Resultats de la cerca

Fill del gravador de cilindres Josep Pascual i Font, i pare de la matemàtica Griselda Pascual i Xufré Es formà com a pintor a Barcelona amb Francesc Torrescassana des del 1900, a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Associació Obrera i a Llotja, on fou deixeble de Modest Urgell paisatge i Josep Calvo i Verdonces perspectiva A partir dels anys trenta es dedicà més intensament a la pintura i el dibuix Utilitzà l’oli, la cera, la ploma i el xilostil, tècnica que introduí a partir del 1950 Fou preferentment paisatgista urbà, principalment de l’antiga Barcelona, i també d’altres llocs de Catalunya,…

Ingressà a l’Escolania de Montserrat 1903 i es formà amb el mestratge de Manuel Guzmán El 1913 professà com a monjo al monestir Estudià especialment amb Josep Barberà i amplià els seus coneixements de cant gregorià amb Gregori Suñol Fou mestre de l’Escolania 1933-36 i 1939-50, que enriquí i transformà alhora, dirigí la capella del monestir Fundà la revista Música Sacra Española El 1950 anà a Roma, on fou professor de cant gregorià a l’Institut de Música Sagrada, i més tard passà a Medellín Colòmbia, on fundà el monestir de Santa María i continuà les activitats musicals Féu treballs d’…

Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Eduard Toldrà i JZamacois La seva obra pianística inclou Tema i variacions 1960 i Sonata 1961 És autor d’un Trio 1963, per a mezzo , flauta i guitarra Evolucions 1963, per a flauta, clarinet i corda Quintet , per a instruments de vent 1968, Conceptes 1966, per a oboè, clarinet, fagot i corda, i de diferents obres simfonicocorals, com Abstraccions 1964, Premi Ciutat de Barcelona i Antítesi 1965-67, Premi extraordinari del Conservatori Escriví l’òpera Kohelet 1967-69 Una de les seves obres més significatives són les Vespres de Sant…

Enginyer industrial, després de llicenciar-se anà als Estats Units 1955-58, on fou professor a la Universitat de Nova York Membre fundador i vicepresident del Banc Industrial de Catalunya , fou president i conseller de nombroses empreses i associacions internacionals Infraestructures, SA, Kolster Ibérica, Emerson Electrónica, Cecsa, Bedaux Española, CASA 1971, Associació Aeronàutica d’Europa, Túneles del Tibidabo SA, etc Fou alcalde de Barcelona del 1973 al 1975, succeint Josep Maria de Porcioles , i durant el seu mandat es creà l’Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona 1974 El seu…

Des de petit mostrà una facilitat inusual per la música i aprengué a tocar la guitarra d’oïda Amb només nou anys ingressà a la Banda Municipal de Jerez, el director de la qual, Narciso Arriaga, li feu les primeres classes de música Més tard formà un quartet amb Enrique Herrera, que li ensenyà de tocar la viola Esgotades les seves possibilitats d’aprenentatge a Jerez, Huizar es traslladà a Zacatecas i estudià violí i harmonia El 1917 anà a viure a Ciutat de Mèxic, on estudià al Conservatorio Nacional de Música i el 1924 es graduà en composició i violí L’any 1928 ingressà a l’…

Es graduà a l’Escuela Superior de Bellas Artes de la Universitat de La Plata, i estudià música amb Mariano Drago, Guillermo Graetzer, Teodoro Fuchs i Francisco Kröpfl Més tard cursà estudis de direcció musical a Berlín amb Hermann Scherchen Fou assistent de director de l’Orquesta Filarmónica de La Plata en 1961-62, de l’Orquesta Sinfónica de la Universitat de Tucumán durant els dos anys següents, i al Teatro Colón de Buenos Aires en 1964-65 Fou membre de l’Agrupación Nueva Música Ha dirigit l’Orquesta Nacional d’Argentina, l’Orquesta Sinfónica de Rosario, l’Orquesta Filarmónica de Mendoza i…

Fou alumne de JB Foester i J Kricka al Conservatori de Praga 1921-24, i després es perfeccionà amb J Suk 1924-28 i estudià lleis a la universitat Fou pianista i director del sextet satíric anomenat Els professors de Gotham 1925-30, per al qual compongué 125 balades de caràcter burlesc Vinculat al cinema, escriví música per a moltes pellícules i treballà com a professor al departament de cinema de l’Acadèmia de les Arts Musicals de Praga, d’on fou degà i vicedegà 1949-57 També fou el primer president de la Fundació Musical Txeca La seva producció recull obres de factura tradicional, en la…

Deixeble d’E Jaques-Dalcroze, Rasse i I Knorr, el 1916 es traslladà als Estats Units com a director musical de la Companyia de Dansa Maud Allan El Premi Coolidge per la Suite per a viola fou l’inici del seu reconeixement Influït, en un primer moment, per un romanticisme exacerbat, amb reminiscències orquestrals provinents de R Strauss i C Debussy, la seva adscripció a la causa jueva el portà a un melodisme curull dels elements de la música hebraica Més endavant es decantà per un particular neoromanticisme Concert simfònic per a piano i orquestra , 1947-48 i pel neoclassicisme…

Treballà com a músic i professor de llaüt i viola en diverses cases nobles d’Anglaterra El 1634 prengué part en la mascarada The Triumph of Peace de J Shirley, a Londres El 1660 entrà com a intèrpret de tiorba a la capella reial, i, tot i que no la freqüentà, en cobrà un salari fins a la seva mort, com a valoració de la seva reputació musical Durant els darrers anys de la seva vida estigué al servei de Philip Wodehouse, a Kimberley Excellí sobretot en el camp de la música instrumental Se li coneixen més de 800 obres entre fantasies, suites , ayres i peces per a solistes,…

Estudià al Conservatori de Barcelona amb Teresa Balcells i Sofia Puche i obtingué diversos premis d’honor Posteriorment fou alumne a París de Monique Deschaussées, i d’A Giménez Atenelle, R Sabater, R Coll, L de Moura Castro i J Colom a Barcelona Des del 1990 és professor del Conservatori de Barcelona Ha actuat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció d’A Ros Marbà, FP Decker, A Argudo i JLl Moraleda Del 1985 al 1995 formà duo de marimba i vibràfon amb Xavier Joaquín El 1996 estrenà el Concert per a piano i orquestra "Auguris" , de F Taverna-Bech Ha…