Resultats de la cerca
Es mostren 6900 resultats
Akira Yoshino
Química
Químic japonès.
Graduat per l’Escola d’Enginyeria de la Universitat de Kyoto 1972, el 2005 obtingué el doctorat per la Universitat d’Osaka El 1972 s’incorporà a la multinacional química Asahi Kasei Corporation, on des del 1992 ha dirigit projectes relacionats amb el desenvolupament i la millora de bateries El 2015 fou nomenat president del Lithium Ion Battery Technology and Evaluation Center LIBTEC, i el 2017 catedràtic de la Universitat de Meijo Els anys vuitanta fabricà una bateria experimental recarregable de liti en la qual emprà coc de petroli com a material de l’ànode, precursora de les…
Timor Oriental 2018
Estat
El president Francisco Guterres va dissoldre el Parlament al gener davant la paràlisi legislativa del Govern de l’ex-primer ministre, Mari Alkatiri, del Front Revolucionari per a un Timor Independent FRETILIN En aquest context d’inestabilitat política, al maig, l’opositora coalició Aliança pel Canvi i el Progrés, liderada per l’exguerriller i heroi de la independència, Xanana Gusmão, va guanyar de manera còmoda les eleccions anticipades i va obtenir 35 dels 65 escons Un mes després, Gusmão va fer un pas al costat i Taur Matan Ruak, que ja havia estat president del país entre el 2012 i el 2017…
Potocki
Família noble polonesa, els representatns més destacats de la qual foren: Stanisław Rewera (1579-1667), gran ataman de la corona polones, que es destacà per les seves victòries contre els turcs, els tàrtars, els russos (Cudnów, 1660) i els suecs;.
Ignacy Radzyń 1750 — Viena 1809, gran mariscal de Lituània i autor de la constitució del 1791, que participà en la insurrecció de TKościuszko 1794 fet presoner pels russos, fou alliberat el 1796 Stanisław Szczęsny Feliks 1752 — 1805, palatí de Rússia, lloctinent general 1784 i general d’artilleria 1789, un dels fundadors de la confederació de Targowica en fou nomenat mariscal per Caterina II, que s’oposà a la constitució polonesa del 1790 Stanisław Kostka 1752 — 1821, germà d’Ignacy i fautor de la constitució del 1791, com a ministre d’instrucció pública i de cultes de Polònia…
Tomàs Sivilla i Gener

Tomas Sivilla i Gener
© Fototeca.cat
Cristianisme
Història del dret
Bisbe i jurista.
Estudià filosofia i teologia als seminaris de Girona i Barcelona, a la Universitat de Cervera i lleis a la de Barcelona Entre el 1847 i el 1851 ensenyà dret canònic a la Universitat de Barcelona i fou fiscal del tribunal eclesiàstic rector del seminari de Barcelona 1850-58 fins que esdevingué canonge doctoral Nomenat bisbe de Girona el 1877, regí la diòcesi fins a la seva mort Deixà els seus béns a pobres i per a la construcció d’un asil que porta el seu nom, ara habilitat per a facultat universitària És autor d’obres jurídiques i apologètiques, i fou acadèmic de l’Acadèmia de…
Antoni Sesé i Artaso
Història
Economia
Dirigent comunista.
Membre de la Federació Comunista Catalanobalear i cofundador del Bloc Obrer i Camperol, en fou expulsat l’octubre del 1931 per haver-se mostrat favorable a les tesis del PCE i de la delegació de la Internacional Comunista Constituí amb Arlandís, Casanellas, Valdés, etc, el Partit Comunista de Catalunya el 1932 i assistí com a representant d’aquest en el comitè executiu de l’Aliança Obrera de Catalunya el 1934 En esclatar la guerra civil, formà part del PSUC i fou secretari general de la UGT Durant els fets de Maig del 1937 fou nomenat conseller del govern de la Generalitat en…
Joaquim Serra i Corominas
Música
Compositor.
Fill de Josep Serra i Bonal, estudià amb ell, amb Lluís Millet i Enric Morera Escriví la seva primera sardana el 1923 Guanyà dos premis Concepció Rabell amb Trio en mi 1926 i amb Variacions per a orquestra i piano 1928, així com diferents premis dels concursos Sant Jordi amb Impressions camperoles 1926, La fira, Glossa del ball de les gitanes i La presó de Lleida És autor d’una cinquantena de sardanes d’una qualitat extraordinària, com La primera volada 1921, Infantívola 1922, Tendresa, Joiosa, Rocaborba i Apassionada totes del 1936, etc Dels seus poemes simfònics destaca Puigsoliu , la seva…
Aleix de Sentmenat i de Requesens
Història
Polític.
Fill de Miquel de Sentmenat i d’Alentorn, d’infant fou nomenat patge de Felip III de Castella 1609, però els antecedents polítics del seu pare impediren el seu accés al càrrec Fou capità de la Coronela de Barcelona 1634 En iniciar-se els conflictes amb Felip IV de Castella, fou dels primers partidaris de demanar ajut a França i, juntament amb Francesc de Vilaplana, entrà en tractes amb Md’Espenan, governador francès de Leucata Amb el pretext de casar-se a Perpinyà, hi anà i adquirí armes que introduí al Principat Detingut pel cap de les forces castellanes del Rosselló, Juan de…
Lluís Maria Saumells i Panadès
L’astròleg, de Lluís Maria Saumells i Panadès
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Format en diferents tallers de Barcelona, es professionalitzà el 1934 i amplià estudis a París 1946-48 i altres països d’Europa La seva obra, sempre figurativa, reflecteix l’angoixa existencial i mística de l’home actual, com resulta evident en les sèries de filòsofs, astrònoms i artistes davant la tela, dels quals destaca el bust Tales de Milet El 1954 fou nomenat director de l’Escola-taller d’Art de Tarragona, on exercí una important tasca docent, al temps que exposava a l’Estat espanyol i a l’estranger la seva obra Obtingué, entre d’altres, els premis Sant Jordi 1958 de la…
Benet Sanz i Forés
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a la Universitat de València i ingressà després al seminari, on s’ordenà de sacerdot el 1852 Es doctorà en dret canònic 1853 i en teologia 1857 Es dedicà a la vida parroquial i a la predicació Fou canonge de Tortosa i magistral i vicari general de València 1851-66, predicador de la cort 1864 i auditor de la Rota de Madrid 1866 El 1868 fou nomenat bisbe d’Oviedo i el 1881 arquebisbe de Valladolid El seu pas per les diòcesis es materialitzà en obres com la torre de la catedral i el seminari de Valladolid i en sàvies disposicions pastorals El 1869 anà al concili I del Vaticà…
Ferran Rosell i Jané
Metge.
Estudià a la Universitat de Barcelona 1905 Intervingué activament durant l’epidèmia del còlera al Vendrell, l’any 1912, raó per la qual li fou concedida la gran creu de beneficència Milità en el partit radical-socialista Participà en la creació del Sindicat Mèdic de Catalunya 1921 Com a representant del seu partit, prengué part en el pacte de Sant Sebastià 1930 Desenvolupà un original tractament per a curar les varices L’any 1936 fou nomenat inspector general de l’Hospital Clínic de Barcelona Fou metge personal del president Companys Durant la guerra civil fou secretari general…