Resultats de la cerca

El cos ordinari de collaboradors del bisbe de Roma fou instituït d’una manera estable al segle XII, i no fou fins als segles XIV-XV que foren creats pròpiament dicasteris o congregacions romanes Al segle XVI prengué ja cos l’estructura actual de la cúria romana, que fou reformada per Pius X 1908 i definida, amb lleugeres modificacions, pel Codi de Dret Canònic 1917 Pau VI n’emprengué una nova reforma, els primers passos de la qual es traduïren en la simplificació administrativa, la centralització econòmica i la internacionalització dels càrrecs És integrada per la Secretaria d’Estat i el…

Installat a Madrid el 1904, el seu primer encàrrec com a pintor fou per a l’asil de Santa Cristina de la Moncloa El 1912 es traslladà a París, d’on retornà a Madrid vers el 1914 Durant aquests primers anys pintà per encàrrec ventalls, miniatures i retrats per a la congregació de les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül Exposà individualment dues vegades a Barcelona 1920 També treballà i exposà a Amèrica, i el 1923 s’installà a Salamanca El 1928 de nou marxà a París, on passà llargues temporades Cultivador d’un academicisme simbolista, fou anomenat “el pintor de les bruixes” perquè…

Sacerdot 1951, es doctorà en teologia a Roma 1954 Professor al seminari de Barcelona 1956-67 i a la Universitat de Salamanca 1963-68, fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual ha estat degà 1967-72 i president 1972 Membre del grup fundador del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona 1958, fou el director, com també de la seva revista Phase 1963 Fou delegat diocesà de pastoral sacramental i litúrgia 1973-84 i el 1986 fou nomenat canonge de la seu de Barcelona, amb l’encàrrec de tenir cura de les celebracions litúrgiques de la catedral L’any 1987 fou nomenat per Joan…

Es formà a l’escolania de Montserrat, on professà com a monjo l’any 1900 Aviat es dedicà a l’estudi del cant gregorià i amplià els seus coneixements a Solesmes, amb A Mocquereau i J Pothier Del 1907 al 1928 dirigí el cor de monjos de Montserrat Organitzà cursos i congressos de cant gregorià a nombroses diòcesis L’any 1931 passà a Milà, on per encàrrec del cardenal I Schuster es dedicà a la restauració del cant ambrosià L’any 1938 fou nomenat president del Pontificio Istituto di Musica Sacra, de Roma, i conseller de la congregació romana de ritus El 1943 fou nomenat abat de Santa Cecília de…

Situada 72 km a l’E de Roma, a la dreta de l’Aniene, deu l’origen als esclaus que hi construïren els llacs artificials i la villa imperial de Neró És famosa pel monestir de Santa Escolàstica o Protocenobio, l’únic que resta dels dotze que hi fundà Benet de Núrsia segle V, i per la cova Sacro Speco, al flanc de la muntanya, on visqué com a ermità El Protocenobio conserva l’antic campanar llombard segle XI i el claustre romànic cosmatesc segle XIII la resta dels edificis pertanyen al segle XVI, i l’església al XVIII A la seva impremta foren impresos 1464 els primers incunables italians La…

Fou construïda el 1348 pels jurats de la vila, segurament arran de la pesta negra Vers el 1365 s’hi reuní un grup de devotes, regides per Floreta Ricomana morta el 1388, que en fou nomenada priora, quan el 1371 fou erigit canònicament en monestir Després d’una època de tibantors amb el prior de Pollença, de l’orde hospitalari de Sant Joan, gràcies a la protecció del bisbe de Mallorca i del rei, rebé una butlla de Climent VI 1388 que el convertí en priorat de canongesses de Sant Agustí Aleshores tenia 20 religioses, moltes filles de la noblesa Continuà amb relativa estabilitat fins al s XVI,…

Ingressà a la congregació religiosa dels Germans de les Escoles Cristianes i es formà en el noviciat de Premià de Mar, on es es feia una preparació especial per als missioners El 1930 fou destinat a Colòmbia, on estudià antropologia i arqueologia a la Universidad del Atlántico, a Barranquilla, i, més tard, es dedicà a l’ensenyament Posteriorment, se'n anà a Panamà, i més tard a Nicaragua, on s’establí Com a especialista en art rupestre, cal remarcar les seves exploracions a Sierra Nevada de Santa Marta, a Colòmbia, i a les serralades de Managua a l’illa d’Ometepe, a Chontales, a Estelí i a…

Estudià dret i cànons a Saragossa, on fou ordenat de prevere el 1830 Canonge arxipreste de Tarassona 1834 i penitencier de Saragossa 1850 El 1852 fou proposat per a degà de Tarassona i per a bisbe de Vic, càrrecs que refusà El 1858 governà com a vicari capitular l’arxidiòcesi de Saragossa, vacant El 1861 fou nomenat bisbe de Badajoz, i el 1864 de Barcelona, on fou remarcable la seva activitat pastoral i cultural La seva actitud respecte al còlera de Barcelona del 1865 fou premiada per l’ajuntament i per l’estat El 1870 anà al concili I del Vaticà, on treballà activament en la congregació de…

Ingressà el 1827 com a novici a l’orde de frares menors caputxins, i feu els vots amb el nom de fra Josep d’Igualada Ordenat prevere el 1834, fou destinat al convent de Santa Madrona de Barcelona, del qual hagué de fugir l’any següent arran de la Crema de Convents Exiliat, s’installà a Tolosa de Llenguadoc, on fou sacerdot d’un monestir de monges benedictines En tornar a Barcelona 1843, exercí com a sacerdot i fundà l’Associació de Donzelles de la Nena i Màrtir Santa Romana i, el 1850 la congregació femenina de la caputxina terciària de la Mare de Déu del Diví Pastor , de la qual redactà…