Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
Griva
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la…
Merla blava
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…
Sarna
Patologia humana
Definició i causes La sarna és una malaltia contagiosa causada pel Sarcoptes scabiei , un petit aràcnid, del grup dels àcars, que provoca una coïssor intensa i la formació, en la pell, d’uns solcs superficials i característics, que de vegades són sobreinfectats per bacteris Les lesions cutànies són ocasionades per la penetració en la capa còrnia de la pell de la femella del Sarcoptes scabiei , que hi dipositarà els ous, després d’haver estat fecundada pel mascle La femella és un àcar petit que fa de 0,3 mm a 0,4, de cos ovoide, color blanc grogós i que té quatre parells d’extremitats Mor…
escorpins

Escorpí
© Fototeca.cat-Corel
Aracnologia
Ordre d’aràcnids amb el cos dividit en tres segments.
El prosoma o cefalotòrax , que és cobert per un únic escut dorsal, el mesosoma o preabdomen, que és ample i format per set segments, i el metasoma o postabdomen, que és molt més prim, llarg i mòbil, i per això rep vulgarment el nom de cua En l’últim segment del metasoma hi ha una glàndula verinosa que comunica amb un inflament que acaba en un agulló Els pedipalps són molt desenvolupats i acaben en una forta pinça, amb què agafen llurs preses i les immobilitzen amb l’agulló verinós del postabdomen, que poden doblegar sobre el cap Els quelícers, per contra, són molt reduïts A la part ventral…
dimorfisme
Biologia
Tipus de polimorfisme en què es donen dues formes distintes per llur morfologia externa dins una determinada espècie vegetal o animal.
Hom parla de dimorfisme sexual quan aquestes dues formes es corresponen amb tots dos sexes Es dóna tant en plantes com en animals, però en aquests darrers els exemples són més característics En moltes espècies animals dioiques el mascle i la femella tenen un aspecte diferent, i això és degut als caràcters sexuals secundaris, els quals es manifesten després de la maduresa sexual, afavorint el comportament sexual Sovint el dimorfisme sexual només es presenta a l’època de zel, i té per objecte de facilitar el reconeixement entre ambdós sexes i la selecció sexual Pot presentar-se en un grau…
mamella
Anatomia animal
Cadascun dels òrgans glandulars que en les femelles dels mamífers produeixen la secreció de llet.
Cada mamella consta de tres zones la cutània, l’adiposa i la glandular La zona glandular és formada per petites glàndules, constituïdes per nombrosos conductes, entapissats per cèllules que secreten la llet Les petites glàndules són situades dins un teixit esponjós i greixós, on hi ha uns 10-15 conductes galactòfors, que porten la llet al mugró La mamella és un òrgan rudimentari en el mascle, i es desenvolupa completament en la femella La secreció del cos groc en determina el desenvolupament durant la gestació les mamelles s’inflen, i després del part comença la producció de llet…
baldriga

Baldriga capnegra
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells marins de l’ordre dels procel·lariformes
, de cos fusiforme, d’uns 40 cm de llargària, d’ales grans i palmípedes.
Les baldrigues tenen el dors de tons molts foscs, i la part ventral, clara o blanca El bec és fi i encorbat a la punta damunt seu s’obren els orificis nasals, en forma de tubs Són ocells oceànics que viuen sempre en alta mar, llevat de l’època de nidificació són excellents voladors, però per terra es traslladen amb una gran dificultat, bo i arrossegant-se Volen arran d’aigua, i no es capbussen s’alimenten de peixos i d’altres animals de superfície Algunes espècies són sedentàries, i d’altres efectuen llargues migracions molt precises, passant sovint d’un hemisferi a l’altre tenen un gran…
tritó

Tritó
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a qualsevol espècie d’amfibis urodels pertanyents a la família dels tritònids
.
Els tritons europeus pertanyen als gèneres Triturus i Euproctus El gènere Triturus , amb la morfologia típica de la família, inclou les espècies Talpestris tritó alpí , Tboscai tritó boscà , Thelveticus tritó suís o palmat , Tmarmoratus tritó marbrat i Pleurodeles waltl tritó meridional , úniques existents a la península Ibèrica, de les quals només el tritó palmat, el marbrat i el meridional viuen als Països Catalans El tritó palmat només ateny 8 cm, i presenta diverses estries longitudinals sota el cap, una de les quals li travessa l’ull la gola és de color clar, sense taques, i al…
colom roquer

Coloms roquers
CC Mike Pennington
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, d’uns 33 cm de llargada i plomatge gris-blau, amb la gola, el bescoll i el pit de color cendrós amb reflexos metàl·lics, verds i violats, i les ales travessades per dues franges negres.
Habita els indrets rocallosos o els penya-segats del litoral i nia als forats de les roques Són animals gregaris i sedentaris i llur alimentació és sobretot granívora A la primavera el mascle atreu la femella i fa una dansa nupcial traient el pap, abaixant les ales i produint un parrup característic La posta és de dos ous i l’alimentació dels petits és a base d’una substància que secreta el pap de la coloma A partir de la raça salvatge d’aquest colom s’han originat diverses races semidomèstiques, que viuen en llibertat a les ciutats, i domèstiques columbicultura…
amfípodes
Carcinologia
Ordre de crustacis peracàrides constituït per animals que no fan, en general, més de 2 cm, amb el cos allargat i deprimit lateralment, els segments no fusionats i recoberts d’un tegument prim.
Manquen de closca Tenen una gran mobilitat, que varia des de la tracció, la reptació i la marxa sobre el substrat fins a la natació lliure, uniforme o a salts, essent aquest darrer tipus molt característic del grup Les femelles posseeixen una cambra incubadora localitzada entre la cara ventral del tòrax i un conjunt de formacions laminars dels pereopodis, anomenades oostegites Els ous fecundats romanen en aquesta cambra durant llur desenvolupament, que pot durar fins a tres setmanes Els amfípodes són cosmopolites i típicament marins, però han assolit les aigües continentals i fins les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina