Resultats de la cerca
Es mostren 1133 resultats
Jaume Pont i Ibáñez
Literatura
Poeta, professor i crític.
Catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Lleida i professor a les universitats de Poitiers, Nàpols, Mar del Plata i Illinois Desenvolupà una àmplia activitat crítica als anys setanta, sobretot en poesia, en moltes revistes especialitzades, i, en premsa, bàsicament a Destino i a l’ Avui Ha estat fundador i director de Quaderns de Ponent 1979-83, revista literària editada per la Facultat de Filologia de l’Estudi General de Lleida Com a poeta és autor d’una obra rigorosa, influïda en el primer llibre, Límits 1976, pel surrealisme que evoluciona posteriorment cap a un…
,
Gerard Mortier

Gerard Mortier
© Lies Wallaert / Paris National Opera
Música
Director artístic de teatre i òpera.
Estudià dret i ciències de la comunicació, però finalment orientà la seva carrera cap a la música Una de les seves primeres feines fou la d’assistent del director del Festival de Flandes 1968 Del 1973 al 1980 treballà com a director artístic a les òperes de Düsseldorf, Frankfurt i Hamburg i, abans d’assumir el càrrec de director del Théâtre de la Monnaie de Brusselles 1981-92, fou conseller tècnic de programació de l’Òpera de París 1979-81 La direcció del teatre de La Monnaie de Brusselles, que convertí en tot un referent líric gràcies a una moderna i innovadora direcció artística que…
,
Jaume Benavente i Cassanyes

Jaume Benavente i Cassanyes
Literatura catalana
Escriptor.
Visqué els primers anys de la seva infantesa al Brasil, on la seva família havia emigrat Llicenciat en belles arts, ha exercit com a dibuixant, documentalista, bibliotecari i conservador de museu En la seva obra destaquen l’interès pel paisatge i la seva influència en l’individu, la recreació d’atmosferes, el retrat psicològic dels personatges i el viatge literari Alhora, dibuixa un univers malenconiós i enigmàtic, i dedica una atenció especial al món portuguès i atlàntic, i també al de l’Europa central Debutà amb les narracions El factor climàtic 1990, al qual seguí la novella Vides…
,
Sant Jaume de Peà (Navès)
Art romànic
Situació Vista del mur exterior de l’absis mig esfondrat L Prat Gairebé al cantó de tramuntana del terme municipal de Navès, situada en un replà entre la serralada de Busa i el riu Cardener, hi ha aquesta petita església en un dels paratges més silenciosos de la comarca Mapa 292M781 Situació 31TCG827585 De bon antuvi cal dir que l’accés, sigui per on sigui, és difícil Hom hi pot arribar o bé pel camí que se segueix des de la parròquia de Besora, passant per Marsinyac, en 6 km, o bé pel que arrenca del molí del Pont, a la carretera de Solsona a Berga, tocant al riu Cardener Cal seguir per un…
Manuela Balanzá Pérez
Historiografia catalana
Historiadora especialista en la didàctica de la història.
Estudià geografia i història a la Universitat de València La seva activitat docent, iniciada el 1963, s’ha desenvolupat en diversos instituts de Tarragona, Las Palmas de Gran Canària, Puertollano, Vila-real, València i al Liceu Espanyol de Roma És diplomada de postgrau de tercer cicle sobre formació del professorat de ciències socials per la Universitat de Barcelona i màster en didàctica de la història, la geografia i l’art per la UV Fou becada pel govern francès per a temes relacionats amb l’ensenyament i aprenentatge de la geografia, i realitzà treballs d’innovació educativa en diverses…
Club de Futbol Igualada
Futbol
Club de futbol d’Igualada.
Fundat el 1911, nasqué amb la denominació d’Igualada Football Club Entre el 1912 i el 1915 rebé el nom de Centre d’Esports d’Igualada i a partir del 1920, Ateneu Igualadí SF Fou el club referent de la comarca gràcies sobretot a Francesc Bru, que guanyà els campionats comarcals entre el 1921 i el 1923 i que posteriorment esdevingué seleccionador estatal L’any 1926 es creà un nou club impulsat per estudiants de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, que recuperà el nom d’Igualada Futbol Club Els dos equips foren grans rivals fins a l’esclat de la Guerra Civil El 1939 es constituí…
Libertarias
Cinematografia
Pel·lícula del 1995; ficció de 131 min., dirigida per Vicente Aranda Ezquerra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Sociedad General de Televisión - Sogetel Madrid, Lolafilms Vicente Andrés Gómez, Barcelona, Academy Pictures Itàlia, Era Films Bèlgica ARGUMENT José Luis Guarner, V Aranda REFERENT LITERARI La monja libertaria 1981, reeditada com a Libertarias 1996, d’Antonio Rabinat GUIÓ A Rabinad, V Aranda FOTOGRAFIA José Luis Alcaine Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rossell MUNTATGE Teresa Font MÚSICA José Nieto SO Carlos Faruolo so directe, Ricard Casals so en estudi INTERPRETACIÓ Ana Belén Pilar, Victoria Abril Floren, Ariadna Gil…
La condesa María
Cinematografia
Pel·lícula del 1942; ficció de 76 min., dirigida per Gonçal Pardo Delgràs.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ CIFESA València REFERENT LITERARI Basat en l’obra teatral homònima 1925 de Juan Ignacio Luca de Tena GUIÓ GDelgràs FOTOGRAFIA Guillermo Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer MUNTATGE Joan Serra MÚSICA José María Ruiz de Azagra SO Jaume Torrents INTERPRETACIÓ Lina Yegros Rosario, Rafael Durán Manolo, Margarita Robles comtessa María, Marta Santaolalla Clotilde, Camino Garrigó Rosalía, José Prada marquès, Leonor Fàbregas Clarita, Pablo Hidalgo Damián, Vicente Vega Luis Fernández del Olmo, Josep Acuaviva treballador del…
Complex d’elaboració de vi de la vil·la de Sant-romà (Tiana)
Reconstrucció axonomètrica de les estructures industrials de l’ala nord del pati JM Gurt La villa de Sant-romà Tiana, Maresme fou fundada al segle I En coneixem fonamentalment la part industrial, estructurada entorn d’un pati de forma quadrangular Al llarg de la seva història la villa va ser remodelada diverses vegades A partir del segle VI s’efectuaren unes reformes en l’esmentada zona industrial, en concret a les ales nord i sud del pati reformes que suposaren variacions importants en la producció del vi En aquest moment s’identifica a l’ala nord un nou àmbit de premsatge per a raïm…
Sergi Aguilar i Sanchis

Sergi Aguilar i Sanchis
© Fundació Suñol
Escultura
Escultor.
Es formà a Barcelona, a l’Escola Massana i al Conservatori de les Arts del Llibre 1962-67, i del 1968 al 1971 féu estades a París, Londres, Praga, Stuttgart i Menorca Es dedicà per un temps al disseny de joies 1968-73, amb conceptes que aplicà més tard a l’escultura, que començà a conrear el 1972, amb una sèrie de peces de bronze, llautó i marbre, d’influència postminimalista Des de l’inici, la natura i la geometria seran els punts de partida per a treballar sobre la idea d’un espai en el qual l’objecte i el seu entorn estiguin en diàleg permanent, a través de la seva paradoxa i harmonia Les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina