Resultats de la cerca
Es mostren 2595 resultats
Santa Sofia de Casserres (Estopanyà)
Art romànic
Situació Capella propera al poble de Casserres, prou ben conservada malgrat el seu estat d’abandonament ECSA - JA Adell L’abandonada església de Santa Sofia de Casserres és al costat mateix de la pista que porta de Casserres a Entença i Siscar, uns 3 km al nord-oest de Casserres JAA Mapa 32-12 289 Situació 31TBG975577 Història No disposem de cap notícia directa que pugui documentar Santa Sofia en època romànica Potser aquesta església és esmentada genèricament entre les “esglésies de Casserres”, que Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda donaren a Sant Pere d’Àger l’any 1059 i que el papa…
Sant Esteve de Cabestany (Benavarri)
Art romànic
Situació Façana de ponent, acabada amb un curiós ràfec horitzontal ECSA - JA Adell L’església de Sant Esteve és situada al sud del castell de Cabestany Mapa 32-12 289 Situació 31TBG952556 Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP-JBM Història L’antiga església de Sant Esteve va pertànyer a l’abadia de Sant Pere d’Àger Una de les primeres mencions documentals data de l’any 1091, quan damunt el seu altar es va procedir, el dia 10 de setembre, a la publicació del testament sacramental de Bonadona, castlana del castell de Calladrons Concretament…
d

Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Quarta lletra de l’alfabet català, anomenada de [pl des].
La D majúscula llatina prové de l’alfabet grecooccidental, forma arrodonida de la grega clàssica, provinent, al seu torn, de l’alfabet fenici de Biblos i de l’egipci demòtic L’estructura primitiva llatina consisteix en dos traços el primer, vertical, gruixut el segon, semicircular, prim-gruixut-prim, a la dreta Com la B , també la D capital de les inscripcions llatines tenia reforços o petits elements estètics que decoraven l’atac superior i la base de la lletra La inclinació de la ploma i la velocitat del traçat contribuïren a la transformació del ductus de la D capital clàssica majúscula…
Santa Maria de Rúbies (Camarasa)
Art romànic
Situació Absis de l’església, sobrealçat, amb una sèrie d’arcuacions entre lesenes que assenyalen el nivell del ràfec original ECSA - AM Vilarrúbias L’església de Santa Maria és situada al costat del castell de Rúbies Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent AMV Mapa 33-12290 Situació 31TCG272545 Història Aquesta església fou la parroquial del terme del castell de Rúbies posteriorment perdé aquesta condició i fou transformada en sufragània, sense que es conegui de quina parròquia passà a dependre Fins a la desamortització eclesiàstica estigué…
Sant Salvador del mas Barrat (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquesta església amb l’absis recobert d’arrebossat que amaga el parament original ECSA - JA Adell L’església de Sant Salvador és al costat del mas Barrat, que és en una posició eminent sobre el Forat de Bulí, en el congost que forma l’aiguabarreig entre el Rialb i el barranc de Gavarra Mapa 34-12291 Situació 31TCG481599 Per a anar-hi, cal seguir el mateix camí que porta a Sant Martí de Terrassola o del Puig Un cop allà, cal fer per la mateixa pista 1, 8 km més de recorregut, en mal estat, i s’arriba fins al peu del penyal on s’alça el mas, al costat del qual, a ponent, i…
Sant Pere del Soler (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta església des del costat nord-est ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere es troba isolada prop del mas Soler, al costat del camí que porta cap a Pallerols Mapa 34-12291 Situació 31TCG525525 Per a anar-hi, cal prendre la pista que surt de Gualter cap al Rialb en arribar al riu, cal creuar el pont i seguir la pista que passa per la casa de Sòls de Riu i puja cap a la Torre i Pallerols JAA Història Malgrat que no es tenen notícies documentals anteriors al 1300 sobre aquesta capella, cal dir que sempre hi ha hagut culte amb més o menys freqüència i que el rector de la…
Sant Joan Salerm (Subirats)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capella, força alterada per reformes tardanes ECSA - E Pablo La capella de Sant Joan Salerm es troba a uns 500 m de la carretera de Sant Sadurní d’Anoia, prop de la cruïlla amb la carretera que porta al Pla del Penedès, enmig d’un camp on abunden els vestigis de construccions romanes JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF958846 Història Aquesta capella s’esmenta per primera vegada l’any 917, juntament amb la de Santa Maria de Monistrol i Sant Pere de Lavern Estigué vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès, segurament des del final del segle X Aquest cenobi ja…
Sant Quirze de ca l’Esteve (Navès)
Art romànic
Situació Igual com l’església de Sant Martí de Tarascó, aquesta església es troba situada a mig camí del castell i la parròquia de Besora, de la qual havia estat sufragània, i del cap del seu municipi, a Navès Mapa 292M781 Situació 31TCG910514 Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental, amb la capçalera a primer terme L Prat Aspecte que ofereix l’interior de l’església L Prat És aconsellable seguir la pista que des de Tarascó porta directament a dues masies En total cal fer 3 km des de la carretera de Solsona a Berga i 1,700 km des de Tarascó Després de passar la…
Sant Pere d’Aós de Civís (Anserall)
Art romànic
Situació Església molt transformada en la seva capçalera, que conserva encara restes de l’absis semicircular i els murs, amb finestres d’època romànica, a la qual s’afegí el porxo, recentment restaurat ECSA - JA Adell El poble d’Aós és situat sobre un petit turonet a la part de tramuntana del terme municipal, on conflueixen O el riu d’Aós, o de Saturia, amb els torrents d’Avellà i d’Enclar Queda al mig de la vall de Saturia al peu de la serra d’Enclar, que fa de termenal de les parròquies d’Aós i Andorra L’església parroquial és situada al cim del poble Mapa 34-9182 Situació…
Sant Bartomeu (Bescanó)
Art romànic
Situació Absis circular ultrapassat, que encapçala l’església F Tur L’església de Sant Bartomeu és al costat del mas de Can Pol de Baix, situat a uns 300 m de la cruïlla de la carretera de Girona a Anglès, la qual porta a l’Estanyol Mapa L38-13333 Situació 31TDG729453 Història L’única notícia que hem pogut recollir d’aquesta església apareix en un document del 26 de febrer de 1118, segons el qual Ledgarda, muller de Miró Bonfill d’Estanyol, donà a la canònica de la seu de Girona una condomina dita de Sant Bartomeu, juntament amb una església que hi havia edificada i que era situada dins el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina