Resultats de la cerca
Es mostren 739 resultats
Sant Esteve de Salelles
Art romànic
Situació Exterior d’aquesta antiga església parroquial que no ha sofert gairebé cap alteració llevat d’un petit sobrealçament dels murs perimetrals ECSA - JL Valls L’antiga església parroquial de Salelles, avui desafectada, es troba prop de l’església actual, bastida el 1894 Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 39’ 13,8” N - Long 2° 57’ 20,4” E Salelles, a l’esquerra del Rard, és 3,5 km al sud-est de Perpinyà per la carretera D-22 Història Segons tres diplomes successius de Carles el Calb 844, de Carloman II 881 i del rei Odó 889, la villa de Salellas depenia aleshores del monestir de Sant Policarp…
Sant Martí de Llauró
Art romànic
Situació Interior de l’església parroquial, amb la volta de canó apuntat, molt modificada al segle XVIII ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí és situada al centre del petit nucli de poblament de Llauro, situat a la dreta de la ribera del Mener, tributària del Rard Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 6,6” N - Long 2° 44’ 33” E Llauró, a la regió dels Aspres, és 22 km al sud-oest de Perpinyà, per la D-25 i la D-615 Història El nom de Llauró apareix per primera vegada en un precepte de Lluís el Piados, de l’any 814, com a afrontado de Ceret, sota la forma villam Laurosone —la qual…
Sant Cristòfol de Creixenturri (Camprodon)
Art romànic
El predi o mas de Creixenturri és citat l’any 904 a l’acta de consagració de la primitiva església del monestir de Sant Pere de Camprodon Entre els anys 908 i 935, hi ha documentats quatre instruments inclosos en el Llibre de Canalars de l’abat Isalguer de Sant Joan de les Abadesses, que fan referència a vendes o donacions d’alous situats “ in termino de Grexenturrio ” Segons F Monsalvatje, l’any 952, Sant Cristòfol de Creixenturri apareix com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en un precepte donat a favor d’aquest monestir pel rei franc, Lluís l’Ultramarí…
Ramon Berenguer II de Barcelona
Sepulcre de Ramon Berenguer II de Barcelona (segle XIV), obra de Guillem Morei, a la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1076-82), fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d’ Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II de Barcelona.
El 1078 ja s’havia casat amb Mafalda de Pulla-Calàbria Encara que, segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real, en començar el coregnat, era d’una certa preeminència del Cap d’Estopes En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d’aquests comtats i el de Cardona En tornar de l’expedició, que fou en ajut del rei sarraí de Sevilla, contra els de Toledo, València,…
Vilamalla

Vilamalla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilamalla, a la plana empordanesa, té 8,77 km 2 i és a migdia de Figueres, a l’interfluvi del Manol N i del Fluvià El territori és accidentat per petits pujols arrodonits que caracteritzen el paisatge, i a llevant és en contacte amb el sector dels antics estanys de Siurana, avui dessecats Comprèn el poble de Vilamalla, cap de municipi, el veïnat i polígon industrial del Pont del Príncep, amb 632 h el 2005, que s’escampa també pels termes veïns de Santa Llogaia d’Àlguema, Vilafant i el Far d’Empordà, el polígon industrial Empordà Internacional, amb…
La societat pallaresa a l’edat mitjana
Art romànic
La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dóna a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pàgesia en…
La societat pallaresa a l’edat mitjana
Art romànic
La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dona a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pagesia en…
Sant Vicenç d’Estamariu
Situació Vista del costat sud-est d’aquesta antiga església basilical, molt malmesa i amb els absis coberts d’heura ECSA - F Tur i ECSA - M Anglada L’església de Sant Vicenç és situada en el cementiri d’Estamariu, fora del nucli urbà, al costat de la carretera que porta a Bescaran JAA-MLIC Mapa 35-10216 Situació 31TCG787928 Història És en un document de l’any 893 que trobem un dels primers esments del topònim Estamariu, amb motiu de la venda que Guinidildes féu a Jerosòlima consistent en una sesterada de terra in billa Estamarice També són freqüents les mencions d’aquest lloc en instruments…
Sant Esteve d’Alinyà (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Vista des de llevant de l’església de Sant Esteve d'Alinyà ECSA - F Junyent L’església, alçada a la plaça del Ball Pla d’Alinyà, ressalta entremig del grup de cases que formen el poble d’Alinyà, situat a la dreta del riu Perles, quan aquest tot just s’ha originat per l’aiguabarreig dels torrents de Vallllonga i d’Alinyà Mapa 34–11253 Situació 31TCG699712 El poble d’Alinyà és situat al quilòmetre 10 de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, que s’inicia al Pont d’Espia L’accés a l’església és facilitat pels que viuen a l’antiga rectoria, situada davant per davant de…
Organització civil i militar del Pla de l’Estany
Art romànic
Precedents Com ja hem vist, l’abat del monestir de Sant Esteve era el principal senyor feudal de Banyoles i comarca, malgrat l’existència d’altres senyors i de petits alous pagesos, aquests darrers fruit del repoblament franc, que afavorí el conreu de les terres ermes, les quals en virtut del dret d’aprisió passaven a ser propietat dels colons Altres senyors de l’època feudal eren els possessors dels castells i els castlans o guardians dels castells També tenien importants interessos al Pla de l’Estany els comtes de Besalú i de Girona, el bisbe de Girona, i els monestirs de Sant Pere de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina