Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita al N amb Castellet i la Gornal municipi de l’Alt Penedès, a l’E amb Cunit pel camí de la Casa Vella de Segur, al S amb la Mar Mediterrània amb 4 km de costa baixa i sorrenca, a l’W amb el Vendrell i al NW amb Bellvei El terme és accidentat, només hi ha una estreta franja plana vora mar i a ponent, des del turó on s’assenta el poble antic i el barri de la Platja de Calafell La serra del Mig de Calafell, on acaba la Serralada Litoral, és de natura cretàcia, amb una altitud màxima de 222 m a la partió del terme amb Castellet altres altituds menors són el puig de la…

Situació Interior de les ruïnes de l’església, on encara s’endevina l’arrencada de la volta de la nau ECSA - MÀ Font Les ruïnes de Sant Pere dels Molins es troben pròximes al mas Carià i al molí de Seneta, vora el barranc d’Aulet Mapa 32-10 213 Situació 31TCG117904 Per a arribar-hi cal agafar la pista asfaltada que puja a Pallerol Poc després, i a mà dreta, surt un camí que condueix fins a aquest antic edifici MAF-XFG Història Aquesta església fou una dependència del monestir de Santa Maria d’Alaó La primera consagració de l’església tingué lloc l’any 974, en què el jutge Asner i…

Antecedents Vista aèria del sector central del Pla de l’Estany amb la ciutat de Banyoles i l’estany que ha donat nom a la comarca Arxiu GEC La condició de conca lacustre del territori de Banyoles ha fet possible la conservació i l’abundància de troballes de restes òssies de la fauna del final del Terciari i del Quaternari Els jaciments paleontològics descoberts havien estat estanyols, indrets on accidentalment quedaren atrapats diferents animals que, recoberts d’argiles, s’hi van fossilitzar Banyoles passà a primer pla en el camp de la investigació de l’home prehistòric arran del descobriment…

Els precedents de l’antiquària humanística a la crítica històrica del set-cents 1491 Publicació de l’obra de l’eclesiàstic i erudit Jeroni Pau m 1497 Barcino , descripció històrica de la ciutat amb referències a les seves antiguitats romanes El mateix any s’edita el seu tractat De fluminibus et montibus hispaniarum libellus sobre la geografia romana peninsular 1538 Publicació del llibre de l’eclesiàstic i erudit Pere Antoni Beuter 1490/95-1554 Primera part de la història de València, que tracta de les antiguitats d’Espanya i fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l’ínclit…

De la literatura oral a l’etnopoètica Portades de d'esquerra a dreta Les rondalles catalanes , illustrades per en Joan Vila Les rondalles valencianes , d'Enric Valor i Vives Rondaies eivissenques , de Joan Castelló Guasch Enciclopèdia Catalana Literatura oral, literatura popular, literatura de tradició oral són diverses denominacions que s’han utilitzat al llarg del temps per a fer referència a aquella literatura que es transmet oralment d’una generació a una altra i que és variable per naturalesa, ja que el mateix procés de transmissió facilita que cadascú pugui recrear-la, transformar-la i…

Situació i presentació Al NE toca amb Castellar de n’Hug, a l’E i al S amb Guardiola de Berguedà, a l’W amb Gisclareny i al N amb Bellver de Cerdanya, Alp, Das i Urús tots de la Cerdanya, i amb Grèixer, enclavament de Guardiola de Berguedà La part principal del terme de Bagà, que inclou el poble pròpiament dit, forma un extens territori aproximadament quadrat, del qual surten dos apèndixs la capçalera del riu de Gréixer, ampla i extensa, que es projecta cap al NE i limita amb la Baixa Cerdanya la serra de Gréixer, el Pedró dels Quatre Batlles, de 2 531 m, la Tosa d’Alp i la carena de…

Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, confrontant amb el Solsonès pel sector de llevant Allargassat a la riba esquerra del Segre, limita a ponent amb Peramola, al N amb Coll de Nargó, a llevant amb Odèn Solsonès i al S amb les terres de Bassella El municipi comprèn, a més de la vila, les caseries de les Anoves i del Castell d’Oliana, els barris de la Colònia i de Sant Sebastià i la urbanització del Clot de la Guineu El municipi s’estén des del grau d’Oliana, a tramuntana, fins vora el turó de lo Pauet, de la serra d’Oliana El grau d’Oliana és format pel congost…

Situació i presentació El terme municipal dels Plans de Sió, de 55,89 km 2 , limita al NE amb un enclavament de Guissona Mas d’en Porta i el municipi de Torrefeta i Florejacs l’abraça pel N i l’E Al SE limita amb Cervera, al S amb Granyanella, al SW i W amb Tàrrega Urgell i a l’W ho fa amb Ossó de Sió també de l’Urgell L’antic municipi de les Pallargues, de 29,8 km 2 , s’estenia per la vall mitjana del Sió, en forma allargassada, des del tossal de Caplloc 489 m al N, fins al barranc de Sant Gili, al S, travessat de llevant a ponent pel Sió El…

Característiques generals Constitueixen el grup més important de falgueres actuals Recordem que l’esporangi s’hi origina a partir d’una sola cèllula de l’epidermis de la fronda i que, un cop madur, la seva coberta és formada per una sola capa de cèllules La immensa majoria de les leptosporangiades són isospòriques, exceptuant els ordres mésc evolucionats, que són heterospòrics Des d’un punt de vista filogenètic, el grup de les leptosporangiades es considera més recent i evolucionat que el de les eusporangiades El grup comprèn els ordres de les osmundals Osmundales , isospòriques, amb…

De la prehistòria a la fi del món ibèric Vista aèria de la planura del Segrià, amb el riu que li donà el nom i la ciutat de Lleida al fons ECSA-J Todó Els senyals més antics de la presència humana en aquestes comarques comencen a ser revelats per la investigació en temps molt recents, i constitueixen, paradoxalment, el capítol més nou, encara mal conegut Així, només podem parlar, respecte al paleolític inferior, de la presència d’algun chopper, chopping tool o bifaç a les terrasses del Segre i a altres cursos d’aigua menys importants, però no tenim cap jaciment pròpiament dit que es pugui…