Resultats de la cerca
Es mostren 31513 resultats
Santa Maria de Lluçars (Tolba)
Art romànic
Situació Petita església situada a l’àmbit del cementiri, que potser fou la primitiva parròquia de Lluçars ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria és situada al cementiri de Lluçars, que es troba als afores de la població, sobre la carretera que ve de Tolba JAA Mapa 32-12 289 Situació 31TBG996701 Història Gairebé no tenim dades d’aquesta església Potser fou la primitiva parroquial de la vila, puix que donà nom al torrent de Lluçars i d’antic gaudí del dret de fossar Encara que és dubtós, tal vegada es refereixi a aquesta església un document del final del segle X que reporta la donació del…
Pont de Serradui (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Pont del segle XI compost per tres arcades, sobre l’Isàvena, que ha donat nom i origen al nucli del Pont de Serradui ECSA - J Bolòs Aquest pont es localitza al nucli del Pont de Serradui, vora la carretera, entre els quilòmetres 31 i 32, damunt l’Isàvena Al seu costat hi ha la capella de Sant Llorenç del Pont Encara en l’actualitat és utilitzat com a pas principal del riu JBP Mapa 32-11 251 Situació 31CG002883 Pont És format per tres arcs El més occidental és de mig punt, amb uns muntants alts El central també és de mig punt i es fonamenta sobre les roques que hi ha a banda i banda…
Castell de Benavent (Graus)
Art romànic
El lloc de Benavent és situat a l’extrem sud-est de la vall de l’Éssera, a la dreta del barranc de Maigualas D’aquest indret sorgí una família —branca dels senyors de Lierp— que prengué volada duent el locatiu de Benavent El primer esment dels senyors del lloc i del castell de Benavent, avui desaparegut, ós de l’any 1094, en què el cavaller Ramon Guillem deixà en testament el lloc de Benavent a la seva muller Sicarda i establí que si aquesta es tornava a casar, llavors passaria directament al seu fill Gombau Aquest Gombau I Ramon es titulà ja “de Benavent”, i fruit del seu matrimoni amb…
Rescloses de Pedret (Cercs)
Art romànic
Situació Les roques en les quals hi ha els forats de les rescloses i, al fons, el pont gòtic de Pedret J Bolòs Nombrosos forats de planta rodona, fets a la roca, que recorden l’existència de diverses rescloses de molí i potser, també, d’algunes altres construccions, són situats a banda i banda del curs del riu Llobregat, a l’oest de Pedret, a tocar del pont gòtic que serveix per travessar aquest riu Aquestes rescloses figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 07,5 — y 62,4 31 TDG 075624 Si, des de Berga, anem a l’…
Castell d’Espinalbet (Castellar del Riu)
Art romànic
Situació Sembla que les restes del castell d’Espinalbet s’han d’identificar amb la construcció que presideix el llogarret del mateix nom Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 01,1 — y 64,1 31 TDG 011641 Per visitar Espinalbet cal agafar la carretera que des de Berga porta al Santuari de Queralt i des d’aquesta prendre la que condueix als Rasos de Peguera A uns cinc quilòmetres, a mà dreta es troba un trencall que porta un rètol on es pot llegir Espinalbet-Castellar del Riu No es pot arribar…
Habitatge proper al Collet Alt de cal Galzeran (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Restes de les parets d’una de les habitacions d’aquesta construcció pagesa J Bolòs Prop del Collet Alt, al costat d’unes codines i damunt uns camps, hi ha uns murs que clouen diverses habitacions, les quals segurament pertanyien a un mas d’època medieval Si venim de Torà o de Solsona, cal agafar l’ampla pista de terra que va de Fontanet a Ardèvol Uns 50 m abans del trencall de Sant Serni de Llanera, surt a mà esquerra un camí carreter, que pot ésser seguit amb automòbil amb dificultat Quan, uns centenars de metres més enllà, arribem a una zona de camps, hem de deixar-hi…
La toponímia catalana a l’Europa d’Ultramar. 1857-1929
La primerenca emigració catalana a Buenos Aires, l’Argentina, l’Uruguai i Xile, i també Rio de Janeiro, fou possible gràcies a les línies regulars de la navegació a vapor i, alhora, a una població emprenedora que estava disposada a saltar a l’altra banda de l’Atlàntic Toponímia i presència catalana L’acció pública i privada d’aquesta emigració té una traducció molt clara en la toponímia de les diverses regions del Con Sud, que, des de F Delaisi 1929, se sap que formen part de l’Europa d’Ultramar Tipologia de la toponímia La toponímia catalana de l’Europa d’Ultramar inclou des de noms de la…
Castell de Molig
Art romànic
El poble de Molig és situat a 605 m d’altitud, al raiguer entre la part muntanyosa i l’eixamplament de la vall de la Castellana L’edifici de l’antic castell és a la part alta de la població, vers el seu extrem de ponent, al costat de l’església parroquial de Santa Maria, amb façana principal a la Plaça Major El lloc de Molig havia donat el seu nom des del segle IX a tota la conca mitjana i baixa de la vall de la Castellana així, en una escriptura datada el 9 de novembre de l’any 844, Rotruda, filla del comte Berà I de Barcelona i Rasès, i vídua d’Alaric, comte d’Empúries, vengué al seu fill…
Joan Albert Amargós i Altisent
Música
Compositor i clarinetista.
Vida Format al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, l’obtenció el 1979 del segon premi en el Concurs de Joves Compositors amb el Trio per a violí, clarinet i piano i, l’any següent, del primer premi en el mateix certamen amb la Sonata per a flauta i piano , marcà l’inici d’una carrera de compositor influïda, en els primers moments, per la figura de Paul Hindemith Seguint l’esperit del compositor alemany, s’interessà per les qüestions formals i arquitectòniques, utilitzant el llenguatge contrapuntístic i la tonalitat ampliada Compongué bàsicament música de cambra, sense oblidar, però…
Giuseppe Torelli
Música
Compositor i violinista italià.
Vida Probablement rebé les primeres classes de música del mestre veronès Giuliano Massaroti En algun moment entre el 1681 i el 1684 anà a Bolonya, on formà part de l’Accademia Filarmonica com a violinista El 1692 adquirí a l’acadèmia el rang de compositor i durant diversos anys escriví simfonies per a la festa patronal anual de l’entitat És possible que tingués com a mestres de violí Leonardo Brugnoli i Bartolomeo Laurenti, i se sap que estudià composició amb Giacomo Antonio Perti El 1686 tocava regularment a l’orquestra de l’església de Sant Petroni, on adquirí renom com a…