Resultats de la cerca
Es mostren 2962 resultats
De maig a Sant Joan
El maig avui Maig és el mes festiu per excellència en els calendaris de festes locals festes de primavera creades o transformades pels primers ajuntaments democràtics al principi de la dècada de 1980 en moltes viles i ciutats, complementant antigues festes majors o bé substituint-les, moltes d’elles perdudes o perjudicades per les vacances d’estiu… Festes de nova creació amb la dèria de remarcar els possibles elements identitaris, amb pregons populistes, actes concorreguts als carrers i concerts multitudinaris a les places o als poliesportius, que molt sovint conclouen amb espectaculars…
Tortosa

Vista panoràmica de Tortosa
santiago lopez-pastor (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Ebre, a la vall baixa del riu.
Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…
Santa Maria de Terrassa
Art romànic
Antecedents Façana de ponent de Santa Maria, amb la decoració llombarda característica de l’arquitectura del segle XI Rambol Aspecte general de l’església de Santa Maria des del costat de migdia D Ferran Seria motiu d’un apartat específic estudiar les excavacions arqueològiques, restauracions i transformacions practicades a l’edifici de Santa Maria i el seu entorn des de les primeres referències documentals sobre el tema recollides per Joan Arnella al “Llibre d’Antiguitats y Ordinacions de la Comunitat” 1610-1639 i la mateixa activitat restauradora del prevere reflectida en la “Concòrdia i…
Els camins de l'espai
Ciència i tecnologia espacial L’astronàutica és la ciència de la navegació per l’espai El terme va ser establert per l’enginyer francès Robert Esnault-Pelrerie 1881-1957 en el marc d’una conferència pronunciada el 1927 a la seu de l’Associació Astronòmica Francesa D’acord amb la seva etimologia, el terme astronàutica o ‘navegació pels astres’ és anàleg al de cosmonàutica o ‘navegació pel cosmos’, emprat fa un temps pels soviètics i ara encara pels russos Totes dues denominacions compartien, en el moment de ser creades, una hipotètica possibilitat de navegar per l’espai en un futur En l’…
La Barcelona pictòrica de Ramon Destorrents
Art gòtic
Taula d’un retaule procedent de l’església de Santa Oliva Baix Penedès, inclòs entre les peces del denominat “grup d’Iravals”, l’autoria de les quals fluctua entre Destorrents i els germans Serra AB/MDB – PRotger Després de la mort dels Bassa, Barcelona s’afermà com a veritable capital productora de retaules pintats Dels seus tallers havien sorgit obres de gran qualitat per a destinacions fonamentalment reials –Lleida, Saragossa, València, Mallorca, Terol o Perpinyà–, però a partir d’aleshores les seves creacions s’expandiren a centres de tota mena Les demandes s’estengueren de les grans…
Els centres de producció
Art gòtic
Anvers de la creu processional dels Sants Màrtirs de Cardona, marcada i realitzada al centre obrador de Barcelona per Marc Olzina en 1420-22 L’obra fou destruïda el 1936 ©IAAH/AM Apartir dels segles XIV i XV comencem a conèixer d’una manera certa les obres, els possibles autors i els centres de producció de l’orfebreria gòtica catalana Les ciutats, viles i poblacions més destacades dels territoris catalans, és a dir, els centres neuràlgics del poder, de les xarxes viàries i de les mercaderies, foren els nuclis on s’installaren els argenters d’ofici del país i, a les ciutats, també hi…
Pere Moragues, escultor
Art gòtic
Es desconeix el lloc i la data de naixement de l’escultor Pere Moragues, si bé és molt probable que fos a Barcelona pels volts del 1330 De fet, la documentació l’esmenta sempre com a “ciutadà de Barcelona” Pel que fa a la seva ascendència, s’ha suggerit com a possible pare el nom de Romeu Moragues, “ lapiscida ” i veí de Manresa Fora d’una llarga estada a Saragossa i d’algunes anades més o menys puntuals a Montserrat, Tortosa i, potser, Tarragona i Cervera, Pere Moragues devia residir habitualment a Barcelona tenia la casa i cal suposar que el taller al Carrer Ample Es va casar amb Caterina,…
Rusiñol, Casas i el modernisme a la parisenca
Santiago Rusiñol © Fototecacat / D Campos Quan Rusiñol i Casas eren uns cadells en el camp de la pintura, durant els primers anys vuitanta del segle XIX, els artistes i els afeccionats a les Belles Arts de Barcelona discutien sobre la capitalitat mundial de l’art uns deien que Roma, d’altres que París Santiago Rusiñol 1861-1931 en la seva primera joventut mirava cap a Roma com a centre de l’art i sobretot del seu aprenentatge, ja que que era alumne de Tomàs Moragas 1837-1906, un íntim amic i seguidor de Fortuny els fortunyistes eren romans per principis en canvi Ramon Casas 1866-1932 va optar…
Els monuments romànics del Ripollès
Art romànic
Arquitectura civil i militar Mapa del Ripollès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall - J Vigué Mentre alguns dels edificis eclesiàstics del Ripollès, realitzats durant els segles IX-XIII i encara conservats, poden ésser inclosos entre les obres arquitectòniques més importants de Catalunya, els edificis civils i militars potser són menys espectaculars Evidentment, això no vol pas dir que no es fessin construccions en aquella època, sinó més aviat que, desgraciadament, de la major part resta ben poca cosa alguna paret mig…
Els eucàrides decàpodes: crancs, gambes i afins
Característiques del grup El canvi de color motivat per la cocció transformació tèrmica de la cianocristallina en zoeritrina és un fenomen ben conegut que presenten molts decàpodes, tal com queda evidenciat en aquestes nècores Liocarcinus puber , acabada de morir la de l’esquerra, cuita la de la dreta Jordi Vidal Els crustacis decàpodes són els més nombrosos, i també els més ben estudiats de tots els crustacis, fins al punt que se’n coneixen més de 10 000 espècies Són organismes majoritàriament marins, que es troben des del litoral fins a les grans fondàries abissals Algunes famílies, però,…