Resultats de la cerca

Fou impulsor del moviment musical i cultural Tropicalia, junt amb els seus companys de generació Maria Bethânia, germana seva, Gilberto Gil o Gal Costa Debutà el 1964 i adquirí popularitat gràcies a la cançó Alegria, alegria Entre els seus treballs discogràfics destaquen Jóia 1975, Qualquer coisa 1975, Outras palavras 1981, Cores, nomes 1982, Totalmente demais 1987, Fina estampa 1994 i Fina estampa ao vivo 1995 El 1998 publicà els discs Amanha , Livros i Prensa Minha , el 1999 edità Omaggio a Federico e Giulietta , el 2000 sortiren al mercat Bossa de Caetano i Orfeu , i el 2001 Noites do…

Fill de Teodor Llorente i Olivares Es llicencià en dret l’any 1901, però no exercí Treballà des de jove a Las Provincias , diari que dirigí 1911-49 Fou secretari de la societat Lo Rat Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana 1940-49 i cronista provincial Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo 1909, les versions de rondalles mallorquines aplegades per Antoni M Alcover, Cuentos maravillosos 1913 i Nuevos cuentos maravillosos 1928, la biografia Eduardo Escalante 1934 i l’estudi Mistral i Llorente Recull de notícies i impressions 1932 També publicà els reculls…

Es graduà en arts a la University College de Dublín del 1961 al 1968 exercí de mestra d’escola i posteriorment es dedicà al periodisme per a l' Irish Times Començà a publicar narracions al final dels anys setanta, i el 1982 aparegué la seva primera novella, Like a Penny Candle , a la qual seguiren, entre d’altres, Echoes 1985, Firefly Summer 1987, Silver Wedding 1988, Circle of Friends 1995, Tara Road 1998, Scarlet Feather 2000, premi WH Smith de ficció, 2001,  Nights of Rain and Stars 2004 i Minding Frankie 2010, a més de diversos reculls de narracions The Lilac Bus , 1984 This Year It Will…

Format a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, amplià estudis a Marburg i Munic Fou un destacat estudiós de la filosofia antiga, sobretot de Plató, Aristòtil, Plotí i sant Agustí Defensà i cultivà els estudis platònics de l’escola de Tübingen fundada per Hans Krämer i Konrad Gaiser, en el seu vessant d’avaluació i revaloració de la importància de les doctrines no escrites ágrapha dógmata de Plató per tal d’arribar a una interpretació general de la seva filosofia Entre les seves obres cal esmentar Il concetto di filosofia prima e l’unità della Metafisica di Aristotele…

Membre dels grups Ja t’ho diré , amb el qual enregistrà sis discs i, des del 1999, de Menaix a Truà, format per ell, Juanjo Muñoz i Toni Xuclà, conjunt amb el qual ha publicat els àlbums Menaix a truà 2000, Petits moments d’estricta simpatia 2002,  Com el Vent 2008 i Guia de petits senyals 2012 L’any 2004 publicà el seu primer disc en solitari Memòria , versions pop-rock del repertori popular menorquí, en clau pop-rock , que rebé els premis Enderrock al millor artista, disc i directe de cançó d’autor, al qual seguí Jocs d’amagat 2005, de caràcter més intimista Amb Vola’m a sa…

Estudià direcció d’orquestra, composició i piano a l’Escola Superior de Música de Colònia, i teatre a Colònia i a Munic Posteriorment treballà com a actor i compositor en un cabaret muniquès 1931-32 i fou director d’orquestra a Heidelberg 1932-33 i a Darmstadt 1933-34 Dedicat de ple a la composició a partir del 1936, el 1938 posà música a Lili Marleen , un poema melancòlic que el soldat Hans Leip havia escrit en plena I Guerra Mundial, abans de marxar destinat a Rússia Enregistrada originalment per Lale Andersen, la cançó es féu mundialment famosa en les versions de Marlene…

Descendent de nobles tàtars al servei dels prínceps de Moscou Favorit d’Ivan IV el Terrible, bandejà els boiars del poder i assumí la regència del tsar Teodor, durant la qual formalitzà una treva amb Polònia i Suècia després d’haver-se annexat les costes del golf de Finlàndia i Carèlia En morir Teodor I es féu elegir tsar Alliberà l’Església ortodoxa russa de la submissió a Constantinoble i instituí la servitud de la gleva 1597 Morí sobtadament i el seu fill Teodor II fou occit pel fals Dimitri, que ocupà el tron La seva figura constitueix el personatge central de l’obra homònima Borís…

Mantingué contactes amb F Pedrell, i assolí una sòlida formació pianística després d’estudiar amb Joan Baptista Pujol i Carles Vidiella, que li proposà convertir-se en professor de piano de la seva acadèmia privada Després de treballar-hi una temporada ingressà en l’Orfeó Català, tot just creat el 1891 Lluís Millet li confià la direcció de la secció de nens, tasca que desenvolupà la resta de la seva vida Al mateix temps començà a exercir la crítica musical en "La Veu de Catalunya" Aviat s’interessà profundament pels estudis musicològics, i fou redactor en cap de la "Revista Musical Catalana"…

Encaminat en principi cap a la vida religiosa, fou frare franciscà i després benedictí, orde aquest darrer que abandonà el 1527 Durant un cert temps dugué una vida errant fins que ingressà a la Universitat de Montpeller, on estudià la carrera de medicina A partir del 1532 exercí com a metge a Lió És autor de les Horribles et épouvantables faicts et prouesses du très renommé Pantagruel 1532 i Vie inestimable du grand Gargantua, père de Pantagruel 1534, dues novelles que, junt amb les seves versions -del 1546, del 1552 i la pòstuma, probablement apòcrifa, del 1564-, han esdevingut…

Se’n tenen poques dades biogràfiques i també sobre les seves activitats Possiblement fou deixeble de Josquin Des Prés, i és probable que estigués actiu a França i a Itàlia Se suposa que mantingué contactes amb els compositors de la cort francesa entorn del 1501 Ocupà alguns càrrecs a Ferrara entre el 1506 i el 1508, i a Roma Sant Lluís dels Francesos entre els anys 1521 i 1522 Possiblement també ocupà algun lloc a Florència i a la regió d’Avinyó, on gaudí de beneficis eclesiàstics i del patronatge del cardenal François de Clermont Es creu que vers el 1550 era a Venècia Com a compositor…