Resultats de la cerca

L’antic santuari i després convent dominicà de Belulla es troba a la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes, sobre la moderna autovia de l’Ametlla Ara té entorn seu un modern conjunt residencial La capella existia o s’estava construint el 1279 quan Bernat de Monteys de Cardedeu va llegar una lliura de cera a l’obra de Santa Maria de Beluya La capella rep noves donacions el 1310 i el 1364 tenia un sacerdot que se n’ocupava quan el benefici quedava vacant el rector de Canovelles era qui presentava el nou titular Una tradició diu que la imatge de la Mare de…

A l’època romana pertangué al convent jurídic cluniense de la província Tarraconense

Fou atacada l’any 26 aC pels romans Formà part del convent jurídic astur

Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de Sant Pere de Besalú La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250 En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc Després es convertí en santuari, on tenien la seva seu les…

El terme, totalment pla, és drenat pel barranc de Picassent L’agricultura de regadiu hi té un predomini absolut, gràcies a l’esmentada séquia, a més de l’aigua del subsol El conreu principal és el dels tarongers, seguit del d’hortalisses i arbres fruiters han perdut importància el conreu de l’arròs limitat als planters i el blat Hi ha ramaderia en estabulació i explotacions avícoles Les activitats industrials són vinculades a les indústries de la ciutat de València contraplacats, mobles, paper, joguines La població s’ha quadruplicat des de mitjan segle XIX El poble 1 807 h agl 2006,…

L’any 1757, ingressà a l’orde al convent de Reus i posteriorment passà al convent de Barcelona El 1770 el destinaren a la Nova Espanya actual Mèxic, al Collegi Apostòlic de Missions de San Fernando, a la ciutat de Mèxic El 1771 fou enviat a les missions de l’Alta Califòrnia, als Estats Units, on s’integrà a la missió de San Diego, d’on , més tard, fou destinat a l’històric presidi californià de Monterey El 1772 Juníper Serra nomenà Juncosa i Josep Cavaller, també català, els primers missioners de la missió de San Luis Obispo, fundada aquell mateix any, però l’any…

Professà al convent augustinià de València 1436 i fou elegit provincial de l’orde i prior de València el 1455 Professor de cànons i del mestre de sentències a la universitat valenciana fins el 1479 El 1468 fou elegit bisbe auxiliar del cardenal Roderic de Borja, i per absència d’aquest, en ésser elegit papa, des del 1480 s’encarregà del govern de la diòcesi de València i de la de Cartagena Ferran II el nomenà inquisidor general del Regne de València És autor de vuit obres llatines sobre els psalms, el Càntic dels Càntics i càntics evangèlics i d’un tractat apologètic contra els…

Installat 1838 al convent del Carme, fou obert el 1839 Traslladat a l’antic convent de Sant Pius V fou reinaugurat el 1946 Amb 85 sales i unes 2000 peces exposades escultura, pintura, dibuix, gravat, objectes decoratius, etc, és especialment ric en obres d’origen valencià en pintura, dels primitius fins avui Pere Nicolau, Andreu Marçal de Sax, Joan Reixac, Dalmau, els Osona, Joanes, Llanos, Ribalta, Ribera, Espinosa, Esteve i Miquel Marc, Maella, Vicent López, Pinazo, Sorolla, Muñoz Degrain, Salvà i Simbor, Verde, els Benlliure, Abril, Agrassot, Martínez i Cubells, Emili Sala, Segrelles i d’…

Làpida d’un prevere provinent del convent dels franciscans de la vila, avui encastada a la torre del Diable ECSA - A Roura Provinent de l’antic convent dels franciscans de Vilafranca de Conflent, es conserva, encastada a la torre del Diable d’aquesta vila, contigua a l’església parroquial, una làpida amb l’epitafi de Ponç Duran Aquesta làpida, que fa 31 X 17 cm, és situada a 1,55 m del sòl, a l’interior de la torre, just sobre una sagetera El seu text és 1 ANNO CHRISTI M CC LXXXVI NONAS SEP- 2 TEMBRIS OBIIT PONCIUS DURANNI 3 PRESBITER ISTIUS LOCI CUJUS A 4 NIMA REQUIESCAT IN PACE…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, en la mateixa vila de Piera Fou una capella d’hospital dels pobres de la vila Depengué de la parròquia de Santa Maria de Piera com a capella Tot i que el terme de Piera s’esmenta per primera vegada l’any 955, l’església no figura mencionada fins l’any 1260, que es consagrà l’església parroquial de Santa Maria de Piera en aquesta consagració es fa constar l’existència de l’església de Sant Francesc en l’hospital dels pobres, que havia estat construïda recentment En el segle XVI el convent dels pares trinitaris…