Resultats de la cerca

Aniversari dels quadrigèmins Cañizares, Barcelona, CPérez de Rozas, 22-10-1969 AF/AHC Les desigualtats tradicionalment observades entre Catalunya i Espanya pel que fa a les taxes de natalitat traduïen una diferència ben real d’actituds reproductores, iniciada amb el notable descens del nombre de fills per família observat a Catalunya des del darrer terç del segle XIX La transició d’un model tradicional de fecunditat cap a pautes modernes es donà a Catalunya amb dècades d’anticipació sobre la resta d’Espanya i fins i tot abans que a molts altres països d’Europa Així, abans del 1960, la…

Situació Vista del conjunt de la torre des del costat sud-occidental A desgrat de les modificacions sofertes, aquesta construcció encara presenta un bonic aparell F Junyent-A Mazcuñan Aquesta guàrdia, conjuntament amb el mas al qual és adossada, es dreça en un indret planer i conreat que hom anomena Pla de Fals, prop del raval de les Oliveres, el qual s’estén a la banda meridional del terme a frec del territori de Rajadell Long 1°43’34” — Lat 41°44’46” Hom hi pot anar seguint la carretera que amb origen a Manresa mena a Calaf En arribar, però, al Molí de Boixeda, cal desviar-se a mà esquerra…

Situació Àmbit cobert amb volta de canó situat a l’angle nord-oest de l’actual església parroquial, que podria correspondre a la cisterna del castell ECSA - A Roura El poble de Vallestàvia, situat en els contraforts nord-orientals del massís del Canigó, forma un petit nucli agrupat sobre un serrat, damunt el curs del riu Lentillà, a la seva esquerra i a 640 m d’altitud És dominat per l’església parroquial, edifici que manté alguns vestigis de l’antiga fortificació o castell Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 56” N - Long 2° 31’ 31” E Hom arriba a Vallestàvia per la carretera D-13 que surt de…

Situació Mur meridional d’un edifici situat al mig de la població, al costat de l’església parroquial, potser l’únic vestigi de l’antic castell ECSA-JA Adell La localitat de Tarroja es troba al mig de la vall del Sió, a la confluència d’aquest riu amb el torrent de Valls Mapa 34-14 361 Situació 31TCG566215 S’hi accedeix per la carretera L-311 que uneix Cervera amb Guissona Història El primer esment del lloc i del castell de Tarroja és de l’any 1040, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell Entre els castells situats dins l’antic terme de Guissona, propietat de la catedral d’…

Situació Fragment de mur de la base d’aquest antic casal, excavat entorn del 1925 per Josep M Pericas A Caballé La casa forta de la Rovira és situada al cim d’un puig de 1 062 m d’altitud, a l’extrem del pla de les Arenes, prop del mas Carbó la població de Sant Hilari Sacalm pràcticament hi queda a sobre Venint de la carretera de Sant Sadurní d’Osormort a Sant Hilari, uns 500 m abans d’arribar al coll de la Paradella, on hi ha l’enllaç amb la carretera que ve d’Espinelves, hom troba a mà esquerra el trencall del mas Carbó, des d’on cal agafar un camí que mena a un repetidor, i d’aquí seguir…

Situació Fragment de mur corresponent a una de les construccions del poblat E Carreras Les restes del vilatge medieval d’Abellars són 1 km a ponent del poble de Cantallops Mapa 334M781 Situació 31TEG042436 Per arribar a Abellars cal situar-se a la carretera local d’Agullana a Cantallops Poc més d’1 km abans d’arribar al darrer poble surt, a mà esquerra, una pista que duia a unes pedreres, avui abandonades, passades les quals cal continuar uns metres per trobar les ruïnes medievals prop d’un mas d’època posterior, també ruïnós El camí no és apte per a vehicles normals Història En un judici…

Camins ramaders al País Valencià al segle XVII La transhumància fou una activitat important als Països Catalans durant tota l’edat moderna, però no se’n coneix bé l’evolució Tanmateix tot fa pensar que fou més gran el seu protagonisme en els temps medievals que no pas en els moderns Malgrat això, el nombre d’animals que es movien anualment entre les pastures estiuenques de muntanya i les hivernals del pla i de la costa continuà sent alt fins al segle XIX Els avenços de l’agricultura varen fer recular aquests moviments i, especialment al Principat, al final del vuit-cents, molts camins…

Centrà la seva recerca a la França i la Catalunya medievals, i creà una important escola de medievalisme català als Estats Units Format al prestigiós Departament d’Història del Haverford College i de la Universitat de Princeton, professà en un bon nombre d’universitats nord-americanes Amherst College 1957-60, Brown University 1960-65, Swarthmore College 1965-67, Universitat de Califòrnia Berkeley 1967-87 i Harvard University 1987 Collaborà a les revistes American Historical Review , Bancroftiana , English Historical Review i Speculum  Entre els seus llibres destaca  History   of France 1974…

En llatí, regio era un terme administratiu, que a partir d’August designava indistintament un districte urbà de Roma o una divisió d’Itàlia, la metròpoli, que així no es confonien amb les provinciae sotmeses Els científics han defugit aquest sentit, sense que s’hagin entès sobre l’extensió territorial del concepte, que oscilla entre la mida continental o oceànica que li assignen els biòlegs vuit o deu regions en tot el món, abans anomenades regnes florístics o faunístics, i la mida local de les regions geològiques, que constitueixen l’objecte de monografies exhaustives En…

La resposta immunitària cellular és realitzada bàsicament pels limfòcits T , és a dir els limfòcits que, partint de la medulla òssia en la primera època de la vida, es diferencien i maduren dins el tim En realitat, es diferencien diversos tipus de limfòcits T Les funcions d’alguns són actualment ben conegudes, mentre que les d’altres no han estat del tot determinades Els limfòcits T4 , per exemple, compleixen diversos papers primordials en la resposta immunitària, ja que són els que la inicien Realment, l’activitat específica de cada limfòcit ja està determinada d’ençà de la diferenciació, en…