Resultats de la cerca
Es mostren 1620 resultats
colissa
Música
Secció extensible d’alguns aeròfons formada per dos tubs concèntrics hermèticament encaixats, que es poden desplaçar l’un dins de l’altre.
S’anomena també vara És el sistema de modulació dels sons usat en un cert tipus de trombó anomenat precisament trombó de colissa o trombó de vares, potser l’instrument més conegut dels que la fan servir actualment El nom s’aplica també a les bombes bomba d’afinació d’altres instruments de vent-metall Un d’aquests tubs, mòbil i desmuntable, llisca telescòpicament dins de l’altre, fix, que forma part del cos de l’instrument El desplaçament de la colissa fa variar la longitud real del tub sonor de l’instrument i en modifica la nota fonamental Tot i que aquest lliscament pot produir un…
pedaler

Pedaler d’un orgue elèctric
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conjunt de pedals de registració o part d’un instrument que conté aquests pedals disposats en sèrie (pedal).
La lira d’un piano de cua, que fixa els seus dos o tres pedals, es pot considerar un pedaler, però el terme s’aplica sobretot quan el nombre de pedals és més elevat, com en el cas de l’arpa moderna, que en té set, un per a cada nota de l’escala, i d’alguns models d’instruments de teclat És el cas de molts pianos del segle XIX, que podien tenir quatre o més pedals amb funcions diverses, i dels clavicèmbals que les cases Pleyel, Érard i Gaveau posaren en circulació cap a l’última dècada del segle, atenent els suggeriments de Wanda Landowska, pionera de la recuperació d’aquest instrument, però…
lligadura
Música
Línia corba que abraça dues o més notes i que té diversos significats.
Si és collocada entre dues o més notes consecutives del mateix so, té un significat rítmic i prescriu que ha d’unir-se el seu valor en un de sol En aquest sentit apareix utilitzada per primera vegada en la música per a tecla del Renaixement En el cas que una lligadura abraci dues o més notes de so diferent, es tracta d’un signe d’articulació que indica a l’intèrpret una execució legato No apareixen lligadures emprades en aquest segon sentit abans del Barroc En alguns instruments concrets la lligadura indica, més que la mera articulació legato , el recurs tècnic…
Cobla Els Rossinyols
Música
Cobla catalana fundada a Castelló d’Empúries (Alt Empordà) el 1889 a partir de la divisió de la Cobla Empordanesa, que havia estat dirigida pel mestre Antoni Agramont.
El 1891, Pau Guanter, dit el Rossinyol, en fou nomenat director i començà, així, l’època de més gran prestigi de la formació el 1892 guanyà a Barcelona el premi d’honor de lectura a vista, i el 1902, el premi d’execució al concurs de les Festes Colombines El 1906, un any després que Pau Guanter abandonés el càrrec de director, es fusionà amb la cobla Els Agramonts Durant els anys vint entrà en un període de decadència, i el 1936 desaparegué Després de la Guerra Civil fou recuperada per Lluís Buscarons, i es mantingué fins a l’inici dels anys cinquanta amb el nom de Cobla Pau…
introit
Música
Cant processional executat a l’inici de la missa, consistent en una antífona alternada amb un verset de salm i el gloriapatri.
Primitivament era un salm que es cantava mentre els celebrants entraven a l’església i fins que arribaven a l’altar La intercalació d’un breu refrany, cantat per tota l’assemblea, és d’origen gallicà, bé que ja el papa sant Gregori 595-604 en confirmà l’ús a Roma En l’època carolíngia l’introit tenia ja la forma actual el refrany esdevingué una antífona llarga, l’execució de la qual era confiada a la schola cantorum Les melodies gregorianes, poc ornades i, en general, no més extenses d’una sèptima, tenen un caràcter lent i meditatiu, remarcat per moltes dístrofes i trístrofes La…
mètode de Fischer
Química
Procediment químic d’anàlisi de traces d’aigua.
Aquest mètode es basa en el fet que l’anhídrid sulfurós no redueix el iode amb una solució de metanol i piridina, segons una reacció estequiomètrica, si no és en presència d’aigua La reacció de base és 2H 2 O + SO 2 + I 2 → SO 4 H 2 + 2IH o més exactament segons la reacció final següent La piridina base orgànica dèbil és indispensable per a neutralitzar les quantitats d’àcid en excés, puix que la primera reacció és reversible quan la quantitat d’àcid passa del 0,05% D’aquí ve la possibilitat de calcular la quantitat d’aigua d’una mescla per la mesura de la quantitat de iode reduït El punt…
qualitat d’experiència
Electrònica i informàtica
Mesura subjectiva de l’experiència d’un client en fer ús d’un servei (per exemple, navegador web, trucada telefònica, visualització de vídeo, trucada a un centre de d’atenció telefònica, etc.).
Típicament inclou la totalitat d’efectes que es puguin produir en un sistema d’extrem a extrem client, terminal, xarxa, etc i pot veure’s influenciat per les expectatives dels usuaris i, sobretot, pel seu context En ser una mesura subjectiva, pot diferir entre un usuari i un altre La qualitat d’experiència sovint es mesura mitjançant proves subjectives controlades meticulosament en les quals es reprodueixen mostres objecte d’estudi per exemple, un vídeo a una sèrie d’espectadors Seguidament, es demana als espectadores que donin una puntuació dins d’una escala a cada mostra observada Finalment…
Gilles Binchois
Música
Compositor való.
És considerat l’autor més interessant de la primera meitat del s XV en el camp de la cançó profana Quasi totes les seves cançons, de gust fi i jovial i d’una gran intensitat d’expressió, són fetes en forma de rondó i a tres veus, la superior de les quals —l’única que duu el text— dibuixa la línia melòdica de més fantasia Les parts de tenor i de contratenor, amb una polifonia no gaire elaborada, semblen destinades a una execució instrumental Són remarcables Triste plaisir et douloureuse joie text d’Alain Chartier, De plus en plus se renouvelle i Filles à marier En la música d’església són…
Pere Destorrent
Història
Ciutadà honrat de Barcelona.
Fill i hereu de Pere Destorrent mort vers el 1430 i anomenat major de dies , pertanyia a una família de ciutadans honrats de Barcelona ja presents al consell municipal des de la fi del s XIII Mercader en un principi, amb casa al carrer de Mercaders, el 1450, considerat més rendista que no comerciant, fou obligat a seure en els bancs dels ciutadans honrats a la sala del Consell de Cent Com a membre d’un estament i després de l’altre fou jurat de l’assemblea municipal des dels voltants del 1430 fins a l’execució del seu fill Pere 1462 Fou conseller en cap 1460 i cònsol de la llotja…
Maria I d’Escòcia
Història
Reina d’Escòcia (1542-68).
Filla pòstuma de Jaume V i de Maria de Guisa Educada a França com a promesa del delfí Francesc Francesc II, s’hi casà el 1558 Després de la mort del seu marit, tornà a Escòcia 1561, quan hi triomfava la revolta nobiliària i presbiteriana Sostingué els catòlics i proclamà els seus drets a la corona anglesa El 1565 es casà amb el seu cosí Enric Stuart , lord Darnley, cap del partit catòlic, el qual l’any següent participà en la conjura contra la reina i el seu secretari Rizzio El matrimoni tingué un fill, el futur Jaume VI d’Escòcia i I d’Anglaterra Darnley fou assassinat el 1567, i la reina i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina