Resultats de la cerca

No existeixen referències biogràfiques seves Escriví un Tractatus de tonis i possiblement un altre sobre polifonia Se li atribueix el desenvolupament de la notació mensural més enllà dels principis establerts per Francó de Colònia, en especial en allò que fa referència a la subdivisió de la brevis fins en set semibreves , en lloc de les dues o tres en què la dividia el sistema franconià Per diferenciar els diversos grups de semibreves introduí l’anomenat "punt de separació" Jacques de Lieja, que en el seu Speculum musicae fa referència als avenços proposats per Cruce en el terreny de l’…

Per ell mateix no constitueix cap delicte, però és part fonamental de molts estafa, alçament de béns, fallida fraudulenta, etc i és un agreujant genèric Amb la introducció del dret romà a Catalunya, que definia el frau com el fet d’obrar cobrint les aparences de la llei, però eludint-ne la voluntat, s’incorporà aquesta categoria jurídica les mateixes Constitucions de Catalunya tenen sovint per paraules inicials les de A foragitar fraus En el dret feudal català segles X-XV, frau era sinònim d' engan o engany Fins el 1960, que fou omesa per la Compilació del Dret Civil especial de…

El fideïcomís és una categoria jurídica elaborada pel dret romà que permeté un manteniment de la solidaritat i del patrimoni familiars Del fideïcomís es deriva un tipus de substitució, la fideïcomissària, o fideïcomís de substitució , que ha tingut una extraordinària importància i difusió, especialment en el dret català, fins al punt de donar una especial configuració a la família i a la propietat a Catalunya El fideïcomís de substitució suposa una crida successiva d’hereus o legataris, en el sentit que el causant anomena un primer hereu o legatari —…

Quan el medi de dispersió és un líquid hom obté escuma, una emulsió o una suspensió, segons que la fase dispersa sigui, respectivament, un gas, un líquid o un sòlid

La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La fulla té dues…

La seva funció és d’evitar els despreniments de terra i la inundació de l’obra, que impedirien els treballs d’excavació Fonamentalment són de dues menes la caixa oberta i la caixa d’aire comprimit La caixa oberta , o caixa índia , és formada per una cèllula o per diverses, sovint cilíndriques, obertes per dalt i per baix i que es claven en el terreny a causa de llur propi pes a mesura que hom n'excava el fons Quan les aigües són molt profundes o quan cal treballar en condicions molt difícils, hom empra la caixa d’aire comprimit , construïda amb acer…

Els llatins heretaren dels grecs i dels etruscs únics que la tenien la forma d’aquesta lletra, que passà a l’apèndix de l' elementum o segona part de l' abecedari llatí, acabat amb les lletres gregues X, Y, Z La X romana clàssica consisteix en dos traços creuats en aspa, el primer dels quals amb un reforç a la base i a vegades un altre a l’extrem superior Tots dos traços eren executats en direcció descendent, encara que el segon a vegades ho fou de baix a dalt això darrer fou sobretot degut a la velocitat ràpida, que produí la posició gairebé horitzontal del primer i l’…

És originat per l’acumulació de materials aportats per les ones —refracció o convergència entorn de l’obstacle— entre l’illa i la línia de costa Els tómbols poden ésser simples, és a dir, un cordó, com a Peníscola, o dobles, com a Monte Argentario Itàlia Rarament són triples

L’ abellera groga és l’ O lutea l’ abellera mosquera és l’ O muscifera , i l’ abellera becada, l' O scolopax

Els celtismes antics que es poden detectar en les llengües posteriors corresponen al fenomen lingüístic del substrat i solen donar-se, és clar, en les llengües que històricament han tingut llur territori ocupat més probablement per pobles celtes Alguns celtismes lèxics es troben ja en el mateix llatí carrus ‘carro de quatre rodes’, bracae ‘bragues’, betulla ‘bedoll’, camisia ‘camisa’, cervesia ‘cervesa’, saga ‘saia’ En el francès i l’occità se sol considerar un resultat fonètic d’influx cèltic el canvi u > ü en altres llengües romàniques, l evolució del grup ct > it lacte > llet,…