Resultats de la cerca
Es mostren 1289 resultats
Archivo Histórico Nacional
Dipòsit documental creat el 1866 a Madrid amb la reunió de diversos arxius de l’Estat espanyol i d’altres procedències civils o eclesiàstiques quan ja existia l’Archivo General de Simancas.
El 1850, els documents dels monestirs i convents desafectats i els de les propietats de l’estat foren recollits a la Real Academia de la Historia, de Madrid, i, poc temps després, fou organitzat un arxiu general a Alcalá de Henares L’Archivo Histórico Nacional reuní tots aquests fons, llevat de la part administrativa, deixada a Alcalá, on fou destruïda durant la Guerra Civil de 1936-39 Actualment conté, entre d’altres, els fons següents secretaria d’estat, casa reial, ambaixades, consells d’Aragó, d’Índies, d’Itàlia, Navarra i Portugal Formen altres seccions importants les universitats d’…
Homilies sobre els evangelis
Art romànic
Conservades al Museu Episcopal de Vic Ms 60 es tracta d’un homiliari, llibre litúrgic d’ús freqüent a les catedrals i parròquies, compost, en aquest cas, per 100 folis de 25×15 cm, escrits en lletra Carolina, amb tinta negra amb rúbriques en vermell i sense divisió en columnes * Aquest manuscrit, datat per Gudiol de la primera meitat del segle XI, fou decorat de manera modesta amb una part de capitals “I” que en la seva majoria tenen una ornamentació semblant, composta per sanefes de nusos o senzills entrellaçats, estrictament inclosos en els rígids perfils exteriors de les lletres l’…
Hospital de Cervelló o d’Olesa de Bonesvalls o de Santa Maria de Bonesvalls
Art romànic
Situació Hospital de Cervelló Vista exterior de la capella de Santa Maria de Bonesvalls ECSA - M Sagarra El conjunt de l’antic hospital medieval és situat al barri de l’hospital, un xic apartat del nucli urbà d’Olesa de Bonesvalls, al costat de la llera de la riera d’Olesa JAA Mapa 36-16420 Situació 31TDF049783 Història Aquest hospital també és conegut per Hospital d’Olesa de Bonesvalls o de Santa Maria de Bonesvalls Es troba prop de la parròquia de Sant Joan d’Olesa i la seva missió era acollir els vianants i pelegrins que passessin per l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès, per…
Marco Cara
Música
Compositor, llaütista i cantant italià.
Vida Del 1494 al 1525 serví a la cort dels Gonzaga, a Màntua, on ocupà diferents càrrecs musicals Cap al 1502 viatjà per diverses ciutats del nord d’Itàlia com a intèrpret Pietro Aaron i Baldassarre Castiglione mencionen en els seus escrits les seves habilitats com a cantant i llaütista Tot i que compongué música religiosa -una salve a tres veus i set laudi sembla que són les seves primeres composicions- destacà, juntament amb Bartolomeo Tromboncino, com un dels grans compositors de frottole , el característic gènere italià del començament del segle XVI N’escriví més de cent, i moltes…
Josep Maria Junoy i Muns
Disseny i arts gràfiques
Periodisme
Literatura
Poeta, periodista i dibuixant.
Germà consanguini d’ Emili Junoy i Gelabert De jove residí a París, on entrà en contacte amb els escriptors i pintors més significatius de l’avantguarda i feu de venedor de llibres i de marxant de pintura Entre altres revistes, dibuixà a Le Rire i a Papitu 1908-10, on publicà acudits de denúncia social i dels costums i altres d’anticlericals També collaborà a El Poble Català , Iberia , La Publicidad , La Veu de Catalunya i Vell i Nou , entre altres publicacions Fou un dels introductors de l’avantguarda a Catalunya, amb el recull Poemes i calligrames 1920, en què barrejà materials de…
,
La Ferreria de Sant Josep, a Sitges i a Sants (1871-1890)
La ferreria de Vila-rodona no donà els resultats esperats Però en lloc de tancar es resolgué el seu trasllat a Vilanova L’elecció obeïa clarament a dos motius El primer era la procedència de dos dels seus socis La segona, que Vilanova, com a centre productor i exportador de vins, tenia una forta demanda d’un producte que es convertirà en el primer de la nova ferreria els cèrcols de bóta Les cròniques de Vilanova recorden que al mes de novembre del 1870 entrà a la població el martinet de la ferreria, que venia de Vila-rodona i anava arrossegat per vint mules Uns mesos més tard –…
Democracia Nacional
Partit polític
Formació política d’àmbit estatal creada a Madrid el mateix dia que es dissolgueren les Juntas Españolas [JJ.EE.] (29/I/1995), per antics militants d’aquest partit i d’altres de procedència diversa (Círculo Español de Amigos de Europa, Frente Nacional, Nación Joven, Acción Radical).
És hereva de l’experiència política de la coalició Alternativa Democràtica Nacional, impulsada sobretot per JJEE en les eleccions europees de 1994 Les propostes de DN manifesten interès per adaptar temes de la ultradreta europea especialment del Front Nacional francès a la realitat espanyola Això és palès tant en la importància atribuïda a la “identitat nacional” com en la seva autodefinició com a partit “transversal”, que preconitza un pacte entre el Partido Popular i Izquierda Unida Parallelament, els seus seguidors no alludeixen ni al seu passat ultradretà ni als referents ideològics…
Sant Jaume de Cas o de les Torres de Cas (Áger)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat sud-est, on s’evidencia l’allargament de la nau primitiva vers ponent ECSA - JA Adell L’església de Sant Jaume es troba isolada, al costat del castell de Cas, conegut com les Torres de Cas, al caire d’un serrat que domina la vall d’Àger pel S Mapa 32-13327 Situació 31TCG172490 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha assenyalat a la monografia anterior JAA Història El primer esment del lloc de Cas es troba en l’acta de dotació de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre del 1054, atorgada per Arnau Mir de Tost i la seva muller…
Les parts centrals del sector català de la Conca de l’Ebre: l’Oligocè
Les etapes de deposició des del Priabonià superior al Catià terminal i els elements principals de control sobre la sedimentació, en seccions idealitzades del sector oriental de la conca d’avantpaís de l’Ebre El diferent gruix de sediments acumulat en els depocentres lacustres de les etapes evolutives l a V indica que els successius sistemes lacustres tingueren una taxa de subsidència més petita, a causa tant de les variacions de l’evolució estructural de la zona com també de l’allunyament gradual dels depocentres lacustres respecte de les zones de màxima subsidència Biopunt, original de P…
música ètnica
Música
Generalment s’entén per música ètnica la pròpia de societats no occidentals, sigui de caràcter culte (música culta) o popular (música popular), i també la música europea, o de procedència europea, de caràcter tradicional i identificada preponderantment amb els àmbits rurals (músicatradicional, música folklòrica).
Músiques ètniques són aquelles que tenen com a element característic i diferenciador el fet que, abans de tot, els és atribuït explícitament el valor d’expressar etnicitat Els etnomusicòlegs s’han mostrat sovint crítics pel que fa a la idea de música ètnica D’una banda perquè, de manera implícita, amb aquesta idea s’assumeixen fàcilment visions força mitificades del fet musical, com ara el mite romàntic de la creació collectiva, la concepció de les creacions musicals com a produïdes en sistemes culturals tancats i autònoms -les ètnies- o la creença acrítica en la fidelitat als orígens i en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina