Resultats de la cerca

José de Madrazo Agudo Santander 1781 — Madrid 1859 fou deixeble de Ferro i Acuña a Madrid, de JL David a París i d’A Canova a Roma Fou pintor de cambra de Carles IV, Ferran VII i Isabel II i director de l’Academia de San Fernando 1838 i del Museo del Prado 1839, el qual reorganitzà Pintor neoclàssic, conreà el tema històric La mort de Viriat Museo de Arte Moderno, Madrid El seu fill Federico de Madrazo Kuntz Roma 1815 — Madrid 1894 fou deixeble seu a Madrid, de JAD Ingres a París i de JF Overbeck a Roma Fou pintor de cambra de la reina 1834 i cofundador d’ El Artista En el Salon…

Llicenciat en dret el 1985 per la Universitat de Deusto, el 1987 accedí a la carrera judicial i el 1988 fou nomenat jutge a Santoña Santander, on exercí fins el 1999, que ocupà una plaça a l’Audiència Provincial de Biscaia Jutge de l’Audiència Nacional des del 2004, inicialment en substitució de Baltasar Garzón , fou titular del jutjat central d’instrucció número 5 2007-12 En aquest càrrec instruí diverses causes contra presumptes membres d’ ETA , entre les quals contra Arnaldo Otegi  per enaltiment del terrorisme finalment arxivada i el 2009 dictà presó per a 31 presumptes membres de Segi,…

A l’inici i durant bona part de la seva trajectòria feu un cinema de denúncia, criticà la moral, els costums i la religiositat anquilosats i tradicionals de la burgesia espanyola Realitzà, entre altres pellícules, Los golfos 1965, premiada al Festival de Berlín, El jardín de las delicias 1970, La prima Angélica 1973, premi Especial del Jurat del Festival de Canes 1974, Cría cuervos 1975, premi Especial del Jurat del Festival de Canes 1976, Elisa, vida mía 1977, Los ojos vendados 1978, Mamá cumple cien años 1979, premi Especial del Jurat del Festival de Sant Sebastià, i Deprisa, deprisa 1980,…

Eduard Maristany, marquès de l’Argentera, segon president de la SA Cros, els anys 1916-36 Amadeu Cros i Nubiola Representant de la tercera generació de la família dedicada a la fabricació d’àcids i productes químics, traslladà la fàbrica de Sants a Badalona i entrà decididament en el sector dels fertilitzants o adobs químics al final de segle Amadeu Cros i Nubiola representa la tercera generació de la família, dedicada a la fabricació d’àcids i productes químics Fill de Joan Timoleont i nét de François, és un català que manté plenament el record dels seus orígens El 1888 Amadeu Cros era…

És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…

Sense relació ni parentiu amb el descobridor del sistema d’obtenció de gas Philippe Lebon d’Humbersin , centrà la seva activitat en el negoci de la producció de gas i les xarxes de subministrament per a l’enllumenat A França, el 1847 fundà la Compagnie Centrale d’Éclairage par le Gaz per a les ciutats de Dieppe, Pont-Audemer, Honfleur i Chartres, empresa que el 1864 començà a cotitzar en borsa Tanmateix, gran part de la seva activitat la desenvolupà a l’Estat espanyol el 1841 obtingué de l’Ajuntament de Barcelona la concessió de l’enllumenat públic durant 15 anys Seguint els termes del…

Sovint depenen d’una parròquia, especialment en les petites poblacions Alguns s’han destacat per les seves activitats culturals, com el Casal de Montserrat de Barcelona, que aplegà les activitats montserratines entre el 1940 i el 1965, o el Casal del Toro, creat el 1972, dependent del bisbat de Menorca Les comunitats de catalans radicades en països estrangers, especialment a Amèrica i Europa, s’han aplegat sovint en casals Casals catalans arreu del món Alemanya Casa Nostra Frankfurt, 1969 Casal Català Hannover, 1977 Casa Nostra Mögglingen, 1963 Argentina Casal de Catalunya Buenos Aires, 1886…

Poc després de ser destinat a Madrid, a l’Audiència Nacional 1988, inicià una trajectòria marcada per casos d’evidents connotacions polítiques que el convertiren en el jutge més mediàtic de l’Espanya postfranquista, com ara la investigació de la trama antiterrorista illegal dels  Grupos Antiterroristas de Liberación  GAL o la detenció de vint-i-cinc independentistes catalans poc abans dels Jocs Olímpics del 1992 operació condemnada el 2004 pel Tribunal Europeu de Drets Humans Al principi del 1993 obtingué l’excedència judicial per a concórrer com a candidat del PSOE en les eleccions generals…

Descobertes el 1903, les pintures presenten fauna quaternària, mans en negatiu, figures tectiformes i puntuacions, com també nombrosos animals El vestíbul mostra una successió completa d’indústries, de l’Acheulià al Neolític L’any 2008 les pintures foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, juntament amb tretze coves més d’Astúries, Cantàbria i el País Basc

Els orígens Tot i comptar amb l’adhesió del blasquisme valencià i d’importants fraccions republicanes de Madrid, Aragó i Andalusia occidental, el patrimoni bàsic i el precedent inexcusable del nou partit era el moviment republicà lerrouxista que s’havia anat desenvolupant a Catalunya des del 1901 Arran de la seva elecció com a diputat per Barcelona, al maig del 1901, dins una fràgil aliança de federals, progressistes i fusionistes, el periodista madrileny Alejandro Lerroux García intuí l’enorme potencial polític d’esquerres que la capital catalana, la més gran concentració obrera i popular de…