Resultats de la cerca

Vida Fou alumne de JJ Fux, el qual, aprofitant la seva posició privilegiada de kapellmeister , li obrí les portes de la cort i, el 1739, li aconseguí el nomenament de compositor imperial Aquesta responsabilitat no li impedí dur a terme viatges esporàdics a Itàlia Venècia i Milà amb motiu de les estrenes d’algunes de les seves òperes A Viena inicià una intensa activitat pedagògica -basada en l’estricta observança dels preceptes de l’autor del Gradus - que reuní una llarga llista de deixebles, entre els quals destacà JB Schenk Les seves simfonies, bàsicament configurades segons la forma…

Vida El seu pare l’introduí en els rudiments de la música, i fou deixeble de L van Beethoven, JN Hummel i M Clementi Czerny debutà el 1800, a l’edat de nou anys Coneixia de memòria la música del seu mestre Beethoven i la interpretava regularment en els seus concerts Des de la seva joventut fou molt sollicitat com a intèrpret de piano i com a professor No obstant el seu èxit com a pianista, en la segona part de la seva vida preferí retirar-se dels concerts Alguns dels seus alumnes més destacats foren F Liszt, Th Döhler, Th Kullak, A Jaell i el nebot de Beethoven, Karl La producció musical de…

Vida No es té gaire informació sobre la seva etapa de formació i els seus primers passos com a compositor Les primeres notícies de les quals es té coneixement el situen al nord de França, fet que permet suposar una sòlida formació en la tècnica polifònica francoflamenca És possible que fes alguna estada a Itàlia S’establí a París poc abans del 1564 i allí gaudí de la protecció d’alguns nobles hugonots De fet, la seva fe protestant marcà profundament tota la seva producció musical La major part de la seva obra és constituïda per arranjaments de salms amb major o menor complexitat…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del seu pare A tretze anys entrà al Gymnasium Poeticum de Ratisbona, on restà durant vuit anys En aquest temps simultaniejà l’estudi de la música antiga, especialment les obres d’A Raselius, amb l, probablement sota la supervisió de l’organista A Gradenthaler, i les humanitats El 1654 es traslladà a Leipzig, on impartí classes de música i cantà com a baix en cors eclesiàstics, demostrant gran talent com a solista Nomenat cantor de la Thomaskirche el 1657, elevà a la màxima categoria artística i intellectual l’activitat musical de Leipzig Li succeïren…

Vida El 1519 es desplaçà a la península Itàlica, on desenvolupà tota la seva trajectòria musical Durant alguns períodes treballà a Roma i Ferrara Establert a Màntua el 1526, el 1539 arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sant Pere i Sant Pau Alguns anys abans s’havia responsabilitzat de la capella del bisbe de Màntua, el cardenal Ercole Gonzaga, el seu protector a la ciutat llombarda Fou un dels compositors més influents de la generació posterior a la de Josquin Des Prés pel que fa a la polifonia religiosa, àmbit en el qual se centrà la major part de la seva…

La higiene bucodental té una gran importància durant la infància, ja que en depèn la salut de les dents durant la resta de la vida En el mateix moment del naixement, l’infant ja té totes les dents, o les estructures precursores, i per aquesta raó ja hi pot influir l’estat general de salut, determinat —entre altres factors— per l’alimentació Més endavant quan les dents ja hauran sortit, actuaran directament sobre elles diversos factors locals, com ara els propis aliments en passar per la boca o les mesures de neteja bucal És important la conservació de la salut dental en ambdues denticions,…

El tacte rectal és un mètode d’examen que consisteix en la introducció dels dits del metge a l’interior de la darrera porció intestinal, el recte, per tal de palpar-ne l’interior i, a través de les seves parets, el relleu dels òrgans veïns Aquest mètode és molt útil en la diagnosi de les malalties de l’aparell digestiu que afecten el mateix recte, com les hemorroides o els pòlips, o bé òrgans digestius propers, com l’apendicitis Tanmateix, però, en la diagnosi de les malalties de l’aparell genital el tacte rectal és també una prova fonamental, perquè molt a prop del recte hi ha òrgans…

És anomenat tumor de bufeta el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules pertanyents als teixits de la bufeta urinària, que es desenvolupen molt activament i formen una massa de teixit, que pot ocasionar una obstrucció urinària i que en molts casos és cancerosa, de manera que s’infiltra en les estructures adjacents, es dissemina per altres òrgans del cos i arriba a causar complicacions mortals Encara que els tumors de bufeta poden ésser benignes, sempre que es diagnostiquen són extirpats, perquè en molts casos s’acaba desenvolupant un càncer de bufeta A més, la persona afectada s’ha de…

Les bronquièctasis són dilatacions irreversibles dels bronquis que es caracteritzen perquè causen tos i expectoració persistents, generen freqüents infeccions bronco-pulmonars i en alguns casos alteren greument la funció respiratòria Antigament, la causa principal de bronquièctasi eren les complicacions infeccioses pulmonars del xarampió i la tos ferina Tanmateix, però, actualment, i gràcies a les vaccinacions sistemàtiques que s’efectuen durant la infantesa, aquestes malalties són cada vegada més estranyes En alguns casos poc freqüents les bronquièctasis són una complicació d’una alteració…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Ricardo Muñoz Suay, Barcelona, Pere Portabella associat ARGUMENT I GUIÓ JEsteva FOTOGRAFIA Joan Amorós i, en determinades seqüències, Juan Julio Baena, Luis Cuadrado, Manuel Esteban, Francesc Marín i Milton Stefani blanc i negre, Cinemascope MUNTATGE Joan Lluís Oliver, Ramon Quadreny, Emilio Ortiz, María Dolores Pérez-Pueyo, Rafael Azcona, José María Nunes MÚSICA Marco Rossi, Carlos Meleras, Johnny Galvao, Conjunts Los Gatos Negros, Los Mustang, Os Duques INTERPRETACIÓ Manuel Cano i Marta Mejías veus en off , Luis González Seara…