Situació
Restes de les parets d’una de les habitacions d’aquesta construcció pagesa.
J. Bolòs
Prop del Collet Alt, al costat d’unes codines i damunt uns camps, hi ha uns murs que clouen diverses habitacions, les quals segurament pertanyien a un mas d’època medieval.
Si venim de Torà o de Solsona, cal agafar l’ampla pista de terra que va de Fontanet a Ardèvol. Uns 50 m abans del trencall de Sant Serni de Llanera, surt a mà esquerra un camí carreter, que pot ésser seguit amb automòbil amb dificultat. Quan, uns centenars de metres més enllà, arribem a una zona de camps, hem de deixar-hi el cotxe. A mà dreta, entremig dels arbres, podrem veure amb facilitat les parets de diverses habitacions.
Edificis
En principi, hi ha tres àmbits closos per parets.El més meridional té una forma gairebé quadrada, encara que la seva paret meridional fa una mica d’angle. És precisament prop de l’extrem de llevant d’aquest mur on s’endevina la possible porta d’entrada. Aquesta cambra, a l’interior, té una longitud d’aproximadament 5,70 m i una amplada —de sud a nord— de 5 m. Al costat septentrional hi ha una altra cambra que té la mateixa llargada —5,70 m—, però que té una amplada de només 2,80 m. A l’angle sud-occidental hom veu restes d’una possible construcció. Els murs d’aquestes habitacions tenen un gruix de 80 cm i són fets amb pedres gairebé sense treballar; als angles exteriors, les pedres són més grosses i una mica més escairades.
A uns 3 m de l’angle nord-oriental d’aquest edifici hi ha un altre petit àmbit clos, que té una llargada de 3 m i una amplada de 2,50 m. És situat en un nivell força més baix que les dues cambres superiors i ara resta mig adossat al marge. Les pedres de les parets, especialment les de l’occidental, són força grosses.
Tot i que hom no pugui assegurar res sense la realització d’una excavació arqueològica, podem cridar l’atenció sobre alguns aspectes, especialment sobre algunes semblances i algunes diferències d’aquesta construcció amb d’altres de més ben conegudes. En primer lloc, podem assenyalar la proximitat d’aquest possible mas amb uns camps situats al seu dessota, amb unes codineres —que generalment reflecteixen una pressió antròpica prolongada—, amb una tomba excavada a la roca —segurament d’una època força anterior— i amb un conjunt de sepultures de lloses —les quals, tanmateix, podem relacionar amb un moment inicial d’aquest habitatge o bé amb d’altres hipotètiques construccions de pedra o de fusta—. En segon lloc, convé de cridar l’atenció sobre el fet que aquest possible mas no és pas adossat a una roca, com s’esdevé en els habitatges isolats d’altres contrades més pirinenques. Finalment, cal dir que, malgrat això darrer, els paral·lelismes amb els exemples de cases medievals coneguts fins a ara a Catalunya o a una bona part de la resta d’Europa són força grans: divisió de l’espai destinat a l’habitació en dos àmbits. En aquest cas, com en el mas B de Vilosiu, la cambra septentrional és molt reduïda. L’entrada, lògicament, era situada al costat de migjorn. Les parets tenen uns gruixos i unes característiques molt semblants, per exemple, a les dels masos de Vilosiu. I, en darrer lloc, en aquest cas, cal assenyalar l’existència d’un tercer àmbit lleugerament separat, possiblement destinat al bestiar, semblantment a allò que s’esdevé al mas B de Vilosiu.