Resultats de la cerca

Estudià a Itàlia amb G Tartini, el pare Martini i JA Hasse Recomanat per aquest darrer, el 1764 fou nomenat compositor de música sacra a la cort de Dresden, de la qual esdevingué mestre de capella dos anys més tard El 1777 fou cridat a Estocolm per a reorganitzar la capella i fundar una òpera nacional, propòsit que inspirà Gustaf Wasa 1786, obra fortament influïda per l' opéra-ballet francesa i que fou considerada fins ben entrat el segle XIX com l’òpera nacional sueca Després d’una breu estada a Copenhaguen com a compositor i director d’orquestra 1785-86, tornà a ocupar el…

Estudià al Conservatori del Liceu, on fou condeixeble del tenor Rossend Dalmau i d’Eduard Canals Contemporani de Francesc Bonet i Napoleone Verger, fou considerat, juntament amb aquests, un dels hereus de l’escola de Manuel García desenvolupà l’escola de coloratura hispànica i gaudí de molta anomenada a Europa El 1869, "El Correo de los Teatros" recollia els nombrosos èxits de Vidal als teatres d’òpera d’Itàlia i França Feu una estada a Constantinoble, on triomfà amb les òperes Marta i La sonnambula Durant algun temps residí a l’Havana, on fou contractat com a cantant per Enrico…

Resident a Barcelona, actiu i documentat entre el 1538 i el 1581, fou companyó de Pere Flamenc i, juntament amb Fermí Granollers i el ’mestre fuster’ Antoni Carbonell, amb la supervisió del canonge Pere Alberc i Ferrament, bastiren el gran orgue actual de la seu barcelonina entre el 1538 i el 1540 Al final d’aquest mateix any, els tres orgueners establiren contracte per al de Santa Maria del Pi, també de Barcelona El 1548, amb Jaume Picó, construí l’orgue de l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat, instrument que serví de model al de la parroquial de Caldes de Montbui 1552…

A Cracòvia estudià composició amb A Malawski i J Koffler 1937-40 Fou director de la secció musical de Ràdio Cracòvia 1947-50 A partir del 1950 s’installà a Tel-Aviv, on feu intents d’adaptar el mètode serial a la música oriental El 1957, després d’una estada a París, on estudià música electrònica, s’establí a Viena i entrà a treballar a la Universal Edition Des del 1973 exercí de professor a la Hochschule für Musik Representant d’una generació que, partint del sistema dodecatònic, s’endinsà en les experiències d’avantguarda, la seva música és una amalgama entre les maneres…

Després d’estudiar a la Juilliard School entre el 1934 i 1938, es perfeccionà amb Moriz Rosenthal i posteriorment amb Hedwig Kanner Rosenthal Parallelament a la seva formació musical estudià filologia romànica i matemàtiques a la Universitat de Princeton Després d’una breu estada a París, el 1951 inicià la carrera com a solista de piano, amb gires per diversos països europeus i els Estats Units El seu repertori abraçava des de JS Bach fins a les últimes sonates de L van Beethoven, però també incloïa obres d’A Schönberg, A Webern i P Boulez, amb el darrer dels quals treballà molt…

Pare d’Alfonso Ferrabosco el Vell Residí a Bolonya, on exercí els càrrecs de cantor i mestre de capella a San Petronio El 1540, el Senat de la ciutat reconegué els seus dots musicals atorgant-li una beca vitalícia com a responsable de les actuacions públiques dels músics palatins Durant la seva vida també ocupà distints càrrecs municipals de certa importància que no estaven relacionats amb la música, com el de Regulator et scriba campionis creditorum Montis portarum que rebé per part del Senat El 1546 feu una estada a Roma com a mestre de la capella Giulia i tornà a Bolonya el…

Estudià al seminari de Cervera i posteriorment a Solsona Després d’una estada a Alemanya, on amplià coneixements de teologia, matemàtiques i llengües clàssiques, s’establí a Barcelona com a professor de filosofia de la ciència a la Universitat de Barcelona, on fou l’introductor de la nova lògica matemàtica En esclatar la Guerra Civil decidí exiliar-se Primerament anà a París, després a l’Equador i Mèxic, i finalment s’establí a Caracas, Veneçuela, on desenvolupà la seva carrera acadèmica i intellectual fins a la jubilació García Bacca intentà mostrar la presència d’una identitat…

Estudià al Real Conservatorio i, després, a l’Escuela Superior de Canto de Madrid amb S Pérez Santos i L Rodríguez de Aragón Posteriorment prosseguí la seva formació a Viena amb A Dermota Després d’una estada a l’Òpera de Cambra de la capital austríaca 1978-79, el 1980 entrà a l’Òpera de la mateixa ciutat i, el febrer de 1981, debutà amb la Missa de Bernstein De nou a Madrid, actuà en títols verdians i puccinians, a més de destacar-se en obres de Berlioz La damnation de Faust i V Bellini La sonnambula Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1985 en el paper de Capello d' I…

Segurament es formà en l’àmbit de la cort francesa i, més tard, al nord d’Itàlia En algun moment entrà al servei dels Mèdici a Florència, més concretament al del futur papa Lleó X L’any 1513 escriví el motet Gaude Felix Florentia dedicat a l’elecció de Lleó com a papa Cap al 1520 està documentat com a cantor i compositor a la capella papal de Roma, on segurament restà almenys fins el 1522, any en què apareix relacionat amb el duc de Màntua Durant la seva estada a Roma la seva obra fou molt apreciada Pertangué a la generació de compositors posterior a Josquin Des Prés, i el seu…

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare Quan acabà l’ensenyament mitjà ingressà al seminari diocesà de València, i posteriorment passà a Tortosa El 1898 fou ordenat de prevere Durant la seva estada a València entrà al conservatori de la ciutat i hi estudià amb A Amorós Residí algun temps a Vila-real, on guanyà el benefici d’organista i després exercí de mestre de capella En aquest període publicà diferents estudis històrics, com la Historia de Villarreal Després ocupà el lloc de professor de cant pla al seminari de València El 1918 edità la seva obra més destacada, Los…