Resultats de la cerca
Es mostren 864 resultats
exemple
Expressió oral o passatge d’un autor que hom cita com a suport d’una norma lingüística, per mostrar l’ús d’un mot, etc.
Rhode
Ciutat
Ciutat fundada pels grecs a la costa de l’Empordà, corresponent a l’actual Roses, que perdurà després com a ciutat romana.
La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsol de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega El nom de la ciutat, el seu emblema la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occident mediterrani, abans de l’hegemonia dels…
Castell de Creixell
Art romànic
Per coherència geogràfica, s’ha pretès que el territori d’ Ullastrello , donat en propi alou l’any 1060 pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda, correspon al lloc de Creixell tanmateix, el lloc de Crexel surt ja esmentat en un document datat també el 1060 La majoria d’autors, començant per J M Font i Rius, que seguint E Hinojosa, J Mas i S Puig, publica la carta de població donada el 20 de març de 1190 pel bisbe de Barcelona Ramon de Castellvell als que anessin a poblar la vila de Castelli Crescentis , han atribuït o aplicat…
Sant Gili de Mora (Isona)
Art romànic
En un document de l’any 1078 de donació del castell de Biscarri, feta pel comte d’Urgell a favor dels comtes de Pallars, Ramon V i Valença —que havia rebut el castell del seu pare Arnau Mir de Tost— se cita com a afrontació meridional de Biscarri el “ castrum Benavente vel quallum Sancti Egidii ” Aquest topònim és pot relacionar amb l’església de Sant Gili donada, l’any 1085, per Bernat Trasver i els seus fills a la canònica de Santa Maria de la Seu d Urgell Segons aquest document, l’església de Sancti Gilii era situada al comtat d’Urgell, entre els termes dels castells de…
Sant Bartomeu, o Sant Cristòfol, de Burg (Farrera)
Art romànic
L’esment més antic conegut de la vila de Burg data del 1032, en què el comte de Pallars Sobirà, Bernat, i la seva mare Estefania vengueren un feu i una parròquia a la vila de Burg a Miró Bardina per un mul, una sella i cinc cuixes de porc, tot plegat valorat en 100 sous Burg és també una de les parròquies esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, dins la vall de Tírvia L’any 1073 aquesta parròquia, juntament amb les de Baien i Alendo, eren del bisbe d’Urgell, el qual les establí a Orset i al seu nebot Drog En el testament del 1093 del bisbe Guillem Arnau, aquest deixà a la Seu d…
Santa Maria de Rocafort (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme de Néspola primer, i després del castell de Rocafort, al lloc que s’anomenava Palau Aveza Inicialment apareix com a sufragània, però aviat adquirí la categoria de parròquia, que conserva encara Fou una fundació comtal, i era dels senyors del castell fins que aquest passà a Sant Benet de Bages, com a senyor del castell El terme primitiu portà el nom de Néspola i comprenia els termes de Mura i Rocafort, i possiblement també englobava el de Talamanca El nom de Néspola ha quedat en la part superior de la riera de Mura amb el nom de riera…
teoria dels afectes
Música
Teoria que s’ocupa de les passions i emocions que agiten l’ànima humana i que sorgí d’un interessant debat present en la història d’Occident des de l’antiguitat grega.
Segons Plató, la música té valor quan és èticament positiva i serveix, dins de l’estructura de l’Estat, per a l’educació pública Aquesta teoria platònica de l' ethos fou heretada per la cultura occidental i transmesa a través dels escriptors de l’antiguitat tardana i l’Edat Mitjana Cassiodor, Isidor de Sevilla L’Humanisme i el Renaixement imposaren als compositors, com a nova tasca, l’expressió o imitació musical del contingut del text La música reservata i el madrigal italià foren proves destacades d’expressió de l’afecte La Camerata Fiorentina, del final del segle XVI, sota la divisa del…
Corriol gros
El corriol gros Charadrius hiaticula és molt semblant al corriol petit, però és tot ell més gran ateny fins a 19 cm i amb una franja alar blanquinosa que només s’aprecia quan té les ales desplegades L’exemplar illustrat procedeix del Fondo Baix Vinalopó José Damián Navarro Als Països Catalans és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor així mateix és un hivernant escàs en alguns punts del litoral Existeix també una cita dubtosa de nidificació a l’aiguabarreig del Ter el maig de 1962 El corriol gros és freqüent durant les migracions pel litoral el pas de la…
Piotr A. Kropotkin: la lluita per la vida i l'ajuda mútua
En el seu temps, fora dels cercles anarquistes, la influència de l’obra del príncep Piotr Alekséievitx Kropotkin va ser limitada Concebuda principalment per a combatre la força creixent del mal anomenat ‘darwinisme social’, només els simbiogenistes russos com Andrei S Famintsin 1835-1918 o Konstantin S Merejkovski 1855-1921 en són probablement deutors en la seva teoria de l’origen de les cèllules eucariotes Aquest origen estaria en la simbiosi entre bacteris simbiogènesi, teoria que seria antecedent de la desenvolupada a partir de la dècada del 1970 per Lynn Margulis i altres autors George E…
Lluïsa Cunillé i Salgado

Lluïsa Cunillé i Salgado
© Teatre Lliure / Ros Ribas
Teatre
Literatura catalana
Autora teatral.
Es formà als seminaris de dramatúrgia textual que impartia José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona El 1991 obtingué el premi Ignasi Iglésias amb Berna i el premi Calderón de la Barca amb Rodeo Figura representativa de la dramatúrgia catalana contemporània, el seu teatre tendeix a eludir el discurs ideològic i es decanta a explorar la funció pragmàtica del llenguatge Els seus textos, estrenats en català i en castellà, capgiren les categories dramatúrgiques tradicionals referències de situació, renúncia al diàleg com a motor de l’acció, etc per a crear un univers parallel, banal…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina