Resultats de la cerca
Es mostren 1534 resultats
ionosfera

La ionosfera reflecteix les ones de ràdio i en permet la transmissió a llargues distàncies
© Fototeca.cat
Meteorologia
Capa superior de l’atmosfera terrestre que s’estén entre els 80 i els 300 km d’altitud, en valors mitjans.
Descoberta pels físics Kennelly i Heaviside al primer quart del segle XX ambdós, independentment, conclogueren la necessitat de la seva existència per a explicar la transmissió de les ones de ràdio a distàncies llargues Les pressions mínimes que s’hi registren permeten l’absorció dels raigs ultraviolats curts, els quals, juntament amb l’acció dels raigs còsmics i de l’aportació de partícules electritzades del Sol, permeten processos d’ionització molt actius que originen concentracions d’electrons lliures molt grans La seva estructura elèctrica no és uniforme una capa més baixa capa D, que…
epiteli

epiteli Tall perpendicular de la pell de la polpa d’un dit
Biologia
Teixit que recobreix les superfícies externes i internes del cos.
És format per cèllules de diferents formes geomètriques, separades per poca substància fonamental No té vasos, i la seva nutrició és a través de la membrana que el separa dels teixits més profunds, anomenats basals La seva funció varia, segons el tipus d’epiteli i el lloc on és situat absorbeix vellositats intestinals, protegeix epidermis, fabrica les secrecions glàndules, transmet els impulsos nerviosos, etc Hom el pot classificar en epiteli simple , quan té només una capa de cèllules, i pot ésser pla, si les cèllules són més llargues que amples i són als alvèols pulmonars, cúbic, si és a l…
èczema
Patologia humana
Malaltia de la pell produïda per diverses causes, tant d’origen extern com intern.
Caracteritzada per la formació d’una vesícula primordial que normalment degenera cap a una acantosi i una paraceratosi i arriba a un estadi final denominat liquenització , que comprèn l’engruiximent de totes les capes de l’epidermis Al derma es produeix una dilatació vascular que pot donar lloc a la tortuositat dels vasos i a una infiltració generalment de limfòcits Entre les formes més importants hom distingeix, en el tipus endogen, l' èczema atòpic o constitucional, caracteritzat pel fet de presentar antecedents familiars d’afeccions asmàtiques o d’èczema, i que es presenta en tres estadis…
sílex

Sílex
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Varietat criptocristal·lina del quars.
És una calcedònia opaca que es presenta en masses quasi sempre de color blanc, groc clar, gris o negre Acostuma a formar nòduls, però també apareix en capes extenses a les roques sedimentàries A causa de les seves característiques com l’abundància, la duresa, la fractura concoidal i les vores esmolades i tallants dels seus trossos, el sílex fou la primera matèria preferida per a fabricar instruments lítics durant l’anomenada edat de la pedra, del Paleolític més antic fins a l’aparició del coure i del bronze En aquest sentit hi ha pocs materials superiors o iguals com l’obsidiana Sovint la…
mantell freàtic

Mantell freàtic (a) en un alqüifer lliure i (b) en un alqüifer captiu
© Fototeca.cat
Geologia
Mantell d’aigua subterrani que hi pot haver en les roques granulars o fisurades, ocupant tots els espais buits entre els grans de les roques o entre les escletxes.
A grans trets, té una forma homogènia, i té un moviment lent en direcció cap a la mar El mantell freàtic apareix a la superfície en els rius i les fonts En els aqüífers lliures , la superfície superior és anomenada nivell freàtic , i coincideix amb el nivell piezomètric , atès que és en condicions atmosfèriques normals En els aqüífers captius , on el mantell és limitat entre capes impermeables, el nivell freàtic no coincideix amb el piezomètric pel fet que no és en condicions atmosfèriques normals En aquests casos es donen els pous artesians, en què l’aigua surt a pressió Els nivells…
Busa

Vista del pla de Busa (Navès)
© C.I.C.-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès), que formà fins a mitjan segle XIX, amb l’antic terme del castell de Castelló, el municipi de Castelló i Busa.
L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1360 m d’altitud és al centre del pla de Busa , superfície gairebé tabular Les capes alternants margoses i calcàries de l’Eocè, de cabussament quasi vertical a la serra dels Bastets, formen una flexió gairebé en angle recte vers el sud, fins a collocar-se horitzontalment sota el suau sinclinal de la serra de la Busa , situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada per una cinglera cingles de Busa formada pel Capolatell, el Capolat, el Cogul 1526 m alt, on culmina la serra, els serrats de la Llebre i de la…
llengua

Principals llengües parlades actualment al món
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d’una comunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació.
Per a Saussure i els estructuralistes, la llengua és un sistema d’unitats basat en relacions d’oposició, associació, etc, i subjecte a unes regles la parla, en canvi, és la realització, l’ús individual de la llengua Aquesta distinció ha estat matisada i desenvolupada per Chomsky, amb els conceptes de competència i actuació Horitzontalment, hom distingeix varietats lingüístiques com el dialecte i el parlar Verticalment, hom destria diversos nivells lingüístics popular , corresponent a les capes més humils de parlants familiar , marcat per un cert grau d’intimitat tècnic , propi…
art popular eivissenc
Art
Art espontani propi d’Eivissa, especialment centrat en la construcció.
Les cases rurals, escampades, formen conjunt amb les construccions accessòries forns, pous, sínies, portals i amb les parets de pedra de les tanques, camins, marjades i partions, cosa que dóna als camps un aspecte característic, accentuat per la influència de l’arquitectura eivissenca sobre les esglésies rurals i els seus annexos porxos, patis, cases parroquials L’ús dels materials illencs pedra, calç, l’atenció al terreny i al clima, les formes rectangulars i l’austeritat funcional, que permet la llibertat dins la tradició, són característics El casament casa o masia, amb porxo, cuina i…
drenatge
Construcció i obres públiques
Operació de llevar d’un terreny humit l’excés d’aigua fent que s’escorri per canals, canonades, etc, per tal que no s’hi formin bassals ni s’hi produeixin disgregacions o diferències de resistència per acció dels corrents d’aigua subterranis.
Són emprats diferents sistemes de drenatge segons les característiques del terreny i els efectes que hom vol aconseguir El drenatge superficial es limita a un sistema de desguàs adequat a la pluviometria de la regió i a la permeabilitat del terreny El drenatge a la zona pròxima a la superfície, per a facilitar l’evacuació de l’aigua de la pluja i mantenir la capa freàtica separada de la superfície, és efectuat per mitjà d’una xarxa de canonades, de material porós o perforades, collocades al fons d’unes rases i cobertes amb un material filtrant El sistema de drenatge de les capes profundes del…
silicat
Mineralogia i petrografia
Mineral format essencialment per grups tetraèdrics SiO4, units entre ells directament o bé per cations.
Els silicats són els components més importants de les roques i constitueixen amb el quars el 95% de la part coneguda de l’escorça terrestre Es troben, en gran part, com a constituents de les roques eruptives, formades a temperatura i pressió elevades, generalment amb amplis marges de variació d’ambdues variables, amb estructures denses i mancades d’aigua el quars, els feldespats i les miques, elements fonamentals del granit, en són un exemple conegut A les condicions de formació de les roques metamòrfiques s’originen una sèrie de silicats, alguns d’ells amb estructures menys denses i amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina