Resultats de la cerca
Es mostren 40232 resultats
Josep Panyella
Cristianisme
Eclesiàstic, missioner franciscà.
Ingressà a l’orde franciscana, a Barcelona, on professà el 1776 Destinat a Amèrica, arribà al Colegio de San Fernando Mèxic, collegi apostòlic de missions, des d’on marxà a San Francisco el 1797 Anà a la missió de San Diego, on romangué fins el 1803, any en el qual tornaria al Colegio de San Fernando La seva experiència missional no tingué èxit acusat de maltractaments pels neòfits de San Diego, Fermín Francisco de Lasuén, president de les missions californianes, tot i no admetre les acusacions, separà Panyella de les tasques missionera El 1809 tornà a Catalunya
Anton Jover
Economia
Història
Comerciant.
L’any 1514 s’establí a Tenerife, on fou regidor el 1520 Fou soci, amb el seu germà Miquel Jover, d’una companyia comercial formada a Sevilla per Domingo Garcia de Pallarès i Jeroni Major El 1525 marxà a Puerto Rico, si bé hi residí poc temps Tornà a les Canàries, on tornà a exercir com a regidor i tinent del governador de Tenerife Marxà un altre vegada a Amèrica, integrant-se en l’expedició destinada a la conquesta del port de Santa Marta, a Colòmbia Està documentada la seva presència el 1537 a Santo Domingo, on encara hi vivia l’any 1544
Sei Shōnagon
Literatura
Escriptora japonesa.
Rebé del seu pare, també escriptor, una àmplia educació literària Dama d’honor de l’emperadriu Sadako, a la mort d’aquesta 1000 entrà en un convent Intelligent i molt cultivada, d’esperit molt viu i cínic, escriví el Makurna no Sōshi ‘Notes de capçalera’, deliciós recull d’impressions, de judicis, d’estats d’ànim, etc, primera producció anomenada zuihitsu , on no existeix la composició i on tot és escrit a l’atzar de la inspiració, de la impressió, de les circumstàncies, on descriu d’una manera molt brillant i viva la vida de la cort
Pere Munyós
Cristianisme
Ermità llec tingut per venerable.
El 1568 decidí de retirar-se a fer penitència i visità el santuari de la Cova Santa d’Altura Alt Palància i la cartoixa de Valldecrist, on fou acollit com a penitent i li fou assignada una ermita El 1585 intervingué en la fundació de la cartoixa d’Aracristi El patriarca Juan de Ribera se l’endugué al seu palau el 1602, on continuà tanmateix portant vida retirada Fou enterrat a l’església del Corpus Christi de València, on recorden el seu nom una làpida sepulcral i una pintura de la capella de Santa Maria de l’Antiga
Orsola, Solà i Companyia
Empresa de mosaics hidràulics fundada el 1876 per Joan Orsola i Merino (Mattia, Torí 1845 — Barcelona 1929).
Fou la primera empresa del sector a l’Estat espanyol, i també la més important Tenia la fàbrica al carrer de Calàbria de Barcelona, on arribaren a treballar uns 450 operaris i on hom també produí granit de marbre comprimit, pedra artificial i paviments continus de ciment pòrtland Exportava a l’Amèrica Llatina, especialment a Cuba, on l’empresa obrí una agència Rebé nombroses distincions medalla d’or de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 i de París 1889 i el diploma d’honor de la de Brusselles 1892, entre d’altres L’empresa plegà en morir el seu fundador
Lluís Josep de Borbó-Vendôme
Història
Noble francès.
Féu les primeres armes en la guerra d’Holanda Del 1695 al 1697 fou enviat com a comandant en cap de l’exèrcit francès a Catalunya i s’apoderà de Barcelona 1697 Es distingí com a general borbònic durant la Guerra de Successió espanyola Estigué a Itàlia, on obtingué la victòria de Calcinato, i a Flandes, on fou derrotat a Oudenaarde 1708 per Marlborough i el príncep Eugeni El 1710 passà a la península Ibèrica, on féu entrar novament Felip V a Madrid i guanyà les batalles de Brihuega i Villaviciosa, decisives per al triomf borbònic
Robert Oboussier
Música
Compositor i crític musical suís.
Inicià la seva formació musical a Heidelberg, on estudià amb PhWolfrum, i la prosseguí a Mannheim amb A Landmann Posteriorment ingressà al Conservatori de Zuric, on fou deixeble de V Andreae, C Vogler i P Jarnach Installat a Berlín el 1930, hi estudià direcció amb S Ochs i R Krasselt i exercí la crítica musical en el "Frankfurter Zeitung" El 1933 obtingué el càrrec d’editor de la "Deutsche Allgemeine Zeitung" En esclatar la Segona Guerra Mundial es traslladà a Zuric, on feu de crític i dirigí el Zentralarchiv Schweizerischer Tonkunst Les seves composicions deixen entreveure la influència de F…
Josep Pedrerol
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
S’inicià en emissores de ràdio local i el 1985 entrà a Ràdio Barcelona, on presentà programes, com Área de gol i Carrusel Catalunya En televisió, fou redactor de Canal+ 1990-2004 i presentador dels programes El día antes , El día después i En la banda El 2004 passà a Punto Radio, on presentà El mirador del deporte i La Liga viva La temporada 2007-08 presentà Club de futbol a Televisió Espanyola Des del 2008 treballa a Intereconomía TV, on presenta Punto Pelota El 2009, fou nomenat director general d’esports del grup La temporada 2013-14 presentà Jugones a La Sexta
Fígaro
Personatge literari.
És el protagonista de tres peces de Beaumarchais les comèdies La précaution inutile ou Le Barbier de Séville 1775, on és el típic criat de comèdia clàssica, La folle journée ou Le Mariage de Figaro 1778, on el personatge, enginyós i ple de sentit pràctic, ateny una significació crítica enfront de la noblesa, com una premonició revolucionària, i el drama La mère coupable 1792, on hom posa en relleu la dimensió psicològica del personatge més que no pas la dimensió sociopolítica Sobre llibrets inspirats en aquestes obres, Mozart compongué Les noces de Fígaro i Rossini El Barber de Sevilla
Giuseppe Sarti
Música
Compositor italià.
Format amb GBMartini, conreà aviat l’òpera Passà a Copenhaguen 1755, on fou mestre de capella i director del teatre fins el 1775 Havent tornat a Itàlia, l’estrena de Le gelosie villane 1776 el féu cèlebre i obtingué la direcció de la capella de la catedral 1779 Caterina II el cridà a Rússia 1784, on assolí grans èxits i on establí un diapasó unificat per a tots els instruments Morí quan tornava a Itàlia Deixà òperes cèlebres, com Fra i due litiganti il terzo gode 1782, música litúrgica llatina i eslava, música de cambra, etc