Resultats de la cerca

Tenen el prosoma d’una sola peça, unit a l’opistosoma per un pedicle estret, que correspon al primer segment abdominal en general, l’opistosoma no és segmentat Els ulls, en nombre màxim de vuit i en disposició variable segons les famílies, se situen a la regió cefàlica En el prosoma s’insereixen un parell de quelícers, en els quals desemboquen les glàndules verinoses i són els òrgans d’atac un parell de pedipalps, poc desenvolupats, amb sis artells, un dels quals, en el mascle, serveix per a recollir l’esperma en el moment de la fecundació i quatre parells de potes locomotores, de formes…

Trajectòria professional i càrrecs Germà de l’historiador Àngel Duarte i Montserrat Llicenciat en filologia catalana 1984, fou secretari dels Cursos de Llengua Catalana i de la Comissió Sociolingüística de la Universitat de Barcelona 1978-81, i treballà a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya 1981-89, i ha estat director 1983-2003 de la Revista de Llengua i Dret , publicada per aquesta institució Ha estat també cap del Servei d’Assessorament Lingüístic, subdirector general de Formació d’Adults, cap de l’àrea d’Imatge Institucional i director general de Difusió i secretari general de…

Definició La malaltia dels legionaris és una afecció infecciosa d’origen bacterià que sol incidir de manera esporàdica o en brots epidèmics en recintes tancats —hospitals o hotels, per exemple— i provoca síndrome febril, inflamació del teixit pulmonar i trastorns gastrointestinals i neurològics que de vegades ocasionen complicacions serioses Causes L’ agent etiològic de la malaltia dels legionaris és un grup de bacteris del gènere Legionella L’ hàbitat natural d’aquests microorganismes és la terra i les aigües, on poden sobreviure i també multiplicar-se La font d’infecció és constituïda per…

És anomenada esofagitis càustica la inflamació que origina al conducte esofàgic la ingestió accidental, o amb finalitats suïcides, de substàncies càustiques, com ara sosa càustica o lleixiu La presència d’aquestes substàncies a l’esòfag provoca al cap de pocs segons la necrosi o mort d’una extensió variable de la mucosa o capa més interna de l’esòfag La gravetat de les lesions depèn bàsicament de la quantitat, la concentració i el poder corrosiu del producte ingerit En els casos menys greus, es produeixen nombroses úlceres o erosions superficials En els casos més greus, la substància càustica…

La hipertensió arterial consisteix en una elevació crònica de la pressió o tensió arterial per sobre dels valors considerats normals segons l’edat de la persona Es considera hipertensa la persona adulta que presenta persistentment xifres de pressió màxima o sistòlica iguals o superiors a 160 mm Hg i xifres de pressió mínima o diastòlica iguals o superiors a 95 mm Hg La hipertensió arterial és el trastorn crònic més freqüent en les societats occidentals Es calcula que al nostre medi pateix d’hipertensió aproximadament el 20% de la població adulta Aquest trastorn pot afectar qualsevol persona,…

Aproximadament un 75% de l’energia que es genera en l’organisme durant l’exercici físic no s’allibera mitjançant la realització de treballs mecànics o de moviments, sinó en forma de calor Aquesta és la raó per la qual durant l’exercici físic s’incrementa la temperatura corporal L’augment de la temperatura corporal és necessari perquè s’incrementi la velocitat a què tenen lloc els processos metabòlics gràcies als quals els músculs obtenen l’energia que els cal per a mantenir llur activitat És per això que la pràctica d’exercicis d’escalfament és important Tanmateix, per tal que l’adaptació a l…

Són anomenades funcions vitals les activitats orgàniques del tot imprescindibles per al manteniment de la vida Els signes vitals són aquelles característiques de l’activitat orgànica d’una persona que poden ésser observades o percebudes per altres persones, i que indiquen, a grans trets, l’estat de les funcions vitals L’òrgan central del cos, que coordina i controla les funcions de tots els altres, és el cervell Per això, es pot considerar que l’activitat cerebral és la principal funció vital, ja que si el cervell s’inactiva, la resta dels òrgans i sistemes de l’organisme deixa de funcionar…

Inicialment, les vitamines s’anomenaren per diverses lletres, en ordre alfabètic, a mesura que s’anaven identificant Actualment aquests noms es mantenen, però amb una mateixa lletra s’anomenen sovint diverses vitamines, en aquest cas s’afegeix un subíndex per tal de diferenciar-les entre elles Segons que sigui el medi en què se solubilitzen, hi ha dos grans tipus de vitamines les hidrosolubles, que es dissolen en medis aquosos, i les liposolubles, que es dissolen en medis grassos Les vitamines hidrosolubles , entre les quals s’inclouen les que pertanyen al complex vitamínic B i la vitamina C…