Resultats de la cerca
Es mostren 448 resultats
Bíblia

Pàgina de la Bíblia de Rodes (Èxode 6, 13)
Bíblia
Conjunt de llibres, molts dels quals són tinguts per inspirats, i consegüentment per normatius, per les religions jueva i cristiana. El nombre d’aquests llibres varia segons les diverses religions (cànon).
Parts i versions de la Bíblia El terme Bíblia és una forma plural del mot grec βιβλίον, diminutiu de βίβλοέ, que significa ‘full escrit’ A partir del segle XIII hom començà a interpretar-lo com un singular llatí, forma que ha estat assumida per les llengües modernes Els cristians divideixen la collecció bíblica en dues parts Antic Testament i Nou Testament La primera part conté escrits composts abans de la vinguda de Crist la segona conté escrits composts durant el primer segle després de Crist El mot Testament és convencional La versió grega dels Setanta tradueix berit per διαφhκη, que…
jueu | jueva
Jueus resant al mur de les lamentacions de Jerusalem
© Corel Professional Photos
Història
Individu d’una comunitat originària de Palestina i dispersa arreu del món.
Malgrat que el poble d’Israel sofrí nombroses deportacions diàspora en el curs de la seva història poble d’Israel, mantingué la unitat i la independència política fins a la conquesta romana de Palestina 63 aC L’última revolta popular, encapçalada per Barcoquebes, inicià l’època en la qual el judaisme, per tal de conservar el seu patrimoni espiritual, hagué de partir d’uns nous plantejaments cada home era més valuós que el mateix temple destruït l’any 70, i els sacrificis antics eren substituïts per l’oració a les sinagogues Perdut el lligam religiós amb Jerusalem, la Galilea esdevingué el…
humanisme
Erasme , retrat que féu el pintor Hans Holbein, el Jove (1497-1543), de l’humanista holandès
© Corel Professional Photos
Història
Literatura
Mot que, en sentit propi, designa el fet històric del renovellament dels estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana del s. XIV i s’imposà per tot Europa els dos següents, contemporàniament a una nova valoració de l’home i del seu paper en el món: el Renaixement.
L’any 1428, el florentí Leonardo Bruni compongué una oració fúnebre per a Nanni degli Strozzi on apareix, en un context revelador, la paraula humanitas , la història i el sentit de la qual constitueixen una dada imprescindible per a la comprensió de l’humanisme renaixentista Humanitas és un mot llatí que tradueix el grec φιλανϕρωπια, que significa ‘amor a la condició humana’ i que fou usat per primera vegada per Èsquil, que l’aplicà a la benevolència de Prometeu envers els homes A l’època hellenística i romana era una qualitat desitjable en un monarca, i sant Pau l’atribuïa a Crist El llatí…
L’avenç del pensament teològic
Monjo, Summa de casibus moralibus …, sd BC El punt d’arrencada per a l’evolució del pensament teològic no fou altre que la tasca de les escoles de catedrals i monestirs de l’etapa anterior, normalment dotades de bones biblioteques Així ho testimoniaren, per exemple, les escoles de Vic i Ripoll La cultura catalana a l’època de Jaume I 1213-76 estava fortament impregnada de sentiment religiós i el llarg regnat de Jaume II 1291-1327 fou favorable a un renovellament cultural Fou fundat l’Estudi General de Lleida, centre geogràfic dels diferents estats de la confederació catalanoaragonesa 1300 i,…
escola cabalística de Girona
Grup de cabalistes jueus, el primer en terres hispàniques, que, amb el nom hebreu de Ḥaburà Qědoša, es formà a Girona des del començament del s XIII.
Continuaren les especulacions esotèriques elaborades a Provença sota el mestratge d’Iṣḥaq el Cec, un nebot del qual, Ašer ben David, representa l’enllaç personal i literari entre ambdues escoles Es conserven obres en diversos gèneres literaris comentaris bíblics i litúrgics, cartes, poesies, catecismes, tractats, etc de les figures principals Yehudà ben Yaqar, ‘Ezra ben Šělomó, ‘Azriel de Girona, Ya'aqob ben Šešet, Yosef ben Šalom i dels poetes Iṣḥaq ben Šěmuel ha-Leví, Iṣḥaq ben Yěhudà, Mošé ben Šělomó i Mešullam ben Šělomó de Piera Els és peculiar una teoria sistemàtica de les sefirot i la…
Tsahal
Acrònim del terme hebreu Tsva HaHagana LeYisrael (‘Forces per a la Defensa d’Israel’), pel qual són conegudes genèricament les forces armades de l’estat d’Israel.
El Tsahal fou creat el 1948, amb l’establiment de l’estat d’Israel a partir de l’organització paramilitar Haganah, i incorporà també les milícies Irgun i Lehi Lluità, amb resultats gairebé sempre victoriosos, en totes les guerres araboisraelianes primera guerra araboisraeliana del 1948, guerra del Sinaí del 1956, guerra dels Sis Dies del 1967, guerra del Yom Kippur del 1973 i guerres del Líban del 1982 i el 2006, a més d’intervenir en la primera 1987-91 i segona intifada 2000-04 i en l’ofensiva a Gaza desembre del 2008 — gener del 2009 Comprèn forces de terra, aire i mar, i també una guàrdia…
John Milton
Literatura anglesa
Poeta anglès.
Fill d’un notari que havia conreat les arts, estudià llengües clàssiques, hebreu i italià sota la direcció de ThYoung, un preceptor presbisterià que el féu interessar per les grans controvèrsies religioses de l’època A Cambridge, influït per Bacon, afirmà la seva aversió a l’escolàstica, mentre iniciava la composició de versos en llatí elegia In adventum Veneris El 1629 l' Ode on the Morning of Christ's Nativity marcà el començament de la seva maduresa artística El model dels cançoners italians li serví per a aconseguir l’estil heroic que l’havia de caracteritzar Compongué en…
t
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vintena lletra de l’alfabet català, anomenada te [pl tes].
La T llatina majúscula prové de les formes de creu i d’aspa del fenici i de l’hebreu antic, formes que perderen el braç superior de la creu en passar al grec, a l’etrusc i als alfabets itàlics La T romana clàssica consta de dos traços, l’un vertical, acabat amb un reforç, i l’altre horitzontal, que cobreix el primer Les formes cursives clàssiques i noves romanes han incorporat el reforç al traç vertical arrodonint-ne l’extrem cap a la dreta El traç horitzontal superior té tendència a desplaçar-se cap a la dreta No és rara l’ondulació que, en desenvolupar el punt d’atac, tendeix a formar una…
s
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dinovena lletra de l’alfabet català, anomenada essa [pl esses].
La S llatina majúscula ve del fenici i hebreu antic forma jacent passada als grecs forma erecta i als etruscs on perd un dels quatre traços originaris i a la majoria d’alfabets itàlics, on d’angular passa a sinuosa La S romana clàssica consta de tres traços el primer, sinuós, de dalt a baix i els altres dos corbats als extrems superior i inferior del primer Per la velocitat es cursivitza ben aviat i pren unes formes més simples en executar-se el primer i segon traç en un sol temps, en direcció gairebé vertical i només corbat lleugerament a l’extrem inferior cap a l’esquerra El…
Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Catalunya
Literatura catalana
Repertori biobibliogràfic dels escriptors nascuts al Principat de Catalunya fins al primer terç del segle XIX, publicat a Barcelona el 1836.
Les Memorias són la culminació d’un llarg procés en què conflueixen materials que provenen de catàlegs diversos Bosc, Nicolás Antonio, Marcillo, Serra i Postius i altres, notes de PI de Dalmases i Ros, ampliades per Josep Finestres i recollides per Josep de Vega i Sentmenat, encara que l’aportació antiga més substanciosa fou la del repertori biobibliogràfic manuscrit de Jaume Caresmar i Josep Martí La formació concreta de les Memorias —primerament titulada Biblioteca de escritores catalanes — havia estat encetada per Ignasi, germà de Fèlix Torres i Amat, el 1798, partint de fons…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina