Reconstrucció axonomètrica de les estructures industrials de l’ala nord del pati.
J.M. Gurt
La vil·la de Sant-romà (Tiana, Maresme) fou fundada al segle I. En coneixem fonamentalment la part industrial, estructurada entorn d’un pati de forma quadrangular. Al llarg de la seva història la vil·la va ser remodelada diverses vegades. A partir del segle VI s’efectuaren unes reformes en l’esmentada zona industrial, en concret a les ales nord i sud del pati. reformes que suposaren variacions importants en la producció del vi. En aquest moment s’identifica a l’ala nord un nou àmbit de premsatge per a raïm caracteritzat per una superfície d’opus signinum dividit, longitudinalment i de forma simètrica, en dues parts per un petit canal que porta, sense cap mena de dubte, cap a un doble dipòsit de premsatge que ja existia a la fase anterior.
Les dues parts del pis tenen una lleugera inclinació cap al canal, que també té una petita inclinació cap al doble dipòsit de premsatge. Aquesta actuació correspon a la reorganització del mur de terrassament d’aquesta ala nord, que comportà l’elevació, considerable, dels àmbits dels pisos d’aquest sector.
La reordenació de la zona industrial s’interpreta en el sentit que la reforma tenia com a objectiu l’elevació del doble dipòsit de premsatge, per a obtenir una major capacitat. D’això es dedueix que hi hagué un augment de la superfície dedicada al conreu de la vinya. Paral·lelament, la identificació d’una premsa en una estança de l’ala sud del pati, adossada al magatzem quadra de la fase anterior, marca una etapa nova dins el procés productiu de la vil·la, en el cas que no es confirmés la presència d’una premsa en la fase anterior. Referent a aquesta premsa, s’ha parlat sempre de premsatge per a oli, però també podem pensar en el vi. En aquest cas representaria un major aprofitament del producte agrícola inicial. Les reformes efectuades a les instal·lacions estan datades a partir del cobriment de les estructures de les fases anteriors.
Bibliografia
- Guitart, 1970, 6, pàgs. 111-115; Fernández Castro. 1983*, pàgs. 569-599; Gurt-Ferrando, 1987, pàgs. 189-198.