Situació
Petita església situada a l’àmbit del cementiri, que potser fou la primitiva parròquia de Lluçars.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Santa Maria és situada al cementiri de Lluçars, que es troba als afores de la població, sobre la carretera que ve de Tolba. (JAA)
Mapa: 32-12 (289). Situació: 31TBG996701.
Història
Gairebé no tenim dades d’aquesta església. Potser fou la primitiva parroquial de la vila, puix que donà nom al torrent de Lluçars i d’antic gaudí del dret de fossar. Encara que és dubtós, tal vegada es refereixi a aquesta església un document del final del segle X que reporta la donació del prevere Baró al monestir d’Alaó d’una vinya a l’apèndix del castell de Montanyana, “in rio de Sancta Maria”. (JBP)
Església
Planta de l’església, mutilada del seu absis primitiu.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, mancada de capçalera. El primitiu absis, semicircular, devia ser situat a llevant de la nau, al lloc on avui hi ha un mur arrebossat, en el qual s’obre la porta d’accés al temple, sense caràcter especial.
La nau és coberta amb una volta de canó de perfil lleugerament apuntat, suportada per dos arcs formers al mur sud, que no es repeteixen al mur nord, i reforçada per un arc toral al centre de la nau, que arrenca de sengles pilastres adossades als murs laterals. A l’extrem de ponent, hi ha un tram de volta més baix, com un profund arc toral (ara adaptat com a presbiteri), que té un paral·lel més estret a l’extrem de llevant i que sembla correspondre a l’arc presbiteral que obria l’absis original.
L’única finestra original de l’edifici és al mur de ponent, amb doble esqueixada, de brancals rectes a l’exterior. A la façana sud, emmascarada per l’addició de contraforts exteriors, hi ha un arc paredat sense correspondència amb el restaurat parament interior, que podria tenir relació amb la porta original del temple.
Sector sud-oest de l’església, amb l’única finestra original oberta al mur de ponent.
ECSA - J.A. Adell
L’estructura del parament presenta clarament dues etapes constructives, la més antiga, corresponent al mur sud, formada per carreuons sense escairar, en filades uniformes i irregulars, amb amples juntes de morter de calç. En canvi, els murs de ponent i del nord i la volta amb els seus arcs són construïts amb carreus escodats, ben tallats i escairats, disposats molt regularment. Cal assenyalar que a l’arc de llevant hi ha traces d’un pintat, en vermell, de les juntes dels carreus, que imitava un carreuat fictici.
Aquesta diferència en els paraments, juntament amb la presència de juntes d’obra i fissures importants, posa en evidència que el mur sud correspon a una construcció inicial, força rústega, datable al segle XI. Podria ser contemporània a la construcció del castell, però molt menys refinada i allunyada de les formes llombardes. Aquesta església primitiva fou refeta, potser a causa d’un procés de ruïna, seguint les tècniques pròpies del segle XII. Aquesta reconstrucció probablement es pot relacionar amb l’obra de l’església parroquial de Sant Cristòfol.
Tampoc és descartable en l’estat actual de l’edifici que el seu procés constructiu fos encara més complex, i que els arcs formers del mur sud s’afegissin al segle XI al mur d’un edifici anterior. Aquest fet reforçaria la importància de la tradició constructiva i l’allunyament de les formes llombardes. (JAA)
Bibliografia
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 303, pàg. 444