Resultats de la cerca
Es mostren 6014 resultats
Josefa Contijoch i Pratdesaba
Literatura catalana
Escriptora.
Estudià comerç i filologia catalana i treballà de llibretera i de documentalista Començà a escriure poesia en llengua castellana entre el 1964 i el 1967 Com a poeta ha publicat Quadern de vacances una lectura d’El segon sexe 1983, premi Miquel Martí i Pol 1981, Ales intactes 1996, Les lentes illusions 2001, premi Màrius Torres 2000, Congesta 2007, Ganiveta Antologia poètica 1964-2011 2012 i Baix continu 2014 La seva primera novella és Potala 1986, a la qual seguiren No em dic Raquel 1989, La dona liquada 1990, premi Ciutat de Palma, Rimmel 1994, Els dies infinits 2001 i Sense alè 2012,…
,
conjunció
Gramàtica
Categoria gramatical amb funció relacionant.
És una forma invariable que serveix de nexe o lligam entre elements d’una llengua entre diversos mots d’una mateixa frase El teu germà i el meu estudien el mateix curs , o entre dues o més frases distintes Ho va fer perquè ho creia just Quan la conjunció uneix dos o més elements d’una mateixa frase, els coordina sempre Em compraré un llibre o un disc Per contra, quan és lligam entre dues o més proposicions, aleshores té la possibilitat de coordinar-les Ens va explicar la lliçó i ens la va fer discutir o de subordinar l’una a l’altra Vingué per dur-te un missatge Per tant…
Casal de Catalunya
Entitat fundada a Buenos Aires el 1940.
El seu origen es deu a la fusió del Centre Català 1886 i el Casal Català 1908 La seu de la nova entitat fou la mateixa de l’antic Centre Català de Buenos Aires Continuà la publicació de la revista “Ressorgiment” 1916-72, dirigida per H Nadal-Mallol i també publicà la revista “Catalunya” 1930-65, l’òrgan de la institució El 1939 els catalans exiliats influïren ben aviat en la direcció de l’entitat, que es distingí per la fidelitat a les institucions catalanes i republicanes de l’exili Aquesta orientació ideològica, estrictament institucional, provocà l’escissió d’un grup de joves actius…
Josep Bonafont

Josep Bonafont
© BUperpignan (CC BY-SA 4.0)
Literatura catalana
Poeta, conegut pel pseudònim de Pastorellet de la Vall d’Arles.
Vida i obra Fill d’un pastor, fou clergue i feu cura d’ànimes a Arles de Tec i, entre altres poblacions, a Illa de Tet Utilitzà el pseudònim de Lo Pastorellet de la Vall d’Arles i contribuí a l’ús literari de la llengua catalana al Rosselló participant en les festes literàries de Banyuls de la Marenda, publicant l’obra d’ Antoni Jofre , recollint a Garbera catalana 1884 la d’ell mateix i altres poetes rossellonesos i difonent en revistes La Veu del Canigó , La Revue Catalane , Le Roussillon les pròpies composicions historicopatriòtiques i líriques, que partien sovint de models…
,
Pere Barnils i Giol
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i fonetista.
Estudià al seminari de Vic Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant ‘El dialecte d’Alacant’, 1913, i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot Tornà a Barcelona, i l’IEC li encarregà l’aplega de materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana Fou un dels principals collaboradors, en la seva primera època, del Butlletí de Dialectologia Catalana 1913 El 1914 representà Catalunya en el I Congrés Internacional de Fonètica Experimental d’Hamburg El 1917 li fou encomanada l’organització del Laboratori de…
,
Celestí Barallat i Falguera

Celestí Barallat i Falguera
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Dret
Lingüística i sociolingüística
Política
Escriptor, crític literari i traductor.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres Collaborà al Diario de Barcelona i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a Lo Gai Saber , Calendari Català i La Renaixença Traduí al català I troubaire catalan 1862, publicat el 1877 i al castellà Mireio 1868, reed 1882, ambdues obres de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner També traduí al castellà al castellà poemes d’Horaci Dedicà discursos necrològics a Francesc X Llorens i…
,
Jirí Antonín Benda
Música
Compositor bohemi, germà de František.
Estudià a Kosmonos i a Jicín, a l’escola dels jesuïtes El trasllat de la família a Prússia, l’any 1742, li permeté ingressar a l’orquestra de la cort El 1750 fou nomenat mestre de capella del duc Frederic III de Saxònia-Gotha, al servei del qual restà fins el 1778, després que li fos concedit, el 1770, el títol de kapelldirector Durant la primera època a la cort de Gotha compongué nombroses cantates i música instrumental, i fou tant sols a partir del 1765 que es dedicà a l’òpera, gènere que li proporcionà fama i reconeixement Després de l’estrena de la seva única òpera italiana Xindo…
Joan Eduard Cirlot i Laporta
Música
Poeta, crític d’art i compositor català.
Vida És conegut bàsicament per la seva faceta com a poeta en llengua castellana i també com a crític d’art Les seves poesies creen un món oníric on la màgia i els rituals de velles cultures, que tan bé coneixia, tenen un paper decisiu Musicalment, fou deixeble de F Ardèvol i membre del Cercle Manuel de Falla Com a compositor se serví a vegades de l’atonalisme i entre les seves obres sobresurten el Preludi per a cinc instruments 1948, Himne i la Suite atonal per a piano S’interessà també per la crítica i l’assaig musical i escriví diferents articles sobre música, a més d’un llibre…
John Barnett
Música
Compositor anglès.
D’infant, tingué una veu de contralt molt preuada Estudià piano amb A Ries i F Kalkbrenner i composició amb W Horsley i CE Horn Home d’un temperament molt polèmic i controvertit, fou un compositor molt prolífic Amb la seva obra contribuí a obrir un nou període en la creació anglesa, sobretot en el terreny líric Les seves primeres composicions, farses i peces còmiques del tipus del ballad opera i altres de tipus incidental, foren molt ben rebudes per la crítica del seu temps Participà en el projecte de S Arnold de crear un teatre nacional d’òpera, en el qual s’interpretessin òperes cantades en…
Gregor Aichinger
Música
Compositor i organista alemany.
Possiblement cursà estudis musicals a Munic amb Roland de Lassus El 1578 s’inscriví a la Universitat d’Ingolstad i aviat començà a tenir algunes ocupacions com a organista, principalment al servei de la influent família Fugger, que es convertí en la seva benefactora L’any 1584 era organista de l’església de Sankt Ulrich d’Augsburg, càrrec que conservà fins a la seva mort Entre el 1584 i el 1601 viatjà a Itàlia, on conegué Giovanni Gabrieli i la polifonia veneciana Resultat d’aquest viatge foren les Sacrae cantiones 1590 Vers el 1603 s’ordenà de sacerdot i concentrà la seva activitat com a…