Resultats de la cerca

És director tècnic de la companyia de guies i cap d’estudis de l’Escola de Muntanya de Benasc Ha practicat, a alt nivell, el descens en surf de neu, el telemarc, el mixt esportiu, el bloc, l’escalada en gel i roca, les grans vies alpines o els ascensos a les muntanyes més altes de la Terra Destaca el descens en surf de neu del Cho Oyu, la consecució de noves rutes a la cara nord de l’Everest, l’Asgard Tower, a l’illa de Baffin, i la cara oest del Siula Chico, a Perú Protagonitzà la primera travessa en solitari del camp de gel Patagònic Sud i el primer intent mundial de la cara oest del Cerro…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1931, fou un dels fundadors del Centre Acadèmic d’Escalada 1942 El 1934 escalà, amb Bertrand i Menéndez, el pic de Pessons d’Andorra i feu servir, per primera vegada als Pirineus, pitons de ferro per a la progressió El mateix any fou escollit vicesecretari de la Federació Catalana d’Esquí Durant els anys quaranta, feu nombroses escalades a Montserrat al Pedraforca, amb la Gran Diagonal a la paret sud del Pollegó Inferior, amb Jordi Panyella i Francesc A Peire 1945, i als Pirineus, amb primeres estatals i absolutes, com la torre…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, membre destacat del Centre Acadèmic d’Escalada CADE durant la dècada dels seixanta Realitzà primeres escalades, amb obertura de vies i ascensions hivernals En destaquen les vies CADE que obrí a la paret de Terradets a l’octubre del 1963 amb Emili Civís, Ferran Abella i Claude Colins o als Diables de Montserrat, el 24 de maig de 1970, amb Xavier Pérez Gil i Ramon Galí, a més d’ascensions al Pedraforca, els Pirineus i el massís de les Calanques Feu diverses ascensions als Alps al massís del Mont Blanc 1962, i les cares nord de les Grans Jorasses 1969…

Situació i presentació Es troba al límit oriental de la comarca Limita amb la Torre de Fontaubella S, Marçà SW, Falset W, Porrera NW, Alforja N i Duesaigües i l’Argentera E, aquests tres últims termes pertanyents a la comarca del Baix Camp S’estén pels vessants de ponent de la serra de l’Argentera o de Pradell 742 m, que separa les dues comarques en direcció N-S i forma una important cinglera que constitueix un magnífic mirador sobre el Camp El sector més septentrional de la serra separa la vall del riu de Cortiella al terme de Porrera de la vall de Pradell, a la capçalera de la riera de…

Situació Vista aèria d’un sector del nucli antic, amb l’església parroquial al costat de la torre de la Sagristia i el carrer que substitueix l’antic vall que l’encerclava ECSA - M Catalán Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà, es troba en un replà enlairat a 468 m d’altitud a la dreta de la Noguera Pallaresa Tot i que el nucli originari del municipi era tradicionalment reduït al centre urbà, totalment envoltat pel municipi de Talarn, es va ampliar en un principi agregant alguns sectors de Talarn i modernament ha esdevingut un dels municipis més grans de Catalunya gràcies a l’annexió…

Històricament, és indubtable que el nucli medieval de Badalona fou una clara continuació de la Bètulo romana Però també tenim molts indicis que en fan suposar fins i tot la continuïtat urbanística L’arqueologia confirma la pervivència de la ciutat a través d’habitatges, magatzems i obradors que es construïren fins a l’alta edat mitjana aprofitant edificacions d’època imperial L’estat actual de les recerques arqueològiques no permet determinar amb exactitud l’àmbit d’aquell hàbitat alt-medieval Podem suposar, però, que les noves construccions, totes de poca envergadura i aprofitant elements…

Situació Vista general de l’església de Sant Climent de Sirac des del sector de llevant, amb el campanar i l’absis sobrealçat ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Climent de Sirac, fortificada, té una posició dominant sobre la vall de la Tet, a l’extrem de tramuntana de la població de Sirac, enfront de la vila de Rià, situada a l’altre costat del riu, en el turó coronat per les restes del castell medieval El poble de Sirac és enlairat en un replà, a la riba dreta de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 23” N - Long 2° 24’ 14” E Hom arriba a Sirac des de Prada per la carretera N-…

Situació Vista aèria del turó de Montmagastre, al cim del qual s’alçava el castell homònim, amb l’església de Sant Miquel situada en un replà del vessant sud ECSA - M Catalán Aquest castell, del qual resten uns minsos vestigis, era situat al cim del turó de Montmagastre 863 m, per damunt de l’església de Sant Miquel de Montmagastre i del poble que hi havia prop seu Des del cim es domina tot un ampli sector de la vall del Segre L’emplaçament permetia de mantenir una relació visual amb moltes altres fortificacions d’aquest sector de la frontera Mapa 33-13328 Situació 31TCG451491 Per a anar-hi…

Situació Esvelt campanar de l’església, del final del segle XI o començament del segle XII, gairebé l’únic element genuí d’aquest temple situat en un extrem de l’antic clos murat de la vila ECSA - A Roura L’església de Sant Salvador es troba al sector de tramuntana del nucli urbà de la vila d’Arles, en el traçat de l’antic recinte de muralla El temple és situat vora la confluència del carrer de Sant Salvador, on hi té l’entrada, la placeta d’Avall i el carrer dels Valls de Joan Vilar Per aquest darrer hom travessa la població per la carretera D-115, en direcció a Prats de Molló, passant pel…

Situació Vista del conjunt, coronat per les restes de la torre del castell ECSA - J Bolòs El castell i el poble són situats al cim i als vessants d’un turó que s’alça entre la coma de Víllec i el riu de Bastanist Aquest turó és a poc més d’1 km al nord del veïnat de Víllec, a l’entrada de la vall davant seu, cap al nord-est, a 2 km, hi ha la població de Montellà Mapa 35-10 216 Situació 31TCG916891 Des de Martinet, cal agafar la carretera de Montellà i, molt aviat, la pista que surt a mà dreta i porta a Estana A 1,5 km d’aquest trencall hi ha una bifurcació Hem d’anar a la dreta i…