Resultats de la cerca

Situació i presentació S’estén pel sector ponentí de la Plana que es prolonga vers l’W per la capçalera del Mèder Limita al NW amb Sant Bartomeu del Grau, al N i l’E amb el municipi de Vic, al S amb Muntanyola i al SW amb el terme de Santa Maria d’Oló Moianès, alhora que al sector SE les terres del municipi envolten l’enclavament de les Comes, que pertany a Muntanyola Geomorfològicament les terres es formaren durant el període terciari El sector oriental és el més planer, ja que és a tocar de la Plana, i les màximes altituds són al serrat del Soler 600 m, al serrat de l’Om 672 m i a Coll Burí…

Hom pot trobar l’origen de l’activitat comercial en els pobles més antics de l’Orient A la Mediterrània, tingué una gran expansió amb els fenicis, els grecs i els romans, a la qual seguí un parèntesi en temps de la dominació àrab A partir del segle XI, és remarcable l’activitat dels mercaders italians, que enriquiren la pràctica comercial amb el crèdit i la societat per accions, i més tard la dels catalans Amb la descoberta d’Amèrica les vies de comunicació s’amplien vers l’Atlàntic, i Sevilla i Lisboa esdevenen centres comercials de més importància Posteriorment, els…

El congrés fundacional, per iniciativa del Centre Obrer de Mataró, tingué lloc a Barcelona del 12 al 14 d’agost de 1888, amb assistència de 25 delegats que representaven 41 societats obreres de Catalunya Mataró, Barcelona, Vic i Manlleu, Castelló i Madrid, bàsicament El primer consell estatal fou presidit per A García Quejido Formada inicialment per 29 societats i uns 3300 afiliats, no aconseguí d’implantar-se a Catalunya, però sí a Madrid hi acollia la meitat dels seus afiliats, al País Basc on destacà el seu dirigent F Perezagua i Astúries Fou un sindicat de classe, democràtic, moderat,…

El comtat d’Osona No sabem si la creació d’una nova organització administrativa fou promoguda per la cort franca, com semblaria lògic o bé pel comte Guifré Sigui com vulgui des d’un bon principi es partí d’un plantejament diferent al de la primera repoblació Ara no es faria com a prolongació del comtat de Cerdanya sinó amb la creació d’un nou comtat que havia de prendre el nom de l’antiga ciutat ibero-romana, que si bé no es restaurava, com a tal, es tenia perfecte record de la seva existència i ja s’havia convertit en topònim per a designar el territori dels seus voltants, com ja s’havia fet…

Document núm 1 Arxiu Capitular de Vic, calaix E, volum núm 7, document 1 Document núm 2 Arxiu Capitular de Vic, calaix E, volum núm 7, document 2 Document núm 3 Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, Extra Inventari núm 4702 Document nùm 2 Document núm 1 Document nùm 3 Parròquia de Sant Pere d’Osor, arx Sant Hilari Pbr de Sto Petro de Osor IX Pbr de Sto Petro de Osor VIII Ecclam Sci Petri de Osor Santa Creu d’Horta, durant segles sufragània d’Osor municipi d’Osor Pbr de Sta Cruce IIII Pbr de Sta Cruce IIII S Crucis Sant Hilari Sacalm, amb les seves sufragànies històriques de Santa Margarida…

El context Escut de la família Feliu de la Penya, sd ANC / GS L’actitud favorable dels catalans a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria s’explicava, fins no fa gaire temps, per la fidelitat incondicional als Àustria deguda al caràcter respectuós que aquests mostraven envers les constitucions i privilegis, en contraposició al caràcter absolut de la dinastia francesa Val a dir que aquesta interpretació s’inspirava en la versió, coetània i interessada, dels Anales de Narcís Feliu de la Penya i Farell, historiador i home de negocis compromès de ple amb el partit austriacista Des de l’estat…

J Tersol Programa de mà del Teatre Català Romea 1907 Barcelona, Unitat Gràfica-Biblioteca de Catalunya FF Els lexemes modernisme i modernista són de formació normal a partir de l’adjectiu modern , és a dir són derivats d’aquest adjectiu preexistent en català, el qual consta enregistrat als repertoris lexicogràfics catalans amb el significat de «propi del temps present o dels temps veïns al nostre» L’esmentat adjectiu és un manlleu medieval efectuat pel català al llatí apareix ja en l’obra de Francesc Eiximenis i en altres autors dels segles XIV i XV, on és usat ja amb el significat actual,…

Situació i presentació Està situat al sector central de la comarca, als contraforts sud-occidentals del Montseny i ja en contacte amb la plana vallesana Limita amb els municipis de Montseny N, Tagamanent, el Figueró i Montmany i la Garriga W, les Franqueses del Vallès i Cardedeu S, Sant Antoni de Vilamajor SE i Sant Pere de Vilamajor W El terme s’estén pels vessants meridionals del Montseny pla de la Calma al sector N, amb el turó de Pi Novell 1272 m d’altitud i Roca-sentella 1000 m, i per la plana vallesana al sector S, amb altures que no superen els 300 m Prop dels…

Situació Indret on s’erigia el castell, les ruïnes del qual, molt escasses, es poden veure vora el santuari de Cabrera, que apareix a la foto J Pagans-TAVISA El castell de Cabrera es troba situat a la punta oposada del Santuari de Cabrera, abans d’arribar al Coll de l’Osca, dalt del pla de Cabrera i, a l’extrem nord, a tocar de l’Osca Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 51,1 —y 58,3 31 tdg 511583 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Olot Abans d’arribar a Cantonigrós, al quilòmetre 22,500 hi…

Les úniques cases de templers i hospitalers del Camp de Tarragona eren situades a l'actual comarca de l’Alt Camp Són les següents Aiguamúrcia Comanda de Selma Comanda de l’orde del Temple situada molt probablement a l’indret de l’actual mas anomenat la Masó o Mesó de Selma, tot just a 1 km de Selma, vers el sud-oest La creació de la comanda de Selma es relaciona directament amb la donació del castell i terme de Selma que feu l’any 1142 Guillem de Santmartí, senyor del lloc, a l’orde del Temple, el qual deixà la custòdia del castell a un castlà, Guerau de Jorba El 1172 el bisbe de Barcelona…