al Reichstag A partir del 1890 fou redactor en cap de l’òrgan socialista Vorwärts
Jaume Eras Tarragó

Jaume Eras Tarragó
Museu Colet
Altres esports de combat
Lluitador.
Traslladat a Badalona, el 1926 ingressà a l’Ateneu Obrer, on s’inicià en l’atletisme, la gimnàstica i la lluita grecoromana Des del 1927 competí representant la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona UGEB Centrat en la lluita grecoromana, es proclamà subcampió de Catalunya 1930 Retirat de l’alta competició, continuà vinculat a la lluita exercint com a entrenador a la UGEB, on formà lluitadors com Joan Bada, Antoni Mariscal i Antoni Forcadell Fundà el Trofeu Ciutat de Badalona de lluita lliure olímpica i grecoromana Fou homenatjat pel Centre Gimnàstic Barcelonès el 1983
Grupos Obreros Autónomos
Partit polític
Col·lectiu marxista revolucionari constituït per un sector dels Círculos de Formación de Cuadros al desembre de 1970, a partir de la vaga de l’empresa Harry-Walker.
El sector més important fou l’Equip Obrer José Antonio Díaz i Manuel Murcia i comptà també amb l’Equip Teòric Santi Soler i l’Equip Exterior Aviat s’allunyà del leninisme inicial per esdevenir un grup consellista de to llibertari Al desembre de 1971 l’Equip Teòric i l’Equip Exterior se separaren i constituïren el Movimiento Ibérico de Liberación MIL Els GOA es mantingueren fins el 1972 Per la seva banda, pel setembre de 1973 els reclusos del MIL recuperaren el nom inicial d’aquesta organització Grupo Autónomo de Combate
Nuestra Palabra
Periodisme
Periòdic comunista que aparegué a Palma (Mallorca) del gener del 1931 al juliol del 1936 —de primer sortí cada deu dies i després cada setmana—.
Finançat inicialment per Ateo Martí i subtitulat periòdic obrer, pel maig del 1931 passà a ésser l’òrgan de l’Agrupació Comunista Palmesana, i pel setembre d’aquell mateix any del Comitè Provincial de les Balears del PCE fou dirigit per Antoni Bauzà, i en foren redactors Jaume Cañellas, Pere Canals, Miquel Garcia i Llabrés, etc Suspès a mitjan 1932, reaparegué pel febrer del 1934 com a portaveu de la Federació Balear del PCE hi collaboraren aleshores, entre altres, Heriberto Quiñones, Lluís Montero, Aurora Picornell i Antoni Sureda
Ricardo Flores Magón
Història
Revolucionari mexicà.
Contrari a la dictadura de Porfirio Díaz, el 1906 fundà, als EUA, el Partido Liberal Mexicano, que adoptà la ideologia socialista, reivindicà un programa revolucionari d’intervencionisme estatal i inspirà el moviment obrer mexicà El 1911 fracassà la insurrecció organitzada per ell i el seu germà a Califòrnia, però el president Francisco Madero cercà la seva collaboració, que Flores li negà Moltes de les seves reivindicacions foren admeses al congrés de Querétaro 1917, però morí en una presó nord-americana pel fet d’haver redactat un manifest adreçat a tots els revolucionaris del…
Josep Juan i Domènech
Història
Política
Anarcosindicalista, conegut com a Josep J. Domènech.
Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments setembre-desembre del 1936, de serveis públics del desembre del 1936 a l’abril del 1937, d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social abril del 1937 i de nou de serveis públics abril-maig del 1937 Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya del juliol del 1937 al gener del 1939 A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”
Emili Hugas
Història
Anarquista.
Fou tipògraf de professió Inicialment adscrit al republicanisme federal, posteriorment s’uní als aliancistes bakuninistes dins el congrés obrer de Barcelona del 1870 Dirigí La Federación el 1871, i tingué un notable paper el 1872 dins la Federació Regional Espanyola de l’AIT Passat a l’anarcocomunisme, edità a Gràcia, amb Martí Borràs, La Justicia Humana 1886 i Tierra y Libertad 1888-89, contra l’anarcocollectivisme defensat per El Productor i la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola És autor d' El socialismo colectivista y el comunismo anárquico 1890
Juli Aparici i Pascual
Tauromàquia
Torero.
Havia treballat d’obrer en una empresa anomenada La Fabril, i per això fou conegut pel sobrenom de Fabrilo Prengué l’alternativa a València el 1888, i la confirmà a Madrid l’any següent Practicà una lidia audaç i vistosa, tot i que no era home de grans condicions físiques, i aconseguí una considerable popularitat, sobretot al País Valencià Morí a conseqüència d’una cornada, quan un públic accidentalment hostil li exigia d’executar una suerte difícil Un germà seu, Francesc, morí també a la plaça de València, el 1899
Esquerra Comunista d’Espanya
Partit polític
Organització trotskista fundada a Lieja (Bèlgica) el 28 de febrer de 1930 per exiliats espanyols, antics militants del Partido Comunista de España, contraris a la política de Stalin i partidaris de les posicions defensades per Trotski en l’àmbit internacional.
Inicialment s’anomenà Oposició Comunista Espanyola OCE A Catalunya es començà a estructurar amb l’arribada d’Andreu Nin de Moscou al setembre de 1930, quan el petit nucli de simpatitzants trotskistes catalans es va afiliar al Bloc Obrer i Camperol BOC El nou collectiu marxista revolucionari defensava el caràcter democraticosocialista de la revolució espanyola i es manifestava extraordinàriament crític amb la burocràcia estalinista La seva vertebració definitiva a Espanya es produí arran de la celebració de la seva II Conferència 4 de juny de 1931, quan s’iniciaren les crítiques contra el BOC…
Revolució Russa del 1905
Història
Moviment revolucionari que tingué lloc a Rússia l’any 1905.
A la darreria del 1904 i començament del 1905, mentre les derrotes dels exèrcits russos a mans dels japonesos minvaven la confiança popular en el tsar i en el règim tsarista, l’èxit de la vaga dels treballadors del petroli a Bakú reducció de la jornada a 9 hores, etc enfortia el moviment obrer i l’encoratjava a noves accions reivindicatives Al començament de gener del 1905 es produí una vaga a la fàbrica Putilov de Peterburg, que ràpidament s’estengué per tota la ciutat El diumenge 22 de gener 9 de gener, segons el calendari julià, una gran manifestació pacífica d’obrers, menestrals i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina