Resultats de la cerca

Situació Extrem occidental de la nau, amb la porta del començament del segle XIII que s’obre al mur meridional ECSA - A Roura L’església parroquial de Vià és al nord del nucli urbà de Vià, poble situat al sud-est d’Odelló Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 30’ 22” N - Long 2° 2’ 26” E Vià és a 16 km de la Guingueta d’Ix, al nord-est Cal prendre la carretera N-116, des d’on després d’haver fet 15 km s’agafa a mà esquerra el trencall que porta a Vià i Odelló Arribats a Vià, l’església és ben visible des de la carretera que travessa el poble RMAE Història Amb la forma Avizano és ja mencionada com a…

Foli 18 v del còdex, bellament decorat amb un conjunt de caplletres És un exemplar datat l’any 1038, obra possiblement d’Ermemir Quintili G Llop Un detall del foli 2v, amb una caplletra “D”, una de les de més grandària, decorada, d’acord amb la manera de fer típica de l’scriptorium de Vic, amb motius vegetals i caps de gos Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 66 es tracta, en aquest cas, d’un exemplar manuscrit en pergamí compost per XXII folis inicials amb numeració romana i 109 folis més, incomplets Fa 33’5×26 cm i és escrit en regular lletra francesa, a dues…

Labiades 1 Menta Mentha suaveolens detall d’una flor x 3 2 Camedris Teucrium chamaedrys detall d’una flor amb la corolla formada per un sol llavi x 3 3 Stachys ocymastrum a aspecte de la planta, de fulles basals peciolades i les superiors sèssils x 0,5 b corolla bilabiada, de llavi superior pla i profundament emarginat x 2 4 Malrubí negre Ballota nigra subespècie foetida a aspecte de la planta x 0,5 b flor bilabiada, amb el llavi superior lleument emarginat i els estams exserts x 2 5 Tàrrec Salvia verbenaca a detall d’una flor de calze i corolla bilabiats x 3 b calze seccionat per a…

Situació L’església parroquial de Sant Feliu és situada dins el nucli poblacional de Sant Feliu Sasserra, el qual s’estén al llom d’una petita serra que s’allarga a l’extrem llevantí del terme Long 2°01’19” - Lat 41°56’40” Hom va a Sant Feliu Sasserra per la carretera que enllaça el Bages amb el Lluçanès i passa per Artés i Avinyó FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc anomenat ipsa Serra Molt aviat degué adquirir les funcions de parròquia, que ja no ha deixat més El terme d’Oristà és documentat des del 908, i l’església apareix citada…

Carcariniformes 1 caçó Galeorhinus galeus 2 i 2’ gatvaire comú Scyliorhinus stellaris , en visió lateral i detall del cap 3 i 3’ gatvaire denticulat S canicula , en visió lateral i detall del cap 4 mussola Mustelus asterias 5 moixina Galeus melastomus 6 tintorera Prionace glauca 7 tauró gris Carcharhinus 8 i 8’ peix martell Sphyrna zygaena , en visió lateral i detall del cap 9 detall del cap de S tudes 10 detall del cap de S mokarran Noteu la posició de les cinc fenedures branquials, per sobre del punt d’inserció…

Vida i obra El seu cognom, d’origen aragonès, era Fernández de Heredia, i així surt en l’edició de les seves obres València 1562, peròen alguns documents també se l’anomena amb la variant Ferrandiz o Ferrandis Fou un dels personatges més destacats de la cort de Germana de Foix, i com a tal apareix caracteritzat a El cortesano de Lluís del ↑ Milà Poeta bilingüe, les seves composicions en castellà, que són la majoria, s’ins-criuen en el corrent de la poesia cancioneril , encara que també assajà les noves formes italianes en català glossa sovint els temes populars, i en algun cas segueix el…

Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost Voyager-2 i el 5 de setembre Voyager-1 de 1977 El Voyager-1 atenyé Júpiter al març del 1979 i passà a prop dels seus satèllits Callisto, Ganimedes, Europa, Ió, etc Aprofità la deflexió produïda pel camp gravitacional del planeta per dirigir-se cap a Saturn, on arribà pel novembre del 1980 Estudià el planeta i alguns dels seus satèllits, especialment Tità Posteriorment, inicià una trajectòria que el dugué fora del sistema solar sense experimentar cap altre encontre planetari El  Voyager-1 es convertí, el 1998, en el vehicle…

Durant el Baix Imperi Romà fou usat també com a urna funerària A Grècia cal distingir l’àmfora corrent, i la fina, pintada, especialment les àmfores panatenaiques que hom oferia als vencedors de les panatenees, plenes d’oli dels oliverars sagrats Les àmfores romanes per al vi vinagriae i per a l’oli oleariae foren fusiformes durant la república i més arrodonides en temps de l’Imperi Les fenícies i les cartagineses tenen tipus peculiars en forma de gla, o de cos troncocònic o fusiforme amb coll d’embut Aquestes formes són les que adoptaren els ibers, amb variants de detall L’…

Fill d’un fuster amb afeccions artístiques, fou deixeble de l’exfranciscà Antoni González i Valor passà després a San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma el 1855 Des d’allà envià a l’exposició nacional de belles arts de Madrid del 1858 el Felip II beneint el príncep Carles moribund, guanyador d’una medalla d’or En rebé dues més, per Comuners al patíbul 1860 i per Desembarcament dels puritans a Nord-amèrica 1864 Des del 1860 fou tingut com el pintor del progressisme i de les llibertats Amb motiu de la caiguda d’Isabel II, fou cridat a dirigir el Museo Nacional del Prado exercí aquest…

Detall de les fonts de l’Algar L’aigua, al naixement de l’Algar, és un element fonamental en el paisatge, i condiciona totalment les comunitats naturals que s’hi estableixen Ernest Costa Les serres de la Serrella i la Xortà 210, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic L’alineació formada per les serres de la Serrella i la Xortà descriu un arc que s’estén d’est a oest entre les valls de Seta, al nord, i Guadalest, al sud aquesta darrera les separa del massís d’Aitana, amb el qual es relacionen estretament des de tots els punts de vista La Serrella està constituïda…