Resultats de la cerca
Es mostren 1261 resultats
Pere Puig i Subinyà
Economia
Política
Empresari i polític.
Fou tinent d’alcalde de Barcelona 1936-37 en el Consistori de Carles Pi i Sunyer Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, on feu diversos cursos de literatura i història a la facultat de lletres de Montpeller Durant el període 1944-47 feu viatges clandestins a Barcelona i Madrid per establir contacte i donar suport a grups opositors al franquisme Fou cap del Servei d’Informació de la Generalitat de Catalunya a l’exili 1947-49 El 1949 marxà a Cochabamba Bolívia, on exercí càrrecs directius diverses empreses privades També fou director de la Cámara Nacional de Comercio…
Lluís Badia i Torras
Literatura catalana
Professor, novel·lista i poeta.
L’any 1947 obtingué el títol de mestre i posteriorment es llicencià en filologia hispànica 1974 Dedicat a l’ensenyament secundari a diverses colònies del Bages, a Súria i a Navàs, d’on fou director de l’Escola Tècnico-Professional Diocesana durant 26 anys Collaborà en diverses publicacions com Regió 7 , on escriví durant molts anys una columna diària, i Radar Social , de la qual fou director Com a poeta publicà L’inútil clam 1973 i Pinzellades d’un mal temps visions de guerra des de la pau 1991, la novella Mirada apassionada 1998 i el llibre de viatges La bona gent del Castell…
Calaix de sastre
Historiografia catalana
Extens dietari manuscrit de 71 volums, escrit per Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, del 1769 al 1819 sense interrupció, i en part publicat posteriorment, on l’autor ressenyà els fets més significatius de la seva vida i del seu entorn.
Encara que l’obra fou concebuda com un conjunt unitari, inclou manuscrits diversos aplegats en tres grans blocs temàtics Calaix de sastre, dietari 1769-1819 , Calaix de sastre, miscellània de viatges i festes majors 1770-1808 i Calaix de sastre, les guerres El primer, Calaix de sastre, dietari 1769-1819 , és el més conegut i també el que ha estat subjecte a més estudis i edicions Dona notícies detallades i molt visuals i sensitives del que s’esdevingué al voltant del seu autor, amb un estil fluctuant i realista Estructurat en unitats diàries, consta de 27 volums autògrafs de…
Julio Fonseca
Música
Compositor costa-riqueny.
Estudià a l’Escuela Nacional de Música i més tard fou deixeble d’Alvise Castegnaro El 1902, gràcies a una beca, anà a ampliar els seus estudis al Liceu Artístic de Milà El 1904 es traslladà a Brusselles, on estudià amb Louis van Dam i Edgar Tinel durant dos anys fins que el 1906 una malaltia pulmonar l’obligà a tornar al seu país nadiu Allí romangué la resta de la seva vida, sense comptar dos viatges que feu als Estats Units, el primer el 1914 i el segon el 1950, poc abans de morir Fou director de diferents orquestres i també dedicà molta atenció a la docència El 1934 fundà l’…
Maria Labia
Música
Soprano italiana, filla de la cantant Cecilia Labia.
Estudià amb la seva mare i oferí diversos concerts a Milà, Pàdua i Verona Debutà a Estocolm el 1905 interpretant el paper de Mimí a La bohème A partir del 1907 actuà sovint a la Komische Oper de Berlín, on es convertí en una de les cantants favorites del públic berlinès La temporada 1908-09 debutà a la Manhattan Opera House de Nova York i posteriorment actuà al Teatro alla Scala de Milà 1912 i a l’Òpera de París 1913 El 1916, a causa dels seus freqüents viatges a Alemanya, fou acusada de ser una espia alemanya i passà un any a la presó d’Ancona Després de la guerra prosseguí la…
Kaspar Förster
Música
Compositor i cantant alemany.
Rebé les primeres classes de música del seu pare, mestre de capella a Danzig, i més tard anà a Varsòvia, on el 1638 era cantant i director de cor a la cort A la capital polonesa estudià composició amb Marco Scacchi i, al llarg de la seva vida, compaginà les seves obligacions en diversos càrrecs amb alguns viatges a Itàlia, concretament a Venècia i a Roma, on, probablement, conegué G Carissimi El 1652 fou nomenat mestre de capella del rei Frederic III de Dinamarca Els seus oratoris Congregantes Philistei i Viri Israelite mostren clarament la influència de Carissimi Compongué també…
Manuel Manrique de Lara y Berry
Música
Crític musical i compositor murcià, difusor de les idees wagnerianes.
Home de formació polifacètica, conegué R Chapí el 1886, i en rebé les primeres nocions d’harmonia, instrumentació i composició A partir d’aquell moment compongué un seguit d’obres líriques, com Agamenón , Las Euménidas o el drama líric El Cid La seva obra simfònica, Sinfonía en Mi menor 1892, tingué una bona acollida Conegué compositors europeus importants, com H Levi i R Strauss Manrique de Lara s’interessà especialment pel cant popular, i realitzà nombrosos viatges a l’estranger per recollir i estudiar cants populars Les seves crítiques musicals eren veritables confessions de…
Ibrāhīm al- Mawṣilī
Música
Nom amb què és conegut el compositor àrab d’origen persa Ibrāhīm ibn Māhān ibn Bahmām (Maimūn).
S’educà a Mossul, d’on prové el sobrenom El desig de dedicar-se a la música va topar amb la desaprovació de la seva aristocràtica família, motiu pel qual fugí de casa i s’uní a un grup d’artistes i ministrers ambulants Al llarg dels seus viatges estudià a fons la música àrab i la música persa sota el mestratge de músics com Banuḡ Tamīm o Siyyāt Estigué al servei de diversos califes de Bagdad en qualitat de cantor Juntament amb dos músics més, feu un recull de cançons titulat Al-mi’at al-ṣawt al-muḫtāra 'Les cent cançons seleccionades' Arribà a ser un home molt ric i creà una…
Johann Peter Emilius Hartmann
Música
Compositor i organista danès, descendent d’una família de músics.
Estudià lleis, i la seva feina de funcionari li permeté dedicar-se a la música amb desimboltura Ensenyà al Conservatori de Siboni El 1836 inicià un viatge per Europa, en companyia de HA Marschner, davant el qual entrà en contacte amb F Chopin, G Rossini, L Cherubini i L Spohr, entre d’altres En diversos viatges conegué Clara Wieck, F Mendelssohn, R Schumann i F Liszt Des del 1843 esdevingué organista a la catedral de Copenhaguen En crear-se el conservatori de la capital danesa en fou designat codirector, juntament amb N Gade Hartmann gaudí d’un gran respecte en la societat danesa…
acumulació primitiva
Economia
Acumulació del capital no fonamentada en les relacions de producció capitalistes, és a dir, que no té el seu origen en la producció de plusvàlua, per tal com aquesta és un producte de l’ordre econòmic capitalista.
Marx l’anomenà primitiva o originària i Adam Smith, prèvia L’acumulació primitiva és una condició necessària per al sorgiment del capitalisme Fou realitzada per diversos camins entre d’altres, el gran comerç i la pirateria a partir del descobriment d’Amèrica i dels viatges a l’Índia, l’espoliació de les noves colònies fins a la destrucció de l’economia autòctona, i les revolucions agràries dels s XV i XVI que crearen una classe d’agricultors-comerciants deslligada de la noblesa, que obtingué beneficis extraordinaris en períodes de crisi de subsistències i que expulsà la gent del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina