Resultats de la cerca
Es mostren 1019 resultats
música gal·lesa
Música
Música produïda a Gal·les.
La primera notícia que hom en té prové de Giraldus Cambrensis ~1147-1223, que en la seva Descriptio Cambriae afirma que els gallesos coneixien i practicaven la polifonia Els instruments principals eren l’arpa, la flauta i el crwht, amb què acompanyaven el cant fins a quatre veus Del s XIV són uns cants amb acompanyament d’arpa o peces per a arpa sola que són les tabulatures instrumentals més antigues Els pennillion telyn , on cada cantor segueix una melodia diferent, i encara una altra l’harpa, s’integren en una superior harmonia Se suposen derivats de velles formes bàrdiques, popularitzades…
Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó
Associació constituïda oficialment a Maó l’any 1905.
Durant els primers trenta anys d’existència creà en el seu si entitats com la Cambra de Comerç i la Cambra Agrícola, els primers centres illencs de puericultura i lluita antituberculosa, un orfeó i grups excursionistes i esportius que abans del 1930 havien assolit personalitat pròpia o havien estat assimilats a centres oficials L’any 1906 adquirí la Revista de Menorca , que era publicada des del 1888 El 1916 fou creat el Grup Filharmònic Després d’una llarga crisi, tingué un recobrament a partir del 1958 Entre d’altres activitats, organitza els concursos anuals Saló de Primavera, d’arts…
Castell de Castellar (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Apareix citat el 983 El primer senyor conegut és un tal Seguí, que testà el 1022 i deixà al seu fill el castell de Castellar i un seguit de petits nuclis de població amb una torre de defensa, dels quals pertanyen a l’actual terme d’Aguilar de Segarra els de Puigfarner i Santa Maria de Melancosa el 1078 testà el seu fill, Sendred Company, el 1123 un fill d’aquest, Berenguer Sendred, però ja no posseeix el castell de Castellar, que anà a parar a mans d’un altre germà El 1259 apareix un Simó de Castellar fill de Guillem de Castellar La família Castellar desapareix definitivament per…
Sant Vicenç dels Horts
Art romànic
L’església de Sant Vicenç, al terme de Garrosa, és documentada el 955 El 965 els executors del testament del comte Miró la van donar a la seu de Barcelona El 981 rebé una checova com a llegat testamentari de Galí, vicari comtal a Eramprunyà El 994 el fill d’aquest, Guillem, que diu que la posseeix per carta del seu pare —el qual, al seu torn, la posseïa per venda del comte Miró—, la dona a la seu de Barcelona És probable, però, que el que posseïren Galí i Guillem fos només el cementiri, com a Sant Boi de Llobregat El 1032 és esmentat el pòrtic de l’església i el 1040 el seu altar…
Valerià Parera Sans

Valerià Parera Sans
ARXIU V. PARERA
Billar
Jugador i entrenador de billar conegut com el Mestre Parera.
Gran difusor i promotor del billar a Catalunya, competí en la màxima categoria de totes les modalitats del joc Jugà al Casino del Comerç de Terrassa i al Club Billar Granollers Fou campió 1991 i subcampió 1986, 1987, 1990 d’Espanya de la modalitat lliure i disputà el Campionat d’Europa de l’especialitat 1992 El 2006 deixà de competir oficialment També s’ha dedicat a fer exhibicions fou un actiu participant del programa de TV3, Nadal a tres bandes i a realitzar caramboles artístiques i recreatives Fundà l’Escola de Billar Valerià Parera de Terrassa 2000 Ha publicat Billar artístico,…
corneta
Música
En l’orgue, joc de mixtura de la família de les flautes, obertes o tapades, format per les fileres de tubs que corresponen als cinc primers harmònics del so fonamental (tessitura de 8', 4', 2 2/3', 2’ i 1 3/5).
Les fileres no tenen represes represa Joc solista per excellència, aparegué als Països Baixos al segle XVI i s’expandí poc després per tot Europa donant origen a diverses formacions en funció del teclat on pertany, el lloc que hi ocupa, el nombre de fileres i els harmònics que posseeix, la fonamental de la qual parteix, la talla dels tubs que la formen i l’escola o la tradició orguenera que la genera Els seus noms més comuns són corneta magna normalment enlairada sobre el salmer, corneta real, corneta d’eco tancada dins l’arca d’ecos, corneta clara, corneta a la francesa…
Gerba
Illa
Illa de Tunísia, al golf de Gabes, prop del litoral.
És densament poblada, amb més de 100 h/km 2 La cobreix una capa calcària i rep més de 200 mm de pluges anuals, la qual cosa hi possibilita l’existència de conreus de cereals de secà posseeix també oliveres i palmeres i, als llocs de regadiu, productes d’horta Una altra activitat important és la pesca, principalment d’esponges, molt abundants als encontorns L’única indústria és de caràcter artesanal mantes La capital és Houmt-Souk Pertanyent a Roma, fou ocupada pels musulmans 655, pels normands 1135 i pels almohades 1160 Conquerida pels catalans de Roger de Lloria el 1284, el…
Guerrero
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, a la costa del Pacífic.
La capital és Chilpancingo 57 000 h 1976 El territori és travessat en direcció NW-SE per la Sierra Madre del Sur, gran anticlinal granític Pel N hom troba els volcans Mèxic i Morelos, components dels contraforts de la Cordillera Volcánica que formen la Sierra de Taxco La costa és escarpada, i hi ha alguns ports naturals Acapulco El clima és fred als cims de la Sierra Madre, subtropical a les terres altes, amb estació humida de juliol a setembre, i tropical humit a la costa La vegetació és tropical i subtropical Els rius pertanyen gairebé tots al vessant del Pacífic Amb un creixement…
Luis del Olmo Marote

Luis del Olmo
Periodisme
Periodista radiofònic.
S’inicià a la ràdio local i ingressà 1962 a Radio Nacional de España RNE per concurs d’oposició El 1968 es traslladà a Barcelona, collaborà en diferents programes i el 1973 es responsabilitzà de Protagonistas , programa que encara dirigí i presentà fins el 2013 Afectat per la Llei d’Incompatibilitats, deixà RNE 1982 i emeté el programa des de Ràdio Miramar de Barcelona per a la Cadena COPE i després 1987 des de la seva pròpia emissora, Ràdio Popular de Barcelona Fou amenaçat repetidament per ETA i patí algun intent d’atemptat El 1991 firmà amb la Cadena Onda Cero i creà la seva pròpia cadena…
moviment Zero
Nom amb què fou conegut el moviment artístic europeu nascut a Alemanya el 1957, que, concebut com un projecte vital nou, partí de l’ambient anímic dels anys de postguerra, crític amb els valors del passat.
Com a antecedents tenia els escrits sobre l’espiritualització de l’art de Kandinsky, el suprematisme, l’art cinètic i l’art concret Hi confluïren les tendències artístiques més innovadores de l’època des del monocromatisme d’I Klein i P Manzoni a les teories sobre el color de Jef Verheyen, passant per l' op art , J Tinguely i l’espacialisme de Lucio Fontana El moment de la seva màxima activitat fou a partir dels anys seixanta, en què arreu d’Europa se celebraren nombroses exposicions i s’editaren publicacions com Zero i Azimuth Des del 1995, la Galerie der Stadt Esslingen/Villa Merkel, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina