Resultats de la cerca
Es mostren 31513 resultats
Vila fortificada de Baixàs
Art romànic
Situació Una de les torres cilíndriques que defensaven els antics portals de la vila, corresponent al segon recinte dels segles XIII-XIV ECSA - A Roura El poble de Baixàs és situat al sector nord-oest de la plana rossellonesa, entre l’Agli i la Tet, a 11 km de Perpinyà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 7,8” N - Long 2° 48’ 33,6” E Hom pot arribar a Baixàs per la carretera D-614 PP Història Baixàs Baixanum, Baixanos, 843 Baixianos, 925Bexas, Bexans , 988, deu el seu nom al fet de ser edificat dins una depressió natural El seu territori era a la fi del segle IX una possessió de Lindoí ex-…
Poblat de Canyelles (Vilajuïga)
Art romànic
Situació Poble medieval abandonat, situat 2 km al nord-est de la població de Vilajuïga, en un replà de la muntanya, entremig d’oliverars abandonats, sobre la meitat occidental d’un tram del túnel del tren, prop d’un vell camí, just on s’inicia la pujada vers el coll de Campelles Mapa 220M781 Situació 31TEG110880 Des de Vilajuïga cal seguir durant 1 km aproximadament la carretera de Sant Pere de Rodes Després de travessar la riera cal situar-se sobre l’entrada del túnel esmentat al serrat proper al Mas Rabecós hi ha les ruïnes JBH Història L’any 1080, surt esmentat en un document…
La Roca (Terrades)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes del castell, una construcció probablement del segle XIII J Bolòs Al cim de la carena, a l’anomenat puig de la Roca, uns 2 km a llevant de la població de Terrades, hi ha situades les restes de l’antic castell, anomenat també el Castellot de Terrades Mapa 258M781 Situació 31TDG868845 Sortint de Terrades, cal agafar la carretera de Llers Després d’una pujada, hom pot veure a davant l’ermita de Sant Sebastià al trencall següent, a mà dreta, cal agafar un camí carreter, que I travessa uns camps, passa pel costat d’una casa abandonada i segueix una carena coberta d…
Santa Llúcia de Beuda
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Llúcia de Beuda, amb la façana de ponent A Borbonet L’església de Santa Llúcia, adossada a una construcció agrícola, era dedicada temps enrere a sant Salvador Es troba dins la demarcació de Segueró, als vessants de llevant de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, vers Maià de Montcal, en un pla i al costat del camí que ve d’aquesta població, i no gaire lluny de la gran masia del Noguer de Segueró Mapa 257M781 Situació 31TDG796752 Hom hi pot arribar per la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses Entre els…
Francesc Almela i Vives
Periodisme
Literatura catalana
Historiografia catalana
Erudit, periodista i escriptor.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i s’especialitzà en ciències històriques Fou un dels escriptors i intellectuals més actius del País Valencià durant les dècades del 1920 i el 1930 president de la secció valenciana de Nostra Parla 1921, organisme que impulsava la unitat de la llengua en les diferents terres de parla catalana vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar un dels fundadors de Taula de Lletres Valencianes 1927 i director dels tres darrers números de la revista, una de les publicacions culturals valencianes més importants de la preguerra…
, ,
Josep Maria Forn i Costa
Cinematografia
Director i productor cinematogràfic.
Vida Cursà estudis de professorat mercantil i a partir del 1948 treballà com a meritori a la productora Emisora Films Anà ascendint a càrrecs de més responsabilitat fins que el 1955 dirigí el seu primer llargmetratge, Yo maté , al qual seguiren La rana verde 1957 i diversos guions rodats per altres realitzadors, com ara Un tesoro en el cielo 1956, Miquel Iglesias, Cara de goma 1957, José Buchs i Històries de la Fira Historias de la Feria , 1957, Francesc Rovira i Beleta El 1958 adquirí la propietat de la productora Producciones Cinematográficas Teide PC Teide, fundada sis anys…
,
música d’Alacant
Música
Música desenvolupada a Alacant (Alacantí).
Al llarg de la història, per la seva situació geogràfica abocada al mar, la ciutat d’Alacant ha estat influïda per diverses cultures que han deixat la seva empremta en la personalitat de la gent, fet que s’ha reflectit en la peculiaritat del seu art Al segle XVI la vida musical alacantina es nodria dels músics provinents de la capella de la catedral d’Oriola i de l’església de Santa Maria d’Elx Cap al 1600 es creà la capella de l’església de Sant Nicolau, composta per cantors i instrumentistes que, a més d’atendre els serveis religiosos, influïren notablement en el gust i l’…
música de Reus
Música
Música desenvolupada a Reus (Baix Camp).
Les primeres notícies documentals de la seva existència són del segle XII, però no fou fins el 1712 que rebé el privilegi de ciutat per part de l’arxiduc Carles III d’Àustria El segle XVIII fou una època de prosperitat per a Reus, que es convertí en la segona ciutat de Catalunya gràcies a un gran desenvolupament comercial Són escasses les notícies de les activitats musicals a la vila durant els primers segles de la seva història, i totes estan relacionades amb les esglésies A més, se sap de la presència d’una capella de música a l’església prioral de Sant Pere, bastida al segle XVI damunt l’…
Germà Colón i Domènech

Germà Colón i Domènech
© Universitat Jaume I
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1952, a Lovaina i a Zuric i es doctorà a Madrid el 1952 Professor a Barcelona i, des del 1959, a Basilea del 1967 al 1998 com a titular, fou professor associat de la Universitat d’Estrasburg 1968-72 Tingué com a mestres Antoni M Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M de Casacuberta i Joan Bastardas i, en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, Walther von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger Estudià temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia i edità textos antics…
, ,
Jaume II d’Urgell
Frontispici, gravat al boix, de Jaume II, segons una al·legoria moderna d’Antoni Ollé i Pinell publicada al llibre Jaume II d’Urgell, el Dissortat, de Domènec Carrové Viola
Història
Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1408-14), fill del comte Pere II d’Urgell, el qual ell succeí el 1408, i de Margarida de Montferrat.
Es casà el 1407 amb Isabel , filla de Pere III de Catalunya-Aragó Martí I el nomenà lloctinent al regne d’Aragó, dividit aleshores per les bandositats dels Urrea i dels Luna S’enemistà amb l’arquebisbe Fernández de Heredia, partidari aferrissat dels Urrea, i el seu nomenament fou contestat per molts representants aragonesos, sostinguts pel justícia Jiménez Cerdán Martí el ratificà el 1408, però acabà suspenent-lo pràcticament La mort de Martí el Jove obrí la qüestió successòria i posà en primer terme com a hereu amb millors drets Jaume II d’Urgell, però el rei feu per barrar-li el pas i…