Resultats de la cerca
Es mostren 617 resultats
Wifredo Espina i Claveras

Wifredo Espina i Claveras
Periodisme
Periodista i escriptor.
Estudià dret i periodisme a Barcelona Més endavant, es doctorà en dret i fou professor a la Universitat de Barcelona i a l’Escola de Periodisme del Centre d’Influència Catòlica Dirigí el diari Ausona Vic, el setmanari Crítica Madrid i Revista Europa Barcelona, i posteriorment fou sotsdirector d’ El Correo Catalán , en el qual destacà també com a comentarista polític Des de la direcció de l’Associació de la Premsa redactà una proposta sobre la clàusula de consciència i el secret professional que s’introduí en la Constitució del 1978 L’any 1986 dirigí el programa de debat Diàleg a Televisión…
Txad 2016
Estat
El president Idriss Déby Itno, en una consulta el resultat de la qual va ser contestat per l’oposició, va ser reelegit en el càrrec per un cinquè mandat en obtenir el 59% dels vots L’opositor Saleh Kebzabo, president de la Unió Nacional per la Democràcia i la Renovació UNDR, va aconseguir el 12%, mentre que l’alcalde de Mundu, Laoukein Kourayo Médard, el 10% La principal amenaça per l’estabilitat del país, el moviment islamista Boko Haram, va reduir les seves incursions al país a causa, en part, de l’ofensiva de la força multinacional, en la qual participen soldats del Txad, Nigèria, el…
El que cal saber dels tumors benignes o pòlips d’intestí gros
Patologia humana
Són anomenades tumor benigne o pòlip d’intestí gros un grup de cèllules que es reprodueixen ràpidament i originen la formació d’una massa anormal En la majoria dels casos, aquests tumors es desenvolupen lentament i passen desapercebuts durant molts anys perquè es mantenen asimptomàtics, o bé simplement originen lleus pèrdues de sang que són evacuades amb les matèries fecals Hi ha persones que pateixen de diverses alteracions genètiques que es transmeten hereditàriament i que es manifesten amb l’aparició d’un nombre molt elevat de tumors a l’intestí gros durant la infantesa En la majoria d’…
El que cal saber del càncer d’esòfag
Patologia humana
Es anomenada càncer d’esòfag la proliferació d’un grup de cèllules anormals originàries de l’esòfag que es reprodueixen ràpidament i formen una massa o tumor que, en absència de tractament adequat, tendeix, d’una banda, a envair els teixits veïns i infiltrar-s’hi i, de l’altra, a originar mestàstasis o tumors secundaris en altres òrgans Cal tenir en compte que el càncer d’esòfag és el tercer en freqüència entre els tumors malignes de l’aparell digestiu i se sol manifestar entre 40 anys i 70, sobretot en persones de sexe masculí, alcohòlics i grans fumadors Les lesions ocasionades per la…
ondògraf
Física
Aparell enregistrador de fenòmens periòdics, especialment de corrents elèctrics o tensions, sobre un full de paper fixat en un disc que gira a una velocitat sincrònica amb la freqüència del fenomen.
Actualment ha caigut en desús
editorial
Article periodístic, generalment sense signatura, sobre un tema d’actualitat —ideològic, polític, simplement polèmic, etc.— que els periòdics publiquen en lloc preferent i que exposa el punt de vista de la direcció.
Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon (RHAR)
Historiografia catalana
Publicació de periodicitat bimestral, impresa i editada a Perpinyà entre el 1900 i el 1905, de la qual es publicaren sis volums.
Desenvolupament enciclopèdic Fundada per Pere Vidal, Felip Torreilles, Pau Masnou i Bernard Palustre que en fou secretari de redacció, la RHAR fou la primera revista de contingut exclusivament historiogràfic i amb caràcter científic i especialitzat, apareguda a la Catalunya del Nord Hi predominaren les collaboracions dels investigadors locals més productius, que publicaren igualment en altres periòdics nord-catalans com Journal commercial , Semaine religieuse i, sobretot, Société Agricole Scientifique et Littéraire Entre aquests destacaren, a més dels quatre fundadors de la revista, J Freixe…
Anales de España
Historiografia catalana
Obra de maduresa de Manuel Ortiz de la Vega [pseudònim de Ferran Patxot i Ferrer], en què compendia en deu volums la història d’Espanya des de l’antiguitat, i amb la qual es consagrà com a continuador de l’obra de l’historiador i religiós Juan de Mariana.
El títol complet és Anales de España desde sus orígenes hasta el tiempo presente Presenta una estructura interna homogènia en què cada volum conté un pròleg en el qual l’autor exposa l’objectiu que l’ha dut a escriure’l hi ha una certa escassetat de treballs històrics d’interès, uns llibres o capítols que abracen la cronologia assenyalada, i un índex de matèries i làmines Dedicà el darrer any de la seva vida 1859 a escriure els tres últims volums, més extensos que els anteriors, i referents a les dinasties austríaca i borbònica, les quals ja havien estat tractades per l’autor en un estudi…
Cursos d’història de Catalunya de la campanya d’història de l’Associació Conèixer Catalunya
Historiografia catalana
Acció promocional i divulgativa de la història de Catalunya iniciada el 1997 i dirigida per l’Associació Conèixer Catalunya (ACCAT).
S’ha concretat en llibres, vídeos i exposicions de murals fets a Cornellà de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, suport als guions de la sèrie La memòria dels Cargols , de Dagoll Dagom TV3, i, especialment, en cursos per a adults i altres adreçats a universitaris amb convenis amb les principals universitats públiques i desenvolupats per un collectiu de 300 professors, cobrint tot el territori català Ha estat presidida per Joan Amorós i Enric Pujol, que també han redactat el Curs d’Història de Catalunya editat per Rosa Sensat, recull de materials que s’utilitza a les classes L’equip de…
element d’una òrbita

Cinc elements d’una òrbita planetària del sistema solar (a,c/a/i/Ώ,w)
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels paràmetres que determinen les característiques de l’òrbita d’un astre i la seva disposició en l’espai, com també la posició de l’astre sobre aquesta òrbita.
Són determinats mitjançant l’observació astronòmica En el cas dels planetes i cometes periòdics, que segueixen òrbites ellíptiques al voltant del Sol, els elements de l’òrbita són sis dos elements que determinen la forma i grandària de l’ellipse orbital semieix major a i excentricitat e = c/a dos que especifiquen l’orientació de l’òrbita en l’espai inclinació i del pla orbital respecte al pla de l’eclíptica i longitud eclíptica ς del node ascendent N , que és l’angle determinat sobre l’eclíptica des del punt vernal fins el node ascendent un element que dóna l’orientació de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina