Situació
Extrem occidental de la nau, amb la porta del començament del segle XIII que s’obre al mur meridional.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Vià és al nord del nucli urbà de Vià, poble situat al sud-est d’Odelló.
Mapa: IGN-2250. Situació: Lat. 42° 30’ 22” N - Long. 2° 2’ 26” E.
Vià és a 16 km de la Guingueta d’Ix, al nord-est. Cal prendre la carretera N-116, des d’on després d’haver fet 15 km s’agafa a mà esquerra el trencall que porta a Vià i Odelló. Arribats a Vià, l’església és ben visible des de la carretera que travessa el poble. (RMAE)
Història
Amb la forma Avizano és ja mencionada com a parròquia en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament del 819, però que en realitat fou redactat cap al final del segle X. La primera referència segura de Santa Coloma de Vià és de mitjan segle X. El comte Sunifred II de Cerdanya va llegar l’any 950 al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà un alou que tenia al comtat de Cerdanya, al pagus de Llívia, a la vila de Vià. Aquest alou era compost per diverses peces de terra, una de les quals afrontava amb una terra de Santa Coloma. Torna a aparèixer el 1163, en una butlla on el papa Alexandre III confirmà els drets alodials que l’abadia de Sant Martí del Canigó tenia a la parròquia de Santa Coloma de Vià (in parrochia Sancte Columbe de Avidano).
La parròquia de Vià fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314. Fins el 1803 va pertànyer al bisbat d’Urgell. (MD)
Església
Planta i alçat, a escala 1:40, de la petita portada esculpida de migjorn, l’element romànic més sobresortint d’aquesta església.
LI. Claver, J. Cruanyes i E. Romea
Es tracta d’un edifici profundament transformat. El seu absis semicircular original va ser substituït per una construcció rectangular i s’han canviat molts altres elements del temple primitiu, d’una nau capçada per un absis semicircular, possiblement del començament del segle XIII.
El frontispici és tapat per la casa rectoral, que porta la data de 1776. La primitiva fàbrica és visible a la part conservada de la paret meridional i en un tram de la septentrional. Els grossos carreus de granit a la part baixa tenen de 20 a 40 cm d’alçada i de 25 a 70 cm de llarg, força ben ajustats, però paret amunt són de mida mitjana.
La nau s’acabava amb un petit fris sota coberta, compost d’una cornisa esbiaixada sobre una faixa plana, sostingut per mensuletes treballades. Se’n conserva un tram de quatre, una d’elles amb una cara.
Una petita portalada mirant a migjorn és el que caracteritza aquest edifici. És formada per dues arcades semicirculars i entremig una altra d’arc tòric, sostingut per un parell de columnes amb capitells cúbics. Segueix el mateix concepte que les portalades d’Urtx i de Gréixer.
Havia tingut un porxo, del qual resta una mènsula amb relleus escultòrics.
Detall de la ferramenta i l’argolla.
ECSA - A. Roura
Detall d’un del capitells de la portada.
ECSA - A. Roura
La porta és adornada amb la típica ferramenta. En aquest cas, per l’estretor dels batents, són peces de dos o quatre extrems cargolats col·locats tant horitzontalment com verticalment. (EVS)
Portada
La porta d’entrada, estreta d’arc, és de mig punt i orientada a migdia. Els dos capitells cúbics, de volum desproporcionat, que donen suport a l’arquivolta, són historiats. Sobre un dels capitells, un dimoni semblant a un simi ataca dos éssers difícils de precisar; a l’altre capitell, hom pot veure un monstre entre dos personatges. De les dues arquivoltes, la interior és llisa i l’exterior està ornamentada amb caps i mitges boles. Una cornisa corresponent a un porxo ha subsistit parcialment, sostinguda per mènsules on hi ha figurats caps humans.
El treball escultòric de Vià denota una certa decadència, manifestada per la incorrecció del dibuix, que no permet identificar la figuració fàcilment. (MD)
Bibliografia
- Marca, 1668, ap. CCCCXXXIX, cois. 1134-1136
- Pladevall, 1983, pàg. 143
- Bolòs-Pagès, 1986, doc. 6, pàgs. 181-182, doc. 7, pàg. 182 i doc. 9, pàgs. 182-183
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8