Aproximadament un 75% de l’energia que es genera en l’organisme durant l’exercici físic no s’allibera mitjançant la realització de treballs mecànics o de moviments, sinó en forma de calor. Aquesta és la raó per la qual durant l’exercici físic s’incrementa la temperatura corporal.
L’augment de la temperatura corporal és necessari perquè s’incrementi la velocitat a què tenen lloc els processos metabòlics gràcies als quals els músculs obtenen l’energia que els cal per a mantenir llur activitat. És per això que la pràctica d’exercicis d’escalfament és important. Tanmateix, per tal que l’adaptació a l’exercici físic es produeixi de manera adequada i estable, cal que, en el transcurs d’aquest, la temperatura de l’organisme, malgrat ésser lleugerament elevada, mantingui un cert equilibri i no resulti excessiva.
L’organisme disposa de diversos mecanismes per a perdre calor, i regular així la seva temperatura interna quan és necessari. Això ho fa especialment a través de la humitat que és eliminada amb la respiració, de la dilatació dels capil·lars sanguinis subcutanis, de la perspiració o humitat imperceptible que s’evapora des de la superfície cutània i de la sudoració. En repòs i en climes no excessivament calorosos, els mecanismes predominants són els tres primers. En canvi, durant l’exercici físic, i quan la temperatura ambiental supera els 32°C, el mecanisme que preval és el de la sudoració.
La suor és una secreció que es forma en les glàndules sudorípares, davant d’estímuls nerviosos i hormonals, que és composta bàsicament per aigua, clorur de sodi o sal comuna, potassi, calci, magnesi i ferro. El mecanisme íntim gràcies al qual la sudoració repercuteix en una disminució de la temperatura corporal no és la sudoració en si mateixa, és a dir, la pròpia secreció de la suor, sinó l’evaporació de les diminutes gotes o la capa de suor que es forma en la superfície cutània en entrar en contacte amb el medi ambient. Aquesta evaporació, que produeix, a més, una sensació refrescant en la pell, s’incrementa amb la sequedat ambiental i els corrents d’aire i, per contra, disminueix com més alta sigui la humitat ambiental.
L’exposició a una calor excessiva durant la pràctica d’exercicis físics, particularment si són intensos o prolongats, afavoreix la presentació de trastorns diversos, els més greus dels quals són el cop de calor i el col·lapse cardiocirculatori. El cop de calor és un quadre agut que es manifesta per un increment notable de la temperatura corporal —la temperatura rectal assoleix valors superiors als 41°C—, mareigs, nàusees, hipotensió arterial i mal de cap; si no es tracta amb rapidesa, bàsicament reduint la temperatura corporal, pot arribar a ésser fatal. El xoc o col·lapse cardiocirculatori, en realitzar exercicis físics intensos o prolongats en un medi ambient excessivament calorós, se sol produir quan mitjançant la sudoració es perden de manera sobtada quantitats importants de líquids i de sodi i, en conseqüència, disminueix bruscament el flux sanguini dels òrgans vitals.
La millor manera de prevenir aquests trastorns és no exposar-se excessivament al sol ni efectuar exercicis físics molt intensos o prolongats en aquestes circumstàncies. Així mateix, és convenient que s’utilitzin vestits lleugers, de colors clars i de teles absorbents, com el cotó que, en absorbir la suor, n’accelera l’evaporació. Cal assenyalar que no portar roba no és convenient, ja que en aquestes circumstàncies la suor no s’evapora sinó que forma gotes gruixudes que llisquen per la superfície cutània fins a desprendre’s del cos per l’acció de la gravetat o pel fregament de l’aire. D’altra banda, per a prevenir les pèrdues d’aigua i de sodi que es produeixen quan la sudoració és intensa i, per tant, una eventual deshidratació, convé ingerir abans, durant, i immediatament després de l’exercici físic, quantitats abundants d’aigua. També estan indicats alguns productes elaborats industrialment a base d’aigua i minerals, precisament amb aquest fi.
Les persones més propenses a patir aquests trastorns per l’exposició indeguda a la calor són els obesos, aquells que pateixen trastorns cardiorespiratoris, processos infecciosos o febre, i en general els nens i els vells. Per això, aquells que es troben en aquestes situacions haurien de tenir especialment en compte les recomanacions esmentades.
L’organisme s’adapta progressivament als climes calorosos. Per això, després d’uns 4 o 5 dies de sotmetre’s a altes temperatures, tenint en compte de no efectuar esforços físics intensos o prolongats, és possible de reprendre el ritme d’entrenament habitual.