Resultats de la cerca
Es mostren 1037 resultats
Pegasus
Música
Grup català pioner del jazz-fusió format al principi dels anys vuitanta per Josep Mas Kitflus (teclats), Santi Arisa (bateria i percussió), Rafael Escoté (baix) i Max Sunyer (guitarra).
El 2008 s'hi incorporà Dan Arisa percussió, fill de Santi Arisa El disc Nuevos encuentros 1982 marcà la seva entrada en el mercat discogràfic, seguit per Comunicació 1983, Pegasus a Montreux 1984 i Searching 1985 El mateix any actuaren al Carnegie Hall de Nova York, en el marc del festival de jazz d’aquesta ciutat La dècada dels vuitanta acabà amb Simfonia d’una gran ciutat, Còctel i El setè cercle 1990, amb el qual actuaren per primer cop al Palau de la Música Catalana El 1997 enregistraren Selva pagana i el 2014 Standby… On A principis de 2020 anunciaren la dissolució a finals d'any
Macrooperació policial contra l’1 d’octubre
Sota el nom d’"operació Anubis" comença una macrooperació policial de la Guàrdia Civil ordenada pel jutjat número 13 de Barcelona per a impedir la celebració del referèndum de l’1 d’octubre pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació Els agents del cos entren a les conselleries d’Economia, d’Afers Estrangers, de Governació i d’Afers Socials, i també a l’Agència Tributària i al Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació En total, es fan 41 escorcolls, 14 detencions i 20 investigacions de funcionaris, entre els quals hi ha el secretari d’Hisenda, Josep Lluís…
Santa Margarida de les Amenolelles (Collbató)
Art romànic
El lloc, dins el terme del castell de la Guàrdia, parròquia i després terme de Collbató, és esmentat el 938 en una donació al monestir de Santa Cecília de Montserrat El 945 hi havia una església dedicada a santa Margarida amb el seu cementiri, que els comtes Sunyer i Riquilda donaren a Santa Cecília juntament amb diversos alous del terme L’any següent la comtessa, ara sola, repetí la donació de l’església de Santa Margarida a Santa Cecília, fent-hi constar que ho feia amb el consentiment del bisbe de Barcelona Els seus marmessors, complint les seves disposicions, donaren a Santa…
Manuel Rocamora i Rivera
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Vida i obra Passà la infantesa a Reus i feu els estudis de batxillerat i els de dret a Barcelona, on fou procurador dels tribunals Fou secretari de l’Associació Catalanista de Reus i membre de l’Orfeó Català, la Unió Catalanista i altres entitats culturals i polítiques Fou redactor de La Renaixença i de La Veu de Catalunya , i collaborà, entre d’altres, a L’Arc de Sant Martí , Joventut i Catalunya Artística i dirigí La Barretina 1871 Fou secretari 1894 i mantenidor 1895 i 1930 dels Jocs Florals de Barcelona, en què guanyà tres accèssits 1896, 1901 i 1903, i participà en nombrosos certàmens…
,
Joan Tutau i Vergés

Joan Tutau i Vergés
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Dirigent republicà i escriptor.
Formà part del grup d’ATerradas, i el 1854 fou elegit alcalde segon de Figueres, càrrec que hagué de deixar al juliol del 1855, destituït pel govern S'exilià a França en 1855-58 i, en ésser amnistiat, passà a residir a Barcelona Es convertí llavors en un dels principals dirigents del grup democràtic i prorepublicà amb Monturiol, Clavé, Sunyer i Capdevila, etc El 1862 anà amb Garrido a Anglaterra per conèixer el funcionament de la cooperativa de Rochdale, i dos anys després fou un dels collaboradors de l' Almanaque Democrático , oposat a l' Almanaque Literario , publicació oficial…
Jacint Corbella i Corbella
Medicina
Metge.
Fill de l’alcalde de Manresa, i solsoní d’origen, Josep Corbella i Sunyer, que exercí el càrrec del 1936 al 1938, s’exilià a França amb la seva família Cursà el batxillerat i medicina a Barcelona, on es llicencià en Medicina el 1960 i es doctorà el 1965 Dugué a terme activitat assistencial i pràctica forense i fou catedràtic de medicina legal i toxicologia 1976 a la Facultat de Medicina de Barcelona fins a la seva jubilació 2007 Creà un centre d’informació toxicològica a la Universitat de Barcelona Estudià el suïcidi a Catalunya, la responsabilitat professional i la patologia del…
Trinitat Catasús i Catasús
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Estudià a l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid Participà activament en diversos actes culturals a la seva ciutat natal de Sitges El 1914 fundà, amb Miquel Utrillo, la revista La Cantonada Cant d’en T Catasús i tonada d’en M Utrillo , de la qual només sortí un número Publicà poemes a revistes i diaris, com Joventut , El Eco de Sitges , Pèl & Ploma , La Revista , L’Amic de les Arts , El Poble Català , Arc Voltaic i Un Enemic del Poble , entre d’altres Amb motiu de les seves noces, els amics li oferiren un volum que aplegava algunes de les seves poesies De l’hort i de la…
,
Hortensi Güell i Güell
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor.
Vida i obra Fill de Josep Güell i Mercader Residí a Madrid A vint-i-dos anys entrà en contacte amb el grup d’escriptors romàntics modernistes reusencs, liderats per Josep Aladern La preferència pel decadentisme tràgic, l’admiració per la natura i el menyspreu per la gran ciutat apareixen en la seva obra literària i artística Com a literat es dedicà a la narració lírica impressionista, amb accents negatius i crítics Publicà regularment a Lo Somatent , La Autonomía , a revistes modernistes i en alguna de barcelonina, proses poètiques curtes que hom suposa relacionades amb la creació de la…
,
Sant Martí de Tarascó o de Trascó (Navès)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del temple, on encara és visible un fragment de mur, aparellat de manera molt rudimentària L Prat Aquesta església fou erigida en un indret situat al bell mig del municipi de Navès, entre la zona muntanyenca i el pla, a mig camí de Besora Mapa 292M781 Situació 31TCG904518 Des de la carretera de Solsona a Berga, a l’indret del punt quilomètric 9,500 hom trobarà indicat el trencant de Tarascó Seguint el camí més acurat, en 1,500 km aproximadament hom arriba a la casa, la qual, antigament, havia estat castell queda a mà dreta Hom hi pot deixar el…
la Tor de Querol
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la vall de Querol (des d’aigua avall de Cortvassill fins aigua amunt de la Vinyola), al límit amb la Baixa Cerdanya (municipi de Guils de Cerdanya).
El sector nord-oriental és accidentat pels contraforts meridionals del Carlit pic de Bena, sota el qual s’obre el coll de Bena, per on passa el camí que comunica la Solana amb la vall de Querol La població i els conreus es concentren principalment al fons de la vall, al llarg del riu d’Aravó Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l' estació de la Tor de Querol , internacional, on s’inicien les línies de ferrocarril a Barcelona per Puigcerdà i a Tolosa per Foix, a més del ferrocarril de via estreta de la Cerdanya a Perpinyà És un centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar Més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina