Resultats de la cerca
Es mostren 8680 resultats
Cotes
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la vall Farta, a la dreta del Xúquer (que limita el terme amb el d’Antella), a la seva confluència amb el riu de Sallent (en part límit amb el terme de Càrcer, municipi amb el qual bescanvià territoris el 1961).
Vers el sud-oest, s’estén fins al cim del Montot 417 m alt, al límit amb la Canal de Navarrés La part accidentada és coberta de matolls i pasturatges unes 300 ha L’agricultura és predominantment de regadiu 225 ha aprofita l’aigua de la séquia de Cotes , derivada del riu de Sallent, i de les d’Escalona i de Carcaixent, derivades del Xúquer, a més de la del subsol El taronger s’ha convertit gairebé en monocultura, a expenses de l’arròs i de l’horta El secà es limita a unes 30 ha de garrofers i olivera La ramaderia és una activitat secundària ovelles i cabres hi ha apicultura 119…
vàndal | vàndala
Història
Individu d’un poble germànic que, al començament de l’era cristiana, era instal·lat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula.
Dividit en silings i asdings, s’establí a Moràvia al sII, i després a la Pannònia septentrional L’any 401, barrejats amb els sueus i els alans, avançaren vers el Rin, el travessaren per Magúncia i s’escamparen per la Gàllia El 408 intentaren de forçar els passos dels Pirineus orientals, però foren rebutjats per Dídim i Verinià Potser llavors hi deixaren algun nucli que segurament donà nom a Campdevànol Camp del Vàndal L’any següent aconseguiren de travessar els Pirineus centrals i occidentals i ocuparen zones diverses de la península Ibèrica Els vàndals silings s’establiren a…
símbol de fe
Cristianisme
Fórmula concisa de la fe cristiana tal com fou expressada per les esglésies primitives, que era primitivament un signe de reconeixement entre cristians.
Part integrant de la litúrgia del baptisme, era lliurat als catecúmens traditio symboli per ésser après i recitat davant el bisbe redditio symboli Les múltiples fórmules pròpies de cada Església s’unificaren vers el segle IV La litúrgia n’ha mantingudes tres el símbol dels apòstols potser ja del segle II, propi de Roma, conservat en el baptisme a Occident i que ha esdevingut una oració popular entre els fidels Crec en un Déu el símbol nicenoconstantinopolità 325-381 —reflex de les lluites trinitàries i cristològiques—, que és la fórmula baptismal oriental, que a partir del…
Marcèvol
Església
Poble del municipi d’Arboçols (Conflent), situat a l’E del cap del municipi.
L’església parroquial, Santa Maria de les Grades, és romànica, d’una nau i amb arcuacions llombardes, i conserva un retaule gòtic de Jaume Forner 1527, una mica mutilat Damunt el poble hi ha l’antic priorat de Marcèvol , dedicat a santa Maria el 1128 el bisbe d’Elna donà l’església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona Vers el 1370 hom fortificà amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus El 1381 li fou unit l’hospital d’Illa Era…
Mafet

Mafet
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Agramunt (Urgell), situat a la ribera del Sió, al N del cap municipal, a 3 km, vora la carretera a Artesa de Segre i prop del canal d’Urgell.
Les bones comunicacions, la proximitat a la vila i les fèrtils terres donen una gran vitalitat a la població, malgrat que es tracta d’una localitat petita Les edificacions més antigues s’enfilen en un turó coronat per l’església parroquial de Sant Llorenç, i el poble s’ha anat estenent vers el pla fins a la carretera, que avui és el carrer principal El canal travessa la carretera arran mateix de les cases i des del pont fins a la part antiga, sempre costa amunt, es troben la plaça i dues imponents cases pairals del segle XVII, cal Torres i cal Benet del Segarrenc Havia estat emmurallat La…
el Real de Gandia
Municipi
Municipi de la Safor, a l’horta de Gandia, situat a la confluència del riu d’Alcoi i el riu de Vernissa.
El relleu pla i alluvial del sector oriental s’alça vers l’W accidentat pels vessants de la serra de la Falconera 364 m alt L’agricultura, base de l’economia 46% de la població activa, és predominantment de regadiu a través de la séquia de Vernissa i d’aigua de pous i es localitza a la part plana El principal conreu és el de tarongers 240 ha, seguit per les hortalisses tomàquets primerencs Al secà resten petites extensions d’oliveres, de garrofers i d’ametllers Hi ha rajoleries La població, que havia tingut un augment notable al s XIX i més lent al llarg del XX, a causa de l’…
Hainaut
Regió
Comarca estesa entre el NE de França (departament del Nord) i el S de Bèlgica, on dóna nom a una província.
Comprèn, al SE, una petita porció de les Ardenes, però la major part és formada per una fèrtil àrea alluvial corresponent als rius Escalda, Haine i Dendre És important l’agricultura blat, civada, bleda-rave, lli i la ramaderia Comprèn les conques carboníferes de Mons-Borinage, del centre, entorn de La Louvière, i de Charleroi Hi ha nuclis industrials a l’àrea de Ghlin-Baudour cervesa, vidre, alumini, a les regions del centre i Charleroi siderúrgia, indústria química i a Tournai indústria tèxtil La població, fortament urbanitzada i de parla francesa, és d’uns 2 milions d’habitants Antic…
agustí | agustina
Cristianisme
Membre d’un dels diversos ordes i congregacions religiosos sorgits de l’espiritualitat augustiniana.
Agustí establí al seu voltant una comunitat de clergues per a aquesta i per a d’altres, nascudes a imitació de la seva, escriví, vers l’any 400, una regla monàstica dita ad servos Dei , la qual, juntament amb els sermons De vita et moribus clericorum i les Enarrationes super psalmum 132 , formen els documents bàsics de l’ideal monàstic de sant Agustí, que exercí una forta influència en l’estructuració de la vida religiosa occidental També dirigí un grup de dones que vivien comunitàriament amb la seva germana la versió femenina de la regla unida a l’epístola 211 és una recensió…
dinastia merovíngia
Història
Primer llinatge dels reis francs, anomenat també primera raça, que regnà durant tres segles.
Sembla provenir d’un cap dels francs salis, de nom Clodió, derrotat pels romans el 446 i mort vers l’any següent El degué succeir un fill o parent acostat seu, anomenat Meroveu, que donà nom a la dinastia Succeït pel seu fill Khilderic, i aquest, al seu torn, pel seu fill Clodoveu, el rei més important d’aquest llinatge, que es convertí al catolicisme 496, estengué notablement el seu regne a expenses dels visigots i unificà sota el seu domini diversos territoris francs A la seva mort 511 els seus fills es repartiren els estats paterns La història d’aquesta dinastia…
José Vargas Tamayo
Literatura
Cristianisme
Escriptor i religiós jesuïta.
El 1907 ingressà a la Companya de Jesús i després fou destinat a Espanya, on fou ordenat de sacerdot Establert a Colòmbia, tingué diversos càrrecs dins l’orde com a mestre de novicis, rector de la Casa de Santa Rosa i rector del collegi Berchmans Cali En la darrera etapa de la seva vida exercí com a superior de la Residencia de Manzanillas i també fou director de la casa d’exercicis Cristo Rey També cal destacar la seva obra com a escriptor, camp en el qual fou autor de poesia i sobresortí com a antologista i traductor Publicà Las cien mejores poesías líricas colombianas 1919 i Cantas del…