Resultats de la cerca
Es mostren 5427 resultats
Carles IV d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (1788-1808), segon fill mascle de Carles III.
El seu regnat coincidí amb l’esclat i les conseqüències de la Revolució Francesa el comte de Floridablanca, vell ministre de Carles III, intentà d’evitar la introducció d’idees revolucionàries a la península Ibèrica i establí un cordó policíac a la frontera dels Pirineus Però aviat calgué intentar de reforçar la situació precària de Lluís XVI de França i fou confiat el poder al comte d’Aranda, simpatitzant amb els enciclopedistes, que mantingué davant la França revolucionària una actitud expectant Fou, però, destituït 1792 per la pressió de la reina Maria Lluïsa, a fi d’encimbellar el seu…
Oriol Martorell i Codina

Oriol Martorell i Codina
© Fototeca.cat
Historiografia
Música
Director musical, musicòleg, pedagog i historiador.
Vida Influït per l’ambient familiar i per l’escoltisme, estudià música amb MLl Torrà de Gibert, N Carbonell i també amb E Toldrà, de qui, a més, fou secretari Compaginà els estudis musicals amb els de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en història Des del 1983 fou catedràtic d’història de la música en aquesta mateixa universitat, de la qual ja era professor des del 1970 El 1947 cofundà la Coral Sant Jordi , que dirigí fins el 1991 Especialista en direcció coral, professà sobre aquesta matèria en diferents països Mantingué una intensa activitat en el terreny de la…
,
Jaume Marc
Història
Funcionari reial.
Fill de Pere Marc Lo Prohom , senyor de la baronia d’Eramprunyà Pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’ Ausiàs i Arnau Marc Entrà força jove al servei de la corona el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l’administració de les cavallerisses reials El 1326 Jaume II li va concedir l’escrivania de Vilafranca del Penedès Heretà del seu pare el senyoriu d’Albalat dels Sorells Fou jurat 1338-1345 i conseller 1347 de València Fidel a Pere III el Cerimoniós durant la revolta de la Unió Valenciana es refugià a Quartell, possessió del seu gendre Guerau Fabra, cavaller unionista, per por…
Myanmar 2012
Estat
El 2012 va ser un any marcat pel bon ritme en els avenços democràtics al país, amb la celebració de les eleccions legislatives parcials al mes d'abril Els comicis van donar la victòria de nou al governamental Partit de la Unió Solidària i el Desenvolupament PUSD, però van atorgar per primer cop un escó de la Cambra Baixa a l'opositora Aung San Suu Kyi, líder de la Lliga Nacional per la Democràcia LDN Si bé l'LND va denunciar certes irregularitats en el procés, la comunitat internacional va valorar positivament les millores en els nivells de transparència, prenent com a referent les…
Cuba 2018
Estat
El país va viure uns importants canvis polítics interns i un retorn a les tenses relacions amb els Estats Units, ara sota la presidència de Donald Trump Sense cap mena de dubte, la notícia més destacada de l’any va ser el relleu al capdavant de la presidència de la República El 19 d’abril, Raúl Castro va ser substituït per Miguel Díaz-Canel Es va tancar, d’aquesta manera, una llarguíssima etapa en què els germans Castro, primer Fidel i després Raúl, havien dirigit els destins del país Això no obstant, no es tracta d’una retirada total, atès que Raúl Castro continua sent el primer secretari…
Austràlia 2017
Estat
Com en anys anteriors, Austràlia va haver d’afrontar les crítiques de les organitzacions humanitàries per les penoses condicions de vida dels refugiats, com les que pateixen els detinguts al centre de Manus El desastrós primer contacte entre el nou president nord-americà Donald Trump i el primer ministre australià, Malcolm Turnbull, va ocupar portades de premsa, pel mal to i el desacord entre els dos líders, lligats a la negativa de Trump de respectar el compromís de Washington d’acollir 1250 refugiats retinguts en camps d’internament extraterritorials de Manus, a Papua Nova Guinea, i de la…
Macedònia 2015
Estat
L'entrada de Macedònia a les Nacions Unides, la Unió Europea i l'OTAN van continuar marcant bona part de l'agenda política del país Els processos d'adhesió oberts en aquests organismes van continuar bloquejats per Grècia El primer ministre de Macedònia, Nikola Gruevski, es va mostrar disposat per primera vegada en públic a discutir el nom del país en un intent de posar fi a la disputa diplomàtica amb Grècia respecte al nom oficial de l'Estat La crisi de refugiats que va afectar gran part d'Europa aquest any va tenir un impacte important a Macedònia, ja que va ser un dels països de trànsit…
La creació de les viles al Solsonès
Art romànic
La vila de Solsona Tot territori d’una certa importància de població tenia un centre econòmic, a voltes també polític i, fins i tot, religiós Al Solsonès el centre econòmic era al mercat de Solsona, i més tard a les fires que s’anaren creant sucessivament L’existència d’una ciutat que ja aglutinava l’activitat econòmica de la comarca en temps antics, degué ser decisòria a l’hora d’escollir aquest centre econòmic que després fou el motor principal de l’aparició de la vila de Solsona Però el principal problema és saber si la vila de Solsona sorgí on hi havia hagut la ciutat de Setelsis , entorn…
L’organització eclesiàstica de la Noguera
Art romànic
El bisbat d’Urgell a la zona meridional Mapa de les esglésies de la Noguera anteriors al 1300 C Puigferrat Ben consolidat i organitzat des de centúries enrere, amb els diferents ardiaconats que configuraven les primitives demarcacions eclesiàstiques, el bisbat d’Urgell s’eixamplà vers el S a mesura que el procés de conquesta de noves terres, Segre avall, es féu possible D’ençà del segon terç del segle XI, però, l’empremta i la repercussió que tingueren en el bisbat d’Urgell les regles canonicals i l’expansió benedictina deixaren en mans d’alguns cenobis o canòniques bona part del control…
El marc històric del romànic de la Segarra
Art romànic
El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…