Resultats de la cerca

Estudià literatura i filosofia a Friburg i Berlín i parallelament seguí una formació musical i s’especialitzà en musicologia a la Universitat Alemanya de Praga Amb l’establiment del règim nazi s’exilià, primer a Londres i el 1936 a Israel Fundà i dirigí les Publicacions Musicals Israelianes  1949-82, mitjançant les quals contribuí al desenvolupament de la música moderna i d’avantguarda dels compositors israelians Feu conferències a Europa i als EUA i escriví nombrosos articles per a diferents publicacions La seva recerca se centrà en el primer estil simfònic i, en particular, en l’obra de J…

Format en el Cerdanyola Club d’Hoquei, hi jugà com a defensa fins que es retirà el 1971 Fou internacional amb la selecció espanyola, tant en categoria júnior, amb la qual fou subcampió d’Europa 1960, com en l’absoluta, amb la qual es proclamà campió del món 1966 Una vegada retirat, a mitjan anys setanta formà part de la junta directiva del Cerdanyola Club d’Hoquei, però seguí jugant com a veterà i el 1981 formà part de la selecció espanyola d’aquesta categoria que es proclamà campiona en un Europeu oficiós celebrat a Lisboa

Participà en la Primera Guerra Mundial com a cap d’estat major del IV exèrcit i com a general de l’XI exèrcit Acabada aquesta, dirigí la comissió negociadora de l’armistici 1918 Cap del nou exèrcit des del 1920, portà a terme una política de reorganització i preparació per recuperar el potencial passat fent cas omís dels acords de Versalles amb la connivència de Rússia El 1926 fou destituït del seu càrrec, bé que seguí la seva tasca a favor de l’exèrcit El 1930 i el 1932 fou elegit diputat del Partit Popular alemany

Fill de Vicent Salvà i Pérez , seguí el seu pare a l’exili 1824 i estigué, entre el 1830 i el 1834, al capdavant de la llibreria que obriren a Londres i, a partir del 1834, a la de París El 1847 retornà definitivament a València, on heretà 1849 la llibreria installada allà Publicà el Cancionero de la Academia de los Nocturnos 1869, a partir del manuscrit de la biblioteca formada pel seu pare, el catàleg de la qual elaborà per a la impremta Catálogo de la biblioteca de Salvá, escrito por D Pedro Salvá y Mallen , 1872

Membre de l’esquerra hegeliana l’òrgan de la qual, el Hallesches Jahrbuch —després Deutsches Jahrbuch —, fundà el 1838, a París conegué H Heine i K Marx, amb el qual publicà el primer i únic número del Deutsch-Französisches Jahrbuch 1844 i a Londres collaborà, el 1849, amb A A Ledru-Rollin, en la formació del Comitè Democràtic Europeu des del 1866 seguí Bismarck Antiidealista, criticà l’especulació romàntica i metafísica i publicà, entre altres obres, Die Platonische Ästhetik 1832, Neue Vorschule der Ästhetik ‘Nova escola preparatòria de l’estètica’, 1837 i Geschichte unserer Zeit ‘Història…

Primer marquès Tanucci Conseller de Carles, duc de Parma, quan aquest esdevingué el rei Carles VII de Nàpols, n'inspirà i serví l’absolutisme i en fou el secretari de justícia 1752, d’estat i de la casa reial 1754 En heretar Carles el tron espanyol 1759, formà part del consell de regència de Ferran I de les Dues Sicílies Més tard fou primer ministre d’aquest i, com a tal, seguí la seva política regalista i afavorí la signatura del tractat del 1761 amb França Fou destituït 1776 per instigació de la reina, Maria Carolina, que era proaustríaca

Sorgit amb el neorealisme, no es deixà atreure per les preocupacions socials, com tampoc no seguí l’aventura surrealista, i preferí un camí més tradicional amb alguns trets típicament moderns El seu tema central és l’amor De la seva abundant obra, cal destacar Adolescente 1942, Os amantes sem dinheiro 1950, As palavras interditas 1951, Coração do dia 1958, Obscuro domínio 1971, O peso da sombra 1982, O Sal da Lingua 1995, Alentejo 1998, Os Lugares do Lume 1998 i Os Sulcos sa Sede 2001 Traduí García Lorca i Safo al portuguès L’any 2001 fou guardonat amb el premi Camões

De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i d’ El Liberal , de Barcelona, i fundà El Ibérico , Las Carolinas  i Barcelona Alegre Fou un escriptor prolífic de poemes, narracions, drames i assaigs en castellà   Mas allá de lo digno  1890,  Anarquías 1896, Novelitas vulgares  1900, La huelga 1901,  Alma social  1905,  El escándalo europeo 1915, Los herederos de la gran tragedia 1917 i  Niebla  1930, entre d’altres En català escriví  peces teatrals com els drames  Càstig de Déu 1879 i Carn i ossos Baralla entre la vida i la mort 1889, la comèdia  Els vençuts 1903 i el monòleg…

Advocat a Normandia, seguí el seu germà a París 1622 Destacà com a autor de comèdies, algunes de les quals basades en temes castellans Don Bertrand de Cigarral treta d' Entre bobos anda el juego , de Rojas Zorrilla, Le geôlier de soi-même, Le festin de Pierre basada en Molière, 1667, etc, i tragèdies Timocrate , 1656 La mort d’Hannibal , 1669 Ariane, 1672 Le comte d’Essex , 1678, un llibret d’òpera Circé , 1675 i diccionaris Els contemporanis li atribuïen més facilitat que el seu germà en la construcció teatral Entrà a l’Académie Française el 1685

Estigué al servei del marquès de Los Vélez, al qual seguí en els seus càrrecs de lloctinent de Catalunya 1640-41, d’ambaixador a Roma i virrei de Sicília 1644-47 Conreà la poesia Donaires del Parnaso , 1624 i el teatre, però excellí en el conte, a la manera de les novelle italianes Noches de placer , 1631 Los alivios de Casandra , 1640, i en la novella llarga de tradició picaresca, bé que evolucionada cap a un cert costumisme Las harpías de Madrid 1631, La niña de los embustes 1632, El bachiller Trapaza 1637 i, sobretot, La Garduña de Sevilla 1642