Resultats de la cerca
Es mostren 816 resultats
hal·loysita
Mineralogia i petrografia
Mineral que pertany a la subclasse dels fil·losilicats
.
Quan és completament hidratat, la fórmula és Si 4 O 1 0 OH 8 Al 4 4H 2 O D’hàbit tabular, té una estructura semblant a la de la caolinita Els cristalls cedeixen i absorbeixen aigua amb molta facilitat, però quan la deshidratació és total es transforma irreversiblement en metahalloysita És constituent important d’algunes argiles, i hom el troba sovint en els jaciments de bauxita
esmaltina
Mineralogia i petrografia
Arsenur de cobalt i níquel, (Co,Ni)As3, també anomenada skutterudita
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic en cristalls hexaèdrics o octaèdrics, de vegades modificats pel rombododecàedre o el piritoedre Té una duresa 5,5-6 i una densitat 6,5 De color blanc d’estany a gris argentat, és opac i té esclat metàllic Hom l’empra en la fabricació d’esmalts N'hi ha jaciments importants a Skutterud Noruega, Saxònia, Cobalt i South Lorrain Ontario
superaliatge
Tecnologia
Tipus especial d’aliatge basat en el níquel.
Si en un aliatge convencional els àtoms es troben distribuïts segons una estructura molecular particular, en un superaliatge els àtoms es distribueixen en dues fases o més, anomenades gamma i gamma prima Els cristalls de la segona s’incrusten en la matriu formada per la primera, molt més desordenada D’aquesta manera s’impedeixen els desplaçaments moleculars, la qual cosa dóna una resistència especial material
valina
Bioquímica
Aminoàcid essencial que ocorre a la natura en la forma L(+).
Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en aigua, amb una rotació específica α D 25 = +6,4° en aigua i un punt isoelèctric de 6,0, que es fonen amb descomposició a 315°C tub tancat Hom l’obté per hidròlisi de proteïnes o per reacció amb amoníac de l’àcid 2-cloro-3-metilbutanoic És emprat en medicina i com a complement de la nutrició
uracil
Bioquímica
Base pirimidínica aromàtica que hom obté per hidròlisi dels àcids nucleics.
Es presenta en forma de cristalls incolors, poc solubles en aigua i solubles en alcohol i èter, que es fonen a 338°C Pot ésser preparat sintèticament per diversos mètodes, el més important dels quals és la reacció de la urea amb el formilacetat d’etil Pot existir en quatre formes tautòmeres, i hom el troba sobretot en la forma cetònica És emprat en la recerca bioquímica
llei de constància de la simetria
Mineralogia i petrografia
Llei descoberta per Nicolau Steno el 1669 i confirmada després per Romé de l’Isle, segons la qual l’angle entre dues cares d’un individu cristal·lí és constant i no canvia quan aquest creix per una aportació de nova substància.
Aquest angle és igual al que li corespon entre dues cares anàlogues d’un individu de la mateixa espècie D’ací es dedueix que l’angle entre dues arestes és constant De fet, aquesta llei de la cristallografia clàssica postula que cristalls de la mateixa substància tenen el mateix reticle cristallí Té la importància històrica d’haver estat el punt de partida de la cristallografia
biotita
biotita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral fil·losilicat que pertany al grup de les miques, de fórmula K(Mg,Fe)3AlSi3O10(OH,F)2.
Es presenta en cristalls monoclínics tabulars, preferentment hexagonals o ròmbics, generalment formant làmines, masses lamellars o escates disseminades de color marró fosc o negre Té una exfoliació molt bona, una duresa de 2,5-3, i un pes específic de 2,7-3,2 La biotita és una mica molt freqüent, component important de moltes roques plutòniques i metamòrfiques Sovint va associada amb la moscovita
andalusita
andalusita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini anhidre Al2OSiO4.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls senzills de forma prismàtica allargada, rarament transparents, de colors rosats i d’exfoliació clara Té duresa 6,5-7,5 i pes específic 3,1 És un mineral abundós a les roques metamòrfiques i és allogen a les roques sedimentàries L’Al 2 OSiO 4 és trimòrfic les altres dues formes de mineralització són la distena i la sillimanita
anatasa
Mineralogia i petrografia
Òxid de titani, TiO2, dit també octaedrita.
Cristallitza en el sistema tetragonal, formant cristalls petits bipiramidals o arrodonits implantats de manera dispersa, d’exfoliació perfecta, color negre, marró i rarament incolor, i esclat diamantí Té duresa 5,5-6 i pes específic 3,9 Sol trobar-se en esquerdes juntament amb el cristall de roca El TiO 2 és trimorf les altres dues formes de mineralització són el rútil i la brookita
Maurice de Broglie
Física
Història
Duc de Broglie.
Físic francès, germà de Louis-Victor de Broglie Després d’una brillant carrera a l’École Navale, es doctorà en ciències i fundà un centre de recerca de física atòmica Els seus treballs tractaren de l’aplicació dels raigs X a l’estudi dels cristalls Les seves obres més importants són Les rayons X 1922 i Introduction à la physique des rayons X et gamma 1928
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina