Situació
Façana de ponent, acabada amb un curiós ràfec horitzontal.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Esteve és situada al sud del castell de Cabestany.
Mapa: 32-12 (289). Situació: 31TBG952556.
Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. (JBP-JBM)
Història
L’antiga església de Sant Esteve va pertànyer a l’abadia de Sant Pere d’Àger. Una de les primeres mencions documentals data de l’any 1091, quan damunt el seu altar es va procedir, el dia 10 de setembre, a la publicació del testament sacramental de Bonadona, castlana del castell de Calladrons. Concretament, l’instrument menciona un sacerdot dit Gaufred, davant el qual i en presència del jutge Miró, Miró Bradila i Grimau juraren com a testimonis “super altare Sancti Stephani martiris cujus ecclesia sita est in comitatu Urgelliense, in ipsa marcha juxsta castrum Caput Stagni”. El papa Alxandre III confirmà dues vegades a l’abat Ramon i als canonges les possessions de l’abadiat exempt d’Àger (1162, 1179), i en les dues figura l’església de Sant Esteve de Cabestany amb les seves pertinences. Aquesta situació persistí fins a la fi del segle XIX, quan aquesta església passà a formar part del bisbat de Lleida. Es desconeix el moment en què el lloc de Cabestany es va despoblar; tanmateix, l’església de Sant Esteve s’ha conservat gràcies a l’aplec que es fa cada any el dia 26 de desembre, diada del sant patró. (JBP)
Església
Planta de l’església.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular, capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un estret arc presbiteral de perfil apuntat. La conca absidal és alterada per la construcció d’un altar i un retaule, probablement contemporani de la decoració pictòrica que presenta tot l’interior de l’església.
La porta, feta amb un arc un xic apuntat, s’obre a la façana de ponent, on hi ha traces d’haver existit un porxo amb estructura de fusta, que aixoplugava la porta. L’edifici només presenta dues finestres, una al centre de l’absis i una altra a la façana sud, les dues d’una sola esqueixada.
L’estructura del parament és només visible a les façanes, que segueixen els desnivells del terreny i presenten un aparell molt ordenat, de carreuó ben escairat sense polir. Interiorment, és visible com la roca ha estat retallada al mur nord per assentar l’església, que aprofita la mateixa roca combinada amb morter de calç per a formar el paviment.
L’aspecte exterior de l’església és molt singular per la seva teulada de quatre vessants (no sabem si fruit d’alguna reforma), que fa que la façana de ponent no tingui un coronament triangular, sinó que presenti un ràfec horitzontal.
En el seu conjunt, l’església de Sant Esteve és una obra acurada dins la seva simplicitat, que palesa les formes constructives de la fi del segle XI o l’inici del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Chesé, 1972, docs. 145, 331 i 447
- Iglesias, 1985-88, vol. I/2, pàgs. 52-55