Resultats de la cerca
Es mostren 926 resultats
Panoràmica de l’any 2011
Enviament d'ajuda humanitària nord-americana al Pròxim Orient © US Defense / Jeffrey Alle En el quart any de crisi, els Estats Units van tenir dificultats per consolidar una vacillant represa, i a l’agost, el president Obama va arribar a un compromís in extremis amb el Partit Republicà per tal d’augmentar el límit del deute i evitar la fallida del país Per contrast, la Xina mantingué, i fins i tot augmentà, el creixement entorn del 9-10% i al febrer ja era la segona economia del món pel valor del seu PIB La crisi s’agreujà de manera dramàtica a la Unió Europea al maig Portugal va ser el…
El funcionament ecològic de l’alta muntanya
Nutrients rostos avall Les muntanyes, tot i tenir dimensions modestes a escala planetària, són per a molts éssers vius, generalment limitats a una percepció bidimensional de la superfície terrestre, elements fonamentals en el control del clima i en l’estructuració del paisatge i els proporcionen un entorn més ric, dotat d’una dimensió vertical complementària que, tot i ser més reduïda que les vastes mesures que hi ha des de l’equador fins als pols, presenta un rang de variació comparable al derivat de la latitud El límit altitudinal inferior de les àrees de muntanya veritable o alta muntanya…
El poblament humà de l’alta muntanya
L’escassa presència humana permanent Les característiques climàtiques de l’alta muntanya menor pressió d’oxigen, temperatura més baixa, grau d’insolació més elevat i major aridesa, a més de ser causa d’una baixa productivitat biològica, en fan un hàbitat més aviat advers per als humans Si bé les zones de muntanya situades entre 2 500 i 5 000 m han estat ocupades des de temps remots, la seva densitat poblacional sempre ha estat baixa, ja que amb els seus minsos recursos només es pot sustentar un reduït nombre d’humans En l’actualitat els pobladors d’aquestes zones representen un petit…
Formentera
Espadats del promontori oriental de la Mola, a l’illa de Formentera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Balears, format per les illes de Formentera, de s’Espardell, s’Espalmador i altres illots més petits.
El municipi de Formentera comprèn, a més, les caseries de ses Salines de Sant Ferran, la Savina i es Caló Juntament amb l’illa d’Eivissa, del sud de la qual és separada per l’estret des Freus, de 7 km, forma el conjunt anomenat pels antics de les Pitiüses Entre les Balears, ocupa la posició més meridional La morfologia de Formentera és simple una plataforma estructural terciària, en part recoberta per materials quaternaris, que es disposa en dues unitats de relleu a l’est, les terres altes de la Mola 202 m alt, voltades d’espadats, on hi ha el far de Formentera , de llum blanca i 30 milles…
Dominica

Boiling Lake
© Discover Dominica
Estat
Illa
Estat insular de les Antilles que s’estén entre Guadeloupe al N i Martinica al S; la capital és Roseau.
La geografia De natura volcànica, presenta un relleu de turons arrodonits que culminen al mont Morne Diablotin 1447 m El clima hi és tropical humit 2000 mm de pluviositat anual Hi abunden els rius L’agricultura és la principal activitat econòmica de Dominica 17,5% del PIB i 31% de la població activa el 1991 S'hi destaca el conreu de les bananes 55,7% del valor de les exportacions el 1992, els tubercles taro i iam, les fruites tropicals, la vainilla i els cocoters, els cítrics llimones dolces i aranges sobretot, els llegums, el cacau, la canya de sucre, les hortalisses i lauràcies diverses de…
Cervià de les Garrigues

Cervià de les Garrigues
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Cervià de les Garrigues, de 34,50 km 2 , és al sector meridional de la comarca, a la vall alta del riu de Set, que en una bona part del seu recorregut fa de límit sud-occidental El terme municipal limita al S amb el de la Pobla de Cérvoles del qual el separa el riu de Set, al S i l’W amb Juncosa, a l’W amb l’Albagés, al NW amb Castelldans, al N amb Juneda, al NE amb les Borges Blanques i a l’E amb l’Albi Cervià és l’únic nucli de població del municipi, que comprèn també el despoblat de Vallxeca i l’antic poble de les Besses El terme és drenat per…
Roda de Berà
La platja de Roda de Berà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa, al límit amb la comarca del Baix Penedès.
Situació i presentació Limita al N amb Bonastre del Baix Penedès, al S amb la Mediterrània, a l’E amb el Vendrell del Baix Penedès i a l’W amb Creixell El territori és pla a la part meridional i accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell a la septentrional Les altituds màximes del terme 238 m i 241 m es troben prop de la divisòria amb Bonastre El turó de l’ermita de Berà assoleix, vora mar, els 51 m La platja de Roda de Berà, llarga i arenosa, és la continuació de les de Torredembarra i Creixell El terme té uns 4 km de costa, dels quals 2,5 km són de platja La part occidental del…
escolapi
Cristianisme
Membre de l’Escola Pia, orde religiós dedicat a l’educació dels nois, fundat per Josep de Calassanç, a Roma, per continuar la seva obra d’escoles populars iniciada el 1597.
Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…
Mundialització i diversificació: migracions i adopcions. 1986-2007
L’emigrant , amb lletra de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives, ha constituït, gairebé, un himne nacional català Ja des del segle XVIII, l’àrea catalana fou una àrea d’emigració, especialment cap a Amèrica I, alhora, s’inicià un flux d’immigrants amb destinació a la ciutat de Barcelona que encara no s’ha interromput Al segle XX, després de la crisi dels anys setanta, és a dir, a partir dels anys vuitanta, la immigració ha augmentat, s’ha mundialitzat i s’ha diversificat en arribar al segle XXI Aquesta nova onada migratòria, però, presenta diversos punts de semblança amb l’emigració a…
Tècniques de diagnosi prenatal
En l’actualitat hom disposa d’una gran diversitat de tècniques útils per a la diagnosi prenatal N’hi ha que s’apliquen habitualment en tots els embarassos de risc elevat, i d’altres que només s’hi empren quan se sospita un determinat tipus d’anomalia Aquestes tècniques són generalment programades en un centre o servei de diagnosi prenatal, on atenen les gestants amb un embaràs de risc elevat de malformacions La primera prova que se sol realitzar és una anàlisi de sang i orina maternes , per a complementar les anàlisis de laboratori realitzades rutinàriament en totes les gestants llur…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina