Resultats de la cerca

Era patrocinada per Francesc Cambó i la presidí Isabel Llorach , amb Joan Estelrich de secretari Hi feren conferències André Maurois, José Ortega y Gasset, el comte Keyserling, Pere Bosch i Gimpera, entre d’altres, en l’idioma del conferenciant Deixà d’actuar durant la guerra civil de 1936-39 El 1947 reprengué les activitats, amb Carles Soldevila de secretari, però la mort dels seus iniciadors n’interrompé la continuïtat

Desenvolupament enciclopèdic L’anagrama era el mateix de la publicació Pensat i Fet , revista fallera de prestigi i molt popular Edità una trentena de títols –de temàtica literària, filològica, folklòrica i de divulgació històrica– centrats en el País Valencià, d’entre els quals destaquen Gramàtica valenciana 1952, de Carles Salvador Diccionari de la rima 1956, de Francesc Ferrer i Pastor, amb la collaboració de Josep Giner, i Breu compendi de la història del regne de València 1953, de Frederic Moscardó Bona part de les edicions foren autofinançades i, en casos especials, com un…

Començà els estudis musicals a vuit anys i feu el seu primer concert quan en tenia tretze A vint-i-un anys ingressà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou alumne d’Andrés Segovia L’any 1952 contragué matrimoni amb la guitarrista francesa Ida Presti, amb la qual formà el Duo Presti-Lagoya, que arribà a tenir un gran prestigi Actuaren junts en més de 2 000 concerts entre el 1952 i el 1967, any en què Ida Presti morí durant una gira que realitzaven pels Estats Units Cinc anys després, Lagoya reprengué la seva carrera com a solista Collaborà sovint amb altres músics, particularment amb el…

Estudià violí a la seva ciutat natal i a setze anys continuà els estudis a Frankfurt amb Adolf Rebner Fou membre de diverses orquestres alemanyes i, des del 1932, segon violí del Quartet Budapest Emigrà als EUA, on prosseguí una carrera particularment destacada en el terreny de la música de cambra, amb altres intèrprets del prestigi de Ralph Kirkpatrick, Mieczyslaw Horszowski i Pau Casals, amb qui collaborà sovint en els festivals de Prada i Puerto Rico i en el Marlboro Music Festival, i en diversos enregistraments discogràfics Impartí classes a les universitats de Washington, Chicago,…

Es formà musicalment a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, en una època en què aquesta era considerada un dels millors centres de formació musical de Catalunya El 1830 ingressà com a músic d’un regiment militar d’artilleria a Barcelona En crear-se el Liceo Filodramático de Montesión se li encomanà la direcció de l’orquestra La seva tasca en aquesta formació es qualificà de molt bona en la premsa de l’època, i sabé conjuntar una orquestra en què hi havia des de músics afeccionats fins a bons i experimentats instrumentistes També exercí la docència al Liceo Filarmónico Barcelonés, on ensenyà…

Estudià música a la Universitat de Harvard 1919-24 i a l’Escola Normal de Música de París 1924-26, amb P Dukas i N Boulanger Les primeres obres, com ara Tres peces per a flauta, clarinet i fagot 1925, mostren l’impacte que li causaren els seus mestres, però l’obra Sonata per a flauta 1930 ja evidencia un llenguatge molt més personal i el seu domini del sistema dodecatònic En tornar de França el 1926, començà a ensenyar a Harvard, on treballà fins a la seva jubilació, el 1960 Entre els seus deixebles destaquen Elliot Carter i Leonard Bernstein La seva producció consta de vuit simfonies i cinc…

Deixeble de Bonaventura Frigola i Fajula a l’Escola del Monestir de Banyoles, fundà l’Orquestra Nova juntament amb altres joves condeixebles, i en fou destre intèrpret de flabiol, tible i violí Posteriorment dirigí la cobla Els Juncans durant trenta anys Excellí com a pedagog i esdevingué un compositor autodidacte de reconegut prestigi local Deixà escrites sarsueles, cançons i peces líriques, música religiosa i un centenar de sardanes Entre els diversos guardons que rebé destaca el Premi Banyoles 1931 per La filla del marxant Dugué a terme una important tasca com a folklorista…

Provinent d’una família amant de la música, rebé les primeres lliçons de música d’una germana més gran, que aconseguí un cert prestigi com a cantant Quan encara era molt jove, tingué l’ocasió d’estudiar amb JC Bach i A Sacchini, i aviat es revelà com a nen prodigi A deu anys es convertí en l’organista de la Capella Portuguesa i quan en tenia dinou aconseguí la plaça de director musical i clavecinista del King’s Theatre Quan abandonà els càrrecs al teatre londinenc, dedicà gran part de la seva vida professional a impartir classes de piano Entre els seus alumnes hi havia la…

Cosí de Denis Gaultier, per distingir-lo d’aquest rep els sobrenoms de Le vieux Gaultier i també de Gaultier de Lyon Quan era un infant fou patge de la duquessa de Montmorency al Llenguadoc, a la cort de la qual aprengué a tocar el llaüt Entre el 1600 i el 1631 serví com a ajudant de cambra de la reina Maria de Mèdici, esposa d’Enric IV de França A la cort aconseguí gran prestigi com a instrumentista i mestre de llaüt El 1630 fou enviat a Anglaterra per a tocar davant de Carles I i el duc de Buckingham Retirat el 1631, malgrat la seva brillant carrera no aconseguí publicar cap…

Començà a estudiar música de molt jove i ben aviat mostrà una clara preferència per la direcció El 1776 formava part del personal del teatre de Maastricht Es traslladà a Brusselles el 1780 per dirigir l’orquestra del Théâtre de la Monnaie Del 1782 al 1783 fou director musical i de l’orquestra del teatre de Gant, el 1786 treballà a Lieja i el 1787 ho feu a Amsterdam A partir del 1790 tornava a ésser a Brusselles Quan el 1794 les tropes franceses ocuparen aquesta ciutat, la companyia del teatre s’exilià a Ham burg El 1799 fixà la seva residència a Sant Petersburg, on dirigí a la cort i també la…