Resultats de la cerca
Es mostren 990 resultats
Molinet de Navel (Montmajor)
Art romànic
Situació Molí medieval situat al costat de la riera de Navel, al nord-est del mas d’aquest mateix nom Aquest molí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 95,3 — y 44,2 31 TCG 953442 Per arribar-hi, venint de Cardona, cal anar fins al mas Navel i, des d’aquest indret, seguir endavant, al llarg de poc més d’un quilòmetre, per una pista de terra També s’hi pot arribar des de Serrateix, seguint una pista forestal que baixa, fent ziga-zaga, per la Baga, des del mas Capdecosta Història El Molinet de Navel és un bon exemple…
Fryderyk Franciszek Chopin

Fryderyk Franciszek Chopin
©
Música
Compositor i pianista polonès.
El seu pare, Nicolas Chopin, professor de francès a Varsòvia, havia nascut a Nancy, on la seva família s’havia installat des de feia dues generacions A vint anys Fryderyk Chopin ja era un pianista complet Anà a Viena, Praga, Dresden i Berlín i s’installà definitivament a París 1830, centre del Romanticisme francès, on desenrotllà una intensa activitat com a compositor i concertista i on es convertí en el professor de l’aristocràcia A la capital francesa es relacionà amb Liszt, Berlioz, Bellini, Rossini, Heine, Balzac i Delacroix, entre d’altres Els anys de vida conjunta amb George Sand 1838-…
Colobra llisa meridional
Morfologia La colobra llisa meridional Coronella girondica presenta un aspecte general molt semblant a la seva congènere europea, però posseeix una brida fosca transversal al musell i daus clars i foscos al ventre Oriol Alamany Aquesta serp és petita i esvelta, amb el cap petit i allargat La morfologia general és força semblant a la de l’espècie precedent La seva folidosi, en canvi, presenta petites diferències l’escata rostral és menuda i no s’introdueix entre les supranasals Té una escata preocular i dues de postoculars les escates supralabials són vuit, i la quarta i la cinquena són sota…
Castell de Castelltallat (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Els escassos vestigis del castell són situats dalt un pujol cònic que es dreça al costat de l’església de Sant Miquel, en un indret de la banda occidental del terme, on la serra de Castelltallat assoleix les cotes més alteroses Long 1°38’08” - Lat 41°48’06” Hom hi va emprenent la carretera de Manresa a Solsona Poc després d’haver passat Callús, hi ha, a mà esquerra, el trencall, degudament senyalitzat, on s’inicia la carretera que, passant per Sant Mateu, mena a Castelltallat A partir del quilòmetre 13 la carretera ja no és asfaltada, però el seu paviment, tot i que és…
La Bestorre (Monistrol de Montserrat)
Art romànic
Situació Les restes d’aquesta torre són enfilades dalt un pujol que, des de migjorn, senyoreja les cases de Monistrol, als peus dels alterosos relleus montserratins Long 1°50’48” - Lat 41°36’37” Aspecte que ofereixen les ruïnes des del costat de tramuntana A Mazcuñan-F Junyent Vista de conjunt de la torre, esfondrada, des del costat de ponent A Mazcuñan-F Junyent Hom hi va des de Monistrol de Montserrat emprenent la carretera que puja al monestir Poc després d’haver iniciat la pujada i abans d’arribar al quilòmetre 5, hom troba, a mà esquerra, un edifici de la Telefònica, al costat del qual…
Casa forta de Galls Carnuts (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Façana principal, amb la porta d’entrada i diverses espitlleres J Fuguet El mas de Galls Carnuts, on hi ha les ruïnes de la casa forta-torre, està situat a uns 4 km de Selma, al nord del Pla de Manlleu i molt a prop del límit amb el Penedès L’indret és estratègic, hom diria que idoni per a la defensa, en una petita elevació del terreny, vora un penya-segat, des d’on es veu perfectament el mas de Gateleda a l’altre costat de la barrancada, vers el nord-est Mapa 419 35-16 Situació 31TCF756823 Per a anar al mas de Galls Carnuts, cal situar-se d’antuvi al poblet del Pla de…
Els dactiopteriformes: Xoriguer
Aquest ordre només comprèn la família dels dactiloptèrids, també coneguts sota la denominació de cefalacàntids, amb pocs representants Els caracteritza la presència d’aletes pectorals molt desenvolupades i la manca de línia lateral En aquests peixos, la cintura pelviana es troba unida al cleitre i, d’altra banda, els radis espinosos i segmentats de les aletes estan separats Tots els dactilopteriformes són d’hàbits bentònics i s’alimenten dels organismes que viuen a les sorres i llims del fons Els dactiloptèrids El xoriguer Cephalacanthus volitans és un peix bentònic, que utilitza el gran…
Els hexanquiformes: bocadolços
L’ordre dels hexanquiformes és constituït per cinc espècies amb una àmplia distribució geogràfica Els caracteritza el fet de tenir una sola aleta dorsal que probablement correspon a la segona i 6 o 7 parells de fenedures branquials, en oposició als cinc parells que habitualment són propis dels elasmobranquis Són taurons de mida grossa o mitjana, habitants del talús continental La seva posició taxonòmica és força discutida alguns autors els consideren formes modernes relacionades amb els esqualiformes, d’altres creuen que són formes molt primitives, supervivents d’un grup que va colonitzar les…
canal de Panamà
Rescloses de Miraflores del canal de Panamà
© J. Cavero
Canal de navegació
Canal de l’Amèrica Central que enllaça l’Atlàntic amb el Pacífic.
Té una longitud de 79,6 km Emboca a l’Atlàntic per la badia de Limón, entra a terra ferma i durant 12 km continua a nivell de la mar fins a la presa de Gatun, que l’aixeca a 26 m Travessa el llac artificial de Gatun, format per la represa del riu Chagres, i a través del pas fluvial de Gaillard, de 12 km, arriba a les rescloses de Pedro Miguel, que l’abaixen a 16,5 m Passa després pel llac i les rescloses de Miraflores, on assoleix novament el nivell de la mar La travessia dels vaixells, des de Balboa, port al Pacífic, fins a Colón, port a l’Atlàntic, dura 8 hores La profunditat…
topic
Música
Complex de referències melòdiques, harmòniques, tímbriques o texturals que fan que una peça o un passatge musical adopti un model estilístic determinat (estil) o hi al·ludeixi.
Algunes traduccions proposades com a ’tòpic’ o ’tòpic estilístic’ són discutibles per les importants diferències denotatives entre topic , en anglès, i ’tòpic', en català, però poden ser solucions vàlides per la seva simplicitat Pel fet d’implicar l’existència de trets estandarditzats en el llenguatge i l’estructura d’una composició, l’ús del concepte de topic és més útil per a l’anàlisi de música dels períodes barroc o clàssic que del romàntic o del modern, en els quals l’originalitat i individualitat del llenguatge del compositor són una categoria central Com a exemple de la utilització de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina