Resultats de la cerca

Creada a partir d’un nucli de 31 socis fundadors, actualment en té més de dos mil i és l’associació cultural d’àmbit insular més important El primer president fou Miquel Forteza , sota el mandat del qual 1962-69 s’iniciaren els cursos de català, aleshores la principal de les activitats de l’OCB i avui una de les més consolidades Des del 1968 l’entitat collaborà en l’edició de la revista Lluc , fins aleshores butlletí d’una congregació religiosa, però el 1987 fou retornada als seus antics propietaris Climent Garau 1970-76 succeí Forteza en la presidència en una època de gran creixement de l’…

Desenvolupament enciclopèdic La iniciativa sorgí d’un grup de joves professors universitaris, amb un inequívoc compromís cívic i polític en la Catalunya dels darrers anys del franquisme Josep Fontana, Ramon Garrabou, Ernest Lluch, Joaquim Molas i Josep Termes Aquests cercaren, però, el suport d’altres estudiosos, com Jordi Rubió i Balaguer, collaborador en el primer número de la revista, i que representava, de fet, l’enllaç amb una tradició historiogràfica catalana estroncada per la repressió franquista Destacà també la contribució de Pierre Vilar, que, a més de collaborar regularment en els…

El director n’és Jorge Soler Publicada majoritàriament en castellà, però amb articles i algun número en català, la revista abraça un ampli i divers camp temàtic, des de la història i la literatura, a l’economia, l’ecologia, l’urbanisme, l’art i la cultura en general Ha publicat diversos números monogràfics, entre els quals destaquen els consagrats a la guerra civil 1986, l’arqueologia industrial 1989, Joan Valls 1990, l’exili 1991, Joan Fuster 1992, les avantguardes 1993, el teatre a Alacant 1994, el franquisme 1995, Juan Gil-Albert 1996, el centenari del cine a Alacant 1997,…

És la cultura de l’edat del ferro més antiga d’Itàlia apareix vers l’any 900 aC, portada per elements indoeuropeus del centre d’Europa, i acaba cap a l’any 700 aC, amb l’arribada d’immigrants orientals, que a la Toscana són coneguts amb el nom d’etruscs A l’Emília, aquesta cultura es mantingué més temps, però fou també etrusquitzada Es caracteritza bàsicament per les seves necròpolis d’incineració, formades per urnes bicòniques amb una sola nansa, cobertes amb tapadores còniques, també amb una nansa, que contenen les cendres del difunt i que, en general, són de…

Els pobles pueblos són els hopis hopi de la família xoixon, que viuen al NW de l’estat d’Arizona, entre els rius San Juan i el petit Colorado els queres, que són de la família hokasioux i viuen a l’W de Rio Grande, a l’estat de Nou Mèxic els tanos tano, de la família utoasteca, que viuen a la vall del Rio Grande, a Nou Mèxic i els zunis, de llengua independent, que viuen a la vall del riu Zuni, afluent del petit Colorado Aquests quatre pobles són els que havien desenvolupat una cultura més elevada quan els europeus arribaren al territori dels actuals EUA Coneixien l’agricultura,…

El corollari que se'n desprèn és que cap cultura no es pot considerar superior, i que les característiques de cadascuna d’elles han d’ésser explicades i avaluades dins del context en què apareixen

Entrà a la Companyia de Jesús el 1888, quan era estudiant del seminari de Vic Residí a Barcelona des del 1905 Els anys 1905-16 l’interessaren sobretot els estudis d’apologètica i d’estètica féu conferències sobre La religió natural 1907, Teoria de la revelació 1908, El fet de la revelació, La transcendència de la revelació 1908 i El nostre estat social 1910 Collaborà amb Josep Torras i Bages en el congrés celebrat amb motiu del centenari de Balmes publicant Apologètica de Balmes 1910 En estètica, tot i partir de Milà i Fontanals i de Torras i Bages, fou més classicista Poètica d’Aristòtil…

El terme deriva de Capsa , nom romà de Gafsa, ciutat de l’oest de Tunis, centre de la regió on es troba aquesta indústria Succeí l' i visqué durant el Paleolític superior i el Mesolític El jaciment característic és la Rammadīya , amuntegaments de cendra, instruments de sílex i closques de cargol, que constituïen l’aliment principal La indústria de pedra va esdevenint microlítica, sobretot a la fase avançada Capsià II A Kenya hom ha descobert una indústria lítica semblant Capsià de Kenya però amb jaciments d’altres tipus Vers el 1920 Hugo Obermaier i Pere Bosch i Gimpera pensaren que els…

Catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’IES Joan Ramis i Ramis Maó Com a investigadora de la història cultural menorquina, n’ha publicat articles a Revista de Menorca , de la qual és codirectora, i Randa , entre d’altres Ha participat en la coordinació i redacció de diversos volums d’estudis sobre A Febrer i Cardona, J Ramis i JM Quadrado ha editat Antoni Roig Llibre de sermons 2001 i Registre de la Sociedat Maonesa 1991, amb A-J Pons, entre d’altres, i ha collaborat en el Diccionari del teatre a les Illes Balears 2003 És membre activa de l’Institut Menorquí d’Estudis en presideix…