Resultats de la cerca

Port fluvial al Dvina Occidental, és la tercera ciutat de Bielorússia Té indústria lleugera, metallúrgica, de la fusta i construccions mecàniques Hi ha institut tecnològic de la indústria lleugera, pedagògic, de veterinària i de medicina Té també un important museu etnològic Fou un punt molt important en la ruta comercial de la mar Bàltica a Constantinoble Molt destruïda durant la Segona Guerra Mundial, conserva l’església de l’Anunciació, del s XII, i el palau del governador i l’ajuntament del s XVIII

Situada a la regió dels Midlands, a la vora del riu Soar i del canal Grand Union, és un nucli industrial tèxtil gènere de punt, i també té indústria metallúrgica de transformació, fàbriques de sabates i indústria alimentària i química Hi ha universitat Antiga ciutat romana, tingué importància sota l’heptarquia anglosaxona Hom conserva l’església de Saint Nicholas, actual catedral, d’estil romànic i gòtic primitiu, les restes del castell que construí Simó de Monfort i les de l’abadia

El 1930 es graduà en enginyeria i feu amistat amb Brežnev El 1940 ingressà al PCUS Després de treballar com a gerent en la indústria 1947-50, el 1955 fou nomenat viceministre d’indústria i els anys seixanta participà en el Gosplan Posteriorment, fou successivament vicepresident del Consell de Ministres 1965, vice-primer ministre amb Kosygin 1976, al qual succeí el 1980, un any després d’esdevenir membre del politburó Dimití el 1985, pocs mesos després que Mikhail Gorbačov accedís a la presidència

Acondicionamiento Tarrasense Acondicionamiento Tarrasense 1906-1931 , Terrassa 1932 Acondicionamiento Tarrasense Acondicionamiento Tarrasense 1906-1956 , Terrassa 1956 Aguiló, T, i Companyia El Cicerone Mosaico industrial noticiero para 1882 á 1883 , Barcelona 1882 Agustí i Cullell, J Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII o la introducció de la màquina de vapor IEC, Barcelona 1983 Ajuntament de Lleida Álbum de Lérida y el Valle de Arán , “Ediciones Catalonia”, Barcelona 1924 Ajuntament de Terrassa Terrassa, 100 anys teixint ciutat , Barcelona 1992 Albareda i Salvadó, J La…

Alguns tipus d’espardenya són característics de determinades poblacions o àrees, com l’ espardenya de Valls , amb set vies de veta per banda, l’ espardenya valenciana , amb dos parells de vetes unides al centre de la puntera, l’ espardenya empordanesa , blanca i que cobreix amb tela tot el peu, etc Espardenyes © CIC - Moià Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a les zones poc humides, i també de les classes populars urbanes Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i el 1694 fou imposada per decret reial a la…

Posseeix quinze jaciments, caracteritzats per la presència de restes fòssils del Sinanthropus pekinensis pitecantrop i una indústria lítica emparentada amb una cultura pebble evolucionada Hi foren trobades restes corresponents a uns 45 individus, el crani més complet dels quals té una capacitat de 1050 cm 3 Ensems amb aquestes restes aparegueren abundants vestigis de foc i nombroses restes d’animals pertanyents al Plistocè inferior i mitjà Una de les coves lliurà també restes d’ Homo sapiens associades amb una indústria lítica pobra i poc característica

El president de Telefónica, Juan Villalonga, presenta Martin Bangemann com a nou assessor de presidència i membre del consell d’administració del grup El fet que Bangemann sigui l’actual comissari europeu de telecomunicacions, indústria audiovisual, indústria i tecnologia és vist amb reticències pel Grup Socialista del Parlament Europeu, ja que, encara que el mandat de Bangemann acaba el proper 21 de juliol, des del seu càrrec actual ha tingut accés a informació privilegiada sobre el sector Demà Bangemann és suspès de les seves funcions

Obres generals Bohigas, O Proceso y erótica del diseño , Barcelona, 1972 Campi Valls, I Iniciació a la història del disseny industrial , Barcelona, 1987 Capella, J Larrea, Q Nuevo diseño español , Barcelona, 1991 Carol, M Diseño Barcelona , Barcelona, 1987 Carol, M Cien años de diseño industrial en Cataluña , Barcelona, 1989 Cau monogràfic de disseny industrial, Barcelona, setembre del 1970 Cirici, A «L’art de la saviesa», Ariel , núm2, Barcelona, juny del 1946 Cirici, A «Una art nova el disseny», Quart Creixent , Barcelona, juliol del 1957 Cirici, A «La estética de lo útil», Revista ,…

És un dels centres més importants de l’aglomeració del Ruhr La ciutat fou destruïda durant la Segona Guerra Mundial en un 75% i la població minvà de 434 646 h 1939 a 356 408 h 1946 Al Rin hi ha el port, de 1 022 ha d’extensió, un dels ports fluvials més importants del món És el primer nucli industrial d’Alemanya indústria siderúrgica, de maquinària pesant, construcció naval, indústria química, tèxtil i alimentària Fins a la segona meitat del s XX fou un important centre miner carbó Universitat 1972

És la zona més rica i més poblada del país Cal distingir-hi dues zones la part occidental, molt humida, amb pastures que permeten la cria de bòvids llet i mantega, i l’oriental, amb planes més assolellades i conreus de blat, civada i patates El sòl és ric en carbó La indústria s’ha desenvolupat entorn de les conques hulleres la d’Ayrshire, la situada entre les ribes de l’estuari del riu Forth i la central, estesa a l’est de Glasgow gran indústria pesant La ciutat més important és Edimburg